Catalunya culmina la transformació de la Justícia amb la incorporació de Barcelona i 13 partits judicials més

El desplegament d’aquesta tercera i última fase afecta 5.430 funcionaris i implica la creació de 150 places noves, amb una inversió de 6,5 milions d’euros. La primera fase d’aquest canvi de model va començar l’1 de juliol passat amb els primers 33 partits judicials dels 49 existents a Catalunya, cosa que significava el 22,6% de l’activitat total, mentre que l’1 d’octubre es van incorporar Badalona i l’Hospitalet de Llobregat amb el 5,6% d’actuacions.

Justícia assenyala que s’ha complert amb els terminis previstos després del consens entre Ministeri de Justícia, Generalitat, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), fiscalia i tots els col·legis professionals jurídics. En paraules del conseller, Ramon Espadaler, «Catalunya compleix el que havíem dit en els termes que estableix la llei» i «de manera consensuada» amb la Sala de Govern del TSJC, els degans dels partits judicials i els lletrats de l’Administració de justícia, que considera «una peça clau de la transformació del model». Espadaler ha valorat igualment l’ampli consens amb els sindicats, que ha permès aprovar les noves relacions de llocs de treball i els processos d’acoblament amb més del 80% de recolzament.

La transformació implica convertir els jutjats tradicionals en tribunals d’instància amb uns serveis comuns que donen recolzament, de forma transversal, a totes les places judicials. Aquests nous models organitzatius garanteixen, remarca la conselleria, una millor distribució de la càrrega de treball, una especialització més gran dels equips i una organització més eficient, cosa que repercuteix en els temps de resposta davant el ciutadà.

Aquest dimecres ja es podien veure els canvis organitzatius, d’espais, senyals i sistemes d’informació a la Ciutat de la Justícia i en la resta dels partits judicials incorporats en aquesta tercera fase.

Espadaler assegura que en la majoria de partits judicials renovats en la primera i segona fase de la implantació de la llei, «es van escurçant els terminis», tot i que adverteix que això encara tardarà a ser visible a ulls dels ciutadans.

Barcelona, la més complexa

Els partits judicials incorporats en la tercera fase són els de més complexitat i volum i els que constitueixen tres serveis comuns: el general, el de tramitació i el d’execució que donen servei als tribunals d’instància.

El partit judicial de Barcelona presenta una singularitat específica pel seu volum i complexitat, ja que concentra aproximadament un terç de l’activitat judicial del conjunt del país. Els directors dels serveis comuns (antics lletrats de l’Administració de justícia) han sigut nomenats pel ministeri, previ informe favorable del Departament, que també ha assignat als funcionaris als nous llocs de treball.

Al mateix temps s’han adequat espais «imprescindibles» per al funcionament del nou model, com el Servei Comú General, l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania i diverses seccions del Servei Comú de Tramitació, entre les quals les àrees de mercantil, contenciós administratiu i família, infància i capacitats, així com vigilància penitenciària.

El Tribunal d’Instància de Barcelona s’estructura en deu àrees: civil; família, infància i capacitats; instrucció i violència sobre la infància i l’adolescència; violència sobre la dona; mercantil; social; contenciós administratiu; penal; menors, i vigilància penitenciària.

En algunes d’aquestes àrees, com civil i social, tot i que el nou model ja està en funcionament amb els centres de treball activats i el personal als seus llocs, la complexitat de la transformació ha provocat que inicialment es faci una organització per plaça judicial abans d’avançar cap a una especialització plena de les unitats de funcionaris en procediments concrets.

La tercera fase de la transformació també afecta els Mitjans Adequats per a la Solució de Controvèrsies (MASC), ja que les jurisdiccions civil i mercantil estan obligades a seguir aquest camí abans d’arribar a un plet. El Departament ho considera una «gran aposta» per la cultura de la mediació i la resolució de desacords de forma extrajudicial, cosa que permet reduir la litigiositat.

Jutjats de pau

La reforma també afecta els jutjats de pau i per això la Generalitat ha posat en marxa un pla de reforçarà aquest tipus d’administració judicial més pròxima a la ciutadania. Els 1.110 jutges de pau, auxiliars i personal que treballa en aquestes oficines (898 en total) han rebut formació en matèries com ciberseguretat, protecció de dades, conciliació o competència digital.

Notícies relacionades

El dispositiu especial dels Mossos per al Cap d’Any a Barcelona desplegarà controls de multireincidents i armes blanques

Així ha sigut el rescat dels tres muntanyencs morts a Panticosa: «autosocors» a 2.400 metres i condicions «totalment hivernals»

El Departament ha posat 164 pantalles en aquests jutjats per millorar l’atenció a la ciutadania en alguns tràmits i comprarà 442 ordinadors portàtils amb cambra web per poder fer per videoconferència les declaracions judicials.

També s’està acabant la plataforma EjCat Lite, una versió reduïda del sistema informàtic de gestió processal orientat a l’expedient electrònic i a l’impuls processal que s’utilitza a l’Administració de justícia i que d’entrada incorpora tres tràmits: exhorts, conciliacions i judicis verbals i diverses eines com la safata de firma, organitzador. La posada en marxa d’aquesta nova aplicació es farà en mode pilot a les oficines de justícia de Castelldefels, Sant Quirze del Vallès i Deltebre.