La banca de l’Ibex paga 1.119 milions per l’impost extraordinari del Govern espanyol

Les sis grans entitats espanyoles que cotitzen a l’Ibex 35 han aconseguit uns guanys en conjunt de 5.696 milions després del pagament de l’impost extraordinari a la banca impulsat pel Govern, cosa que suposa un 6,89% més que en el mateix període de l’any anterior, quan va arribar als 5.328 milions. Els bancs que cotitzen en la primera divisió del mercat espanyol han abonat totes juntes un total de 1.119 milions pel nou gravamen de l’Executiu en aquest primer trimestre.

El pagament que han fet equival al que els tocaria pagar al llarg de tot l’any, però aquestes companyies l’han abonat íntegrament en el primer trimestre. La pujada dels tipus per part del Banc Central Europeu ha permès ampliar als bancs el que cobren pels crèdits que atorguen. Malgrat això, algunes de les entitats que registren la major part de la seva activitat a Espanya, com Unicaja i Banc Sabadell, s’han vist més perjudicades en els seus resultats del primer trimestre de l’any que les que estan més internacionalitzades i operen altres països, com el Santander i el BBVA. Els mateixos bancs estimaven el febrer passat que haurien de fer front a uns 1.100 milions d’euros per l’impost el 2023.

«En el cas d’Unicaja i Sabadell, l’impacte de l’impost extraordinari és claríssim i els ha colpejat amb més força per tenir gran part de la seva activitat a Espanya», assenyala l’analista de la casa XTB, Joaquín Robles. Unicaja va guanyar en els tres primers mesos de l’any 34 milions d’euros, cosa que suposa un 43,3% menys que en el mateix període de l’any anterior. L’entitat ho va atribuir a l’abonament de l’impost del Govern i va assegurar que, en cas de no ser pel gravamen, s’hauria embutxacat 98 milions. Per la seva banda, el Banc Sabadell va tenir uns beneficis de 205 milions entre el gener i el març, cosa que suposa una caiguda del 4% respecte a l’exercici anterior després de pagar 157 milions en aquest concepte. Sense tenir-ho en compte, el seu benefici hauria sigut de 361 milions, un 69,4% més.

«Els resultats dels principals bancs són positius i han anat segons l’esperat pel mercat atès l’entorn d’actual de pujada de tipus. No obstant, l’impost a la banca ha sigut un llast en els esmentats resultats, menjant-se part del benefici net aconseguit», indica Diego Morín, analista d’IG. Les entitats hauran de pagar entre el 2023 i el 2024 el 4,8% dels seus ingressos nets si superen els 800 milions. «Banco Santander, amb un benefici de 2.571 milions, ha hagut de pagar 224 milions per l’impost, una cosa similar al BBVA. Banc Sabadell ha abonat uns 150 milions», explica Diego Morín.

En el cas del BBVA, els seus guanys en el primer trimestre de l’any van arribar als 1.846 milions fins al març gràcies a l’impuls del marge d’interessos a Mèxic i Espanya, fet que va suposar un 39,4% més que en el mateix període de l’any passat i va fer front a un total de 225 milions per l’impost extraordinari del Govern. Per la seva banda, Bankinter va guanyar 184,7 milions fins al març, un 19,7% més que en el mateix període de l’any anterior i va pagar 77 milions per l’impost extraordinari del Govern.

Turbulències bancàries

Les turbulències financeres que s’han viscut als Estats Units després de la fallida de tres bancs i també l’absorció del Credit Suisse per part d’UBS a Suïssa per rescatar-lo han contagiat tota la banca europea. «El nerviosisme que es viu és un llast en termes generals per al sector. No podem descartar que no hi hagi més fallides als Estats Units pels problemes que travessen algunes entitats en els seus balanços», afirma Diego Morín.

Notícies relacionades

Una experta en finances revela els tres hàbits que arruïnen milers de persones

Carlos Cuerpo: "No hi ha influència de Junts o ERC en la decisió sobre la consulta per l’opa"

El rescat del First Republic Bank per part de JP Morgan després de la fallida el març del Silicon Valley Bank i el Signature Bank ha introduït en els mercat la por de l’efecte contagi. «Els resultats de la banca han sigut bons i era el que s’esperava en termes generals, però les crisis bancàries estan llastant l’aposta per aquests valors», assenyala Joaquín Robles, que també fa referència a la desacceleració de l’economia. «La concessió de crèdits s’ha reduït i els bancs hauran de realitzar provisions per fer front a possibles augments de la morositat», assenyala l’analista Joaquín Robles.

Malgrat això, les perspectives per als pròxims mesos dels bancs són positives. «Els marges d’intermediació s’han incrementat i amb les últimes pujades de tipus encara s’incrementaran més. A més, les entitats ja han abonat l’impost extraordinari, així que en els pròxims mesos tenim molt bones impressions, malgrat la volatilitat provocada pels problemes bancaris als EUA, i és un valor que ens agrada», conclou Óscar Martínez, subdirector de carteres de Norbolsa.