Investigació

El matrimoni empresonat per tancar quatre anys els seus fills comprava per internet moltes medicines contra el TDA

L’atestat policial recull que els petits «caminaven encorbats i amb por» i que «estaven sorpresos pel que anaven observant» des del cotxe

El matrimoni empresonat per tancar quatre anys els seus fills comprava per internet moltes medicines contra el TDA

Fernando Rodríguez / LNE

5
Es llegeix en minuts
Félix Vallina

Un dels detalls que va cridar l’atenció dels agents de la Policia Local el dia que van entrar per primera vegada al xalet en què es mantenien tancats tres nens sota custòdia dels seus pares des de feia quatre anys va ser el desmesurat «emmagatzematge de medicaments». Davant d’aquest fet, els investigadors van preguntar als adults que si els seus fills –dos bessons de vuit anys i un tercer, també nen, de deu– estaven sent sotmesos a algun tipus de tractament. La resposta de la parella, un alemany de 53 anys i una dona nord-americana de 48 amb nacionalitat alemanya, va esglaiar els agents. Segons es recull en un atestat policial a què ha tingut accés aquest diari, el matrimoni va contestar «que sí, que els donaven medicació per al TDA (trastorn per dèficit d’atenció) comprant les medicines a través d’internet».

La mare no parava de repetir als policies que els tres nens tenien «greus patologies» i que per això portaven posades fins a tres mascaretes, col·locades l’una sobre l’altra. L’única condició que va posar el matrimoni per permetre l’entrada a la casa als agents va ser que també es posessin protecció i que guardessin les distàncies perquè la seva presència no afectés la salut dels seus fills. Els investigadors van demanar als pares informes que demostressin que els petits havien sigut diagnosticats de TDA o alguna altra malaltia, però no van trobar resposta convincent. «Aporten una sèrie de documentació que, segons tradueix la intèrpret, res té a veure amb les patologies que esmenta, constatant que l’últim contacte que els menors van tenir amb els serveis mèdics és del 2019», recull l’atestat policial.

En aquest document es reflecteix, a més, que la mare va dir als agents «de manera espontània» que «té la mateixa opinió que el seu marit i que no vol que els seus fills surtin de casa». També es reflecteix en l’atestat policial que «des de la covid van anar assumint que no podien sortir de casa» –l’home és l’únic que va ser vist alguna vegada pels veïns fora de la vivenda– i que «amb el pas del temps, en paraules de la traductora, ‘com havia crescut la bola’, no van saber parar-la». En l’atestat els agents descriuen com es van trobar els nens quan van accedir a la casa. «Caminaven encorbats i amb por».

D’altra banda, la dona va reconèixer davant els investigadors que, quan vivien a Alemanya, havia preguntat a l’escola dels petits «que si podien realitzar la docència des de casa a causa dels problemes mèdics que tenen». Li van indicar que no era possible, «que si no els podia portar a l’escola haurien de passar a ser tutelats per l’Estat», recull literalment l’atestat policial. Tot i que les investigacions segueixen en marxa i encara hi ha molt a aclarir sobre el cas, el fet que els pares fossin advertits de les conseqüències que té no portar els nens a l’escola podria haver sigut un dels motius que els va fer «fugir» a Espanya i instal·lar-se a la zona rural d’Oviedo.

Brutícia extrema

Notícies relacionades

Els set policies que van accedir el primer dia a la casa de Vitòria –acompanyats per personal dels Serveis Socials del Principat, per una traductora i per la lletrada del Menor– reflecteixen en l’atestat detalls sobre l’escenari en què els petits es mantenien tancats. Des de la mateixa entrada es comprova que la vivenda no compleix les mínimes condicions de salubritat. Està plena d’excrements de gat, que es troba sense registrar, sense xip i en un estat d’abandonament», recull l’informe. «Hi ha escombraries sota dels llits, per tot arreu, bolquers, un fet que va cridar molt l’atenció de l’agent, ja que els nens de vuit anys els portaven posats», afegeix l’atestat.

Els tres nens, segons es desprèn de les investigacions, no havien trepitjat ni tan sols el jardí de la casa. «Eren aliens a tot contacte amb la realitat. Un d’ells tocava l’herba sorprès. Quan els vam treure, es van posar a respirar profundament com si mai haguessin estat a l’aire lliure», assegura un dels investigadors que va participar en l’operació. L’atestat policial va més enllà. «Quan es van desplaçar al vehicle (policial) estaven sorpresos per tot el que anaven observant».

Astúries diu que als menors «se’ls donarà el major benestar»

La consellera de Drets Socials i Benestar, Marta del Arco, va assegurar ahir que la direcció general d’Infància i Famílies ha assumit la custòdia dels tres menors que feia quatre anys que estaven tancats pels seus pares en una vivenda de Vitòria. Els nens es troben «en règim d’acolliment residencial» en un centre dependent de la conselleria, on, segons Del Arco, «se’ls està garantint el major benestar».

La consellera afirma que és «és molt aviat» per valorar l’abast de les seqüeles que els puguin quedar als petits, ja que es troben «en un procés de valoració inicial en els àmbits físic, psicològic, social i relacional, per determinar les possibles conseqüències de la situació viscuda».

Del Arco destaca la importància del treball realitzat pels agents de la Policia Local d’Oviedo per destapar aquest cas. Després de tots els esforços realitzats per visibilitzar la violència contra la infància, tant per acció com per omissió, ha sigut possible identificar la situació d’aquests tres nens i oferir-los les experiències de vida que mereixen, com la resta de menors del nostre país», va dir ahir la consellera.

Marta del Arco també va parlar del futur a curt termini dels nens i va explicar que «els pròxims passos» seran donar-los «un temps d’adaptació al centre» abans de realitzar una valoració més exhaustiva sobre els possibles efectes de la «situació de desprotecció soferta». L’operació va començar el 14 d’abril passat arran de la trucada d’una veïna, que va alertar el servei de Família i Infància de l’Ajuntament d’Oviedo d’una situació que li va semblar «sospitosa». La dona va dir que estava gairebé segura que a la casa vivien nens perquè de vegades escoltava veus i els havia vist per les finestres, però que mai sortien a l’exterior i que, per tant, no anaven a l’escola. Això li va servir a la Policia Local per estirar el fil i arribar fins al final.