La RAE incorporarà 'tableta' al diccionari però no sap com definir-la

El Diccionario de la Real Academia Española (RAE) incorporarà en l'edició del 2014 l'accepció tableta, adaptació castellana de la paraula utilitzada en anglès per referir-se als nous suports informàtics portàtils desenvolupats fa uns anys per la companyia Apple.

Ho ha anunciat aquest dimecres el director de la RAE, José Manuel Blecua, abans de ser nomenat membre del Senatus Científico de la Facultat de Ciències de la Universitat de Saragossa, òrgano assessor del centre integrat per professors jubilats.

Blecua, butaca h minúscula de l'Acadèmia, ha comentat que tableta és l'última de les esmenes analitzades per a la seva incorporació al diccionari, si bé no ha pogut precisar quina serà la definició final perquè "ningú sap què seran les tauletes el 2014, donada la velocitat a què van l'electrònica i la informàtica".

L'ús cada vegada més generalitzat i habitual de les noves tecnologies en la vida quotidiana i els nous descobriments científics és una de les variables que afectaran les noves edicions del diccionari de la RAE.

Blecua ha comentat en relació amb aquest punt que el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) es va dirigir recentment a la RAE per demanar "consell" en l'adaptació de totes les expressions anglosaxones que defineixen les diferents unitats nanotecnològiques descobertes recentment. Segons ha explicat, la nanotecnologia constitueix un "món nou" que ha de sortir al diccionari de la Real Academia Española perquè descriu una realitat científica amb gran dinamisme en la societat actual.

Respecte a la relació existent entre llengua i ciència, Blecua, que ha pronunciat posteriorment una conferència sobre les diferents maneres d'incorporar noves accepcions al diccionari de la RAE, ha recordat, parafrasejant una cita, que "la ciència comença amb la paraula".

La llengua no perd

Notícies relacionades

OpenAI experimenta una caiguda dels seus serveis que perjudica ChatGPT

Cercle blau a Whatsapp de Meta AI: com treure'l del telèfon

Segons el seu parer, l'ús generalitzat de nous suports tecnològics com els telèfons mòbils intel·ligents i de les xarxes de comunicació social, que han imposat un ús sintètic i comprimit de l'idioma, no han afectat "gens" l'estat de salut de la llengua espanyola. "La llengua no té ni bona ni mala salut; es tracta d'una estructura extraordinàriament complexa, i aquestes qüestions menors no l'afecten en res, i per tant no hi ha el més mínim perill" d'empobriment del llenguatge.

Ha admès que les acadèmies de la llengua sempre han anat "a remolc" de l'ús del llenguatge per la societat, "perquè l'impossible seria que anessin per davant", ha afegit. Per a Blecua, la missió de la RAE és exercir de "notària" de la realitat lingüística espanyola i llatinoamericana, i això obliga a una "certa lentitud" en l'anàlisi i la verificació de les dades. "Encara que ara, amb les noves tecnologies, tot va molt més ràpid -ha subratllat-, no es pot precisar tota l'extensió d'una paraula en només tres dies".