Steve Jobs, l'home que ho ha canviat tot diverses vegades

“Un home que ha canviat la tecnologia no només una vegada sinó moltes, no només en un sentit sinó en diversos”. La cita és deWalter Mossberg, l'analista estrella delWall Street Journal i un dels poquíssims periodistes que té via directa amb el fins ahirconseller delegat d'Apple.

Steve Jobs, que va crearAppleel 1976 per “intentar canviar el món”, hapresentat la seva dimissió com a CEO perquè els seus problemes de salut no li permeten seguir amb les seves “obligacions i deures” com a responsable del dia a dia de la companyia. Seguirà com a “president del consell d'administració, director i empleat d'Apple”, però tothom sap que són elsúltims dies de molt més que un president d'empresa.

Als seus 40 anys,Jobsdeia que encara no havia fet el que volia fer. Era el 1996 i acabava de tornar a Apple, nou anys després de ser acomiadat pel mateix gerent que ell va fitxar:Gil Amelio. Començaven els seus anys de glòria. I hi arribava amb la màxima preparació possible: l'experiència d'haver pujat (i fet baixar)Apple, haver creat l'elitistaNext i haver-ne comprat una tercera,Pixar,i portar-la a l'excel·lència en el cine per ordinador.

Sense estudis universitaris

Steve Jobsva començar molt jove. Fill d'una estudiant nord-americana i un estudiant de doctorat sirià, va ser donat en adopció quan era un bebè amb la condició que fos a una família que l'enviés a la universitat. El van criar una parella de treballadors, Paul i Clara Jobs, que no obstant li van donar estudis universitaris. D'aquella època a Portland, Jobs només elogia les classes de tipografia, que després seria una part importantíssima en els seus ordinadors, a les quals assistia d'oient.

La resta, explica, se la passava entre la informàtica del Homebrew Computer Club, una associació local d'aficionats als estris diversos on va conèixer Steve Wozniak, els treballs d'estiu aHP i aAtari,i el local delsHare Krishna, on menjava gratis i que donaria peu a la seva èpocahippy, que va incloure des del preceptiu retir a l'Índia a l'LSD i la vida en comuna. Elhippismecolorista dels Hare Krishna no el va motivar mai. Jobs és budista zen i vegetarià, i ni es va molestar a tornar a la universitat.

Serien dues parts indissolubles en l'empremta de les seves empreses: l'eficiència tècnica i la mística de l'esperit zen. La informàtica s'imposa en un primer moment. Amb Wozniak funda Apple el 1976, per a la qual es compra el seu primer vestit i que difondrà com un venedor de porta a porta. Crearien l'Apple, l'Apple II i elLisa, però tot queda gairebé en la intimitat.

Mite d'Apple

El 1984 fitxa el director de Pepsi,John Scully, a qui tempta amb una frase ja mítica de l'agressivitat empresarial: “¿Vols canviar el món o vendre aigua ensucrada tota la teva vida?”. Fabriquen elMacintosh, el primer ordinador personal de consum amb una interfície gràfica, i comença la guerra, aquesta vegada contraIBM amb l'anunci de Ridley Scott al·ludint al1984 de George Orwell. Comença el triomf i el mite d'Apple.

El de Jobs vindria més tard. Anys d'alts i baixos de productes i decisions empresarials després, el fundador --ja sense Wozniak a la companyia des del 1987-- es veu al carrer per discrepàncies amb el consell d'administració al capdavant del qual havia posat Gil Amelio, el més tècnic de tots els gerents que passarien per l'empresa, però també el que gairebé l'enfonsa.

Next i Pixar

Next i PixarJobs comença la travessia del desert amb una nova nau:Next Computer. Conceptualment, ho recordaria en aquell famós discurs de graduació de Stanford com els seus anys més productius. Durant aquells anys va descobrir una nova forma de pensar els productes, va conèixer la seva dona i va acabar fundant una família pròpia (té tres fills amb Laurene Powell, més Lisa, la filla que va reconèixer quan estava creant l'ordinador que porta el seu nom) i reconciliant-se amb la seva biològica (encara que es va barallar amb la seva germana, l'escriptora Mona Simpson, després d'una novel·la,A regular guy--Un tipus normal--, inspirada en ell i molt poc afavoridora).

Però també se'n va anar de compres (algú que no tenia sofà a casa perquè no n'hi agradava cap i que fa anys que du el mateix uniforme). Mig per fer-li un favor al seu amic George Lucas --que necessita efectiu per al seu divorci-- i per la seva pròpia fascinació pels productes brillants, va comprar la divisió de gràfics per ordinador d'Industrial Light and Magic, que intentava posar recursos digitals aLa guerra de les galàxies sense gaire èxit. Acabava de néixer Pixar, el que seria un dels seus millors negocis --encara que mai utilitzessin ordinadors Apple--, perquè li va obrir la porta a ser l'actual principal accionista individual de Disney.

El retorn triomfal

El 1996, Apple compra Next iSteve Jobs torna a dirigir la companyia l'any següent. Les coses han canviat i molt. Se'n va anar com a visionari i torna com a empresari. La seva primera missió és que Apple sigui eficient i rendible, i per això fitxa com a gerent Tim Cook, l'actual nou conseller delegat. Però també als seus altres dos escuders:Jonathan Ive, responsable de disseny, iPhil Schiller, director de màrqueting.

Arriben els productes d'impacte: l'iMac, el primer ordinador translúcid de colors, que descobreix que en la informàtica també és important el disseny; l'iMac, un ordinador de pantalla ultraplana i torre en un cercle; l'iPod, una reinterpretació dels primers reproductors MP3 amb una botiga virtual associada, i el 2007, l'iPhone, el primer mòbil que utilitzava internet com un portàtil i a més era tàctil.

Amb ell, el gran públic va començar una fascinació que es va estendre a l'iPad el 2010 i que ha fet d'Apple una icona de tecnologia però també de disseny i moda. I la conversió de la figura d'un president d'empresa en una icona de la cultura popular, que cita constantment Henry Ford: “Si hagués preguntat als meus clients què volien, haurien dit un cavall més ràpid”.

Apple, com a companyia, val en borsa avui més que tots els bancs de la Unió Europea junts. Dues vegades més que Google, quatre vegades més que tot el grup Telefónica.

Les forces de la biologia

A Steve Jobs tot això li ha passat factura. El 2004, poc després d'anunciar la botigaiTunes, li van diagnosticar un càncer de pàncrees. El van operar i aparentment va sortir tot bé, però l'alegria no va durar gaire i passa per un trasplantament de fetge que el deixa tocat. Arriba la malaltia i els seus fantasmes, i el divo s'hi enfronta, com evidencien l'obertura emocional del discurs de Stanford, la planificació del pla de successió a Apple (amb la presència més important dels seus executius en leskeynotes) quan ni deixa parlar els seus executius en una reunió amb tercers i l'anunci de la seva biografia per part d'una persona terriblement gelosa de la seva vida privada.

Notícies relacionades

Steve Jobs anuncia que deixa les regnes d'Apple

La Generalitat de Catalunya va rebre més de 6.900 milions de ciberatacs el 2024

Jobs se'n va. A diferència de Gates, desbordat per una companyia que ja no li interessava, a Jobs l'estan fent fora les forces de la biologia. I Apple comença la seva vida sense Steve.

>> Més informació a e-PeriódicoMés informació a e-Periódico