La presidenta de l'Audiència de Navarra espera que el Suprem aclareixi conceptes

La presidenta de l'Audiència Provincial de Navarra i membre del Grup d'Experts del Consell General del Poder Judicial en violència domèstica i de gènere, Esther Erice, creu que "cal esperar" que hi hagi una sentència ferma sobre el cas de la Manada, després de la sentència que ha valorat que hi va haver abús sexual, però no agressió sexual, i considera que el Tribunal Suprem aclarirà conceptes, com el d'"intimidació", que és el que ha plantejat dubte, i sobre el qual es "posarà llum". A més, ha assenyalat que les dones "es poden sentir, no només segures, sinó fins i tot satisfetes de la reacció de suport que hi ha" en la societat.

En un entrevista concedida a Radio Euskadi, Erice ha afirmat que cal entendre "els ritmes de la sentència", perquè, "després de l'enjudiciamen, hi ha una trajectòria amb un recurs d'apel·lació, en el qual es poden tornar a valorar els fets i el Dret; i més endavant, un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem també sobre l'aplicació del Dret", ha indicat.

Matèria molt canviant

Segons el seu parer, aquest "és un recorregut interessant perquè aquests tipus de processos són complexos". "No es pot oblidar que, des que es va aprovar l'actual Codi Penal el 1995, hi ha hagut quatre reformes. És a dir, és una matèria molt canviant", ha afegit. Per això, creu que "serà útil per a tota la ciutadania i per a l'aplicació del Codi Penal, a més de per a les persones implicades, fonamentalment, veure com es fa aquesta interpretació i com s'assenten els conceptes per part del Tribunal Suprem, que és el que, en definitiva, els assentarà". "Jo espero que el Suprem desenvolupi i aclareixi conceptes", ha afegit.

Al seu entendre, "s'ha plantejat un dubte quant a l'aplicació d'intimidació", que és "l'anunci d'un mal futur, injust i possible que s'infligirà de qualsevol manera a la persona que rep aquest missatge". "Ara bé, en la figura de la intimidació hi ha aplicacions molt conflictives", ha apuntat.

Doctrina jurisprudencial

Segons ha explicat, "per exemple, hi ha hagut conflicte quan la persona que pateix una situació d'intimidació o pròxima a la intimidació desisteix de la resistència en considerar que l'agressió és inevitable, i la intimidació és només implícita". "Hi ha hagut també molt problema, i l'ha desenvolupat la doctrina jurisprudencial, sobre els contextos intimidatoris. No es fa una intimidació directa, però el context, la intimidació ambiental, impliquen les raons per creure que es pot patir aquest mal", ha dit.

Esther Erice ha indicat que "cal precisar tots aquests conceptes. ElTribunal Suprem ho està fent en la mesura que dicta les sentències en els casos concrets, sabedor que no hi ha dos casos iguals". "Però sí que assenta una doctrina que és interessant", ha considerat.

Una línia prima

La presidenta de l'Audiència navarresa ha precisat que, en aquesta sentència, "es veu l'ús o la utilització de dues figures: la intimidació, d'una banda, que plantegen les parts de l'acusació, i després, es parla també de prevalença. Aquesta línia prima entre laintimidaciói laprevalença, que és valer-se d'una superioritat que es coneix clarament per aconseguir una inhibició de la persona que la pateix en una situació de superioritat manifesta que coarta l’altre", ha manifestat.

Segons la seva opinió, "té fronteres molt subtils que es detallaran". "El Tribunal Suprem ja ha expressat que no exigeix que es posi en risc la integritat física de la víctima per apreciar que existeix una intimidació", ha apuntat.

Erice ha assenyalat que, en el relat dls fets de la sentència, "s'ha fet un treball exhaustiu", i quan s'entra en la fonamentació jurídica, que és l'aplicació tècnica, "és potser quan poden sorgir aquests dubtes que els tribunals posteriors aniran precisant". "No sé si els canviaran o no, però que detallaran els conceptes i posaran llum sobre com s’han d'interpretar, sí, perquè serà la qüestió que es dilucidarà i es posarà sobre la taula", ha dit. 

La crítica ajuda a millorar

Per a la magistrada, les sentències "estan sotmeses a crítica i, sempre que es faci pels cursos adequats, la crítica ajuda a millorar". "No em preocupa especialment. Sempre que sigui de manera adequada, la societat pot opinar, lògicament. Perquè, a més de les parts implicades, és tota la societat la que està afectada per l'aplicació que es fa pel Dret Penal", ha afegit.

La presidenta de l'Audiència Provincial de Navarra ha insistit que "cal esperar la sentència ferma, definitiva, que s'executarà i per a això encara queda una trajectòria". "Una cosa és que la societat tingui tot el dret d'expressar la seva opinió, dins dels cursos establerts o admissibles, i una altra que hàgim arribat al punt final. No hem arribat al punt final", ha indicat.

Esther Erice creu que "això afecta les dones especialment, però també tota la societat, perquè aquest tipus de delictes, encara que en poques ocasions, també els pateixen homes, i el concepte és igualment difícil d'aplicar". "Les dones de la nostra societat estan en un moment en què tenen una sensibilitat gran cap a aquest tema. Senten que hi ha més suport social que en altres èpoques i que tots estem interessats a aconseguir una vida lliure de violència per a les dones, inclosa una seguretat pública i una tutela dels seus drets fonamentals", ha indicat.

"S'ha avançat molt"

En aquest moment, segons ha explicat, "la prevenció funciona, la investigació funciona", i s'ha avançat "molt". "Estem en el moment d'enjudiciar, sancionar i reparar, en la mesura del possible, el mal que es causa quan hi ha delicte. En aquests casos, encara estem en aquest camí, no hem acabat", ha subratllat.

Notícies relacionades

'La manada': reaccions a la sentència i últimes notícies en directe

Barcelona demana revisar el supòsit d'abús sexual per la sentència de 'La manada'

Després d'assenyalar que ara "la resposta social no és la mateixa que fa 10 o 20 anys, sinó molt més gran", ha afegit que cal "confiar en com se sanciona i es repara el mal possible, que encara, en aquest difícil equilibri de drets, perquè els imputats també tenen drets, és un camí que no s'ha acabat".

"Crec que les dones es poden sentir, no només segures, sinó fins i tot satisfetes de la reacció que hi ha de suport, de la preocupació que existeix per part del legislador i, en general, al Poder Judicial", ha conclòs.