Un criminal ressentit va rematar la màfia policial

La història criminal és plena d'associacions de malfactors que se n'han anat en orris perquè un dels membres s'ha sentit ofès i, portat pel ressentiment, ha acabat propiciant la caiguda dels altres.

El cinema proporciona abundants exemples d'això. Com el d'Artie Piscano, el ressentit subcap mafiós de Kansas City que a la pel.lícula Casino de Martin Scorsese aporta, sense saber-ho, una valuosíssima informació a l'FBI a l'anotar a consciència els noms dels seus caps i els seus contactes amb la finalitat de portar el compte de les petites quantitats de diners que aquests li deuen en concepte de dietes no pagades. La inspiració per al personatge de Piscano la va brindar el membre de l'hampa CarlTuffy DeLuna, detingut el 1979. Al soterrani del seu domicili la policia hi va trobar una gran quantitat de notes que van permetre a l'FBI acabar de lligar els caps d'una investigació encaminada a demostrar la relació entre la màfia i el control il.legal de diversos casinos de Las Vegas.

PAGAMENTS REITERATS

Barcelona no és Las Vegas i Mollet del Vallès no és Kansas City, però les organitzacions criminals tenen un funcionament semblant a tot arreu. I en aquest cas també ha estat un delinqüent ressentit qui, amb el seu testimoni, ha omplint els buits que els faltaven a dos fiscals anticorrupció i al Jutjat d'Instrucció número 3 de Martorell per completar el mapa d'una màfia policial que va actuar a Catalunya entre el 1999 i el 2005 aproximadament. En aquest cas, el greuge que va portar el malfactor a col.laborar amb la justícia i a donar detalls sobre el funcionament de la banda no van ser unes dietes impagades, sinó els pagaments que presumptament va haver de fer la seva dona a un periodista relacionat amb la trama.

Així és la història tal com apareix al sumari:

A mitjans dels anys 90, va començar a operar a Catalunya un grup de delinqüents encapçalat per Javier Segura Ruiz, àliesTrapero, dedicat, sobretot, al tràfic de drogues i de vehicles robats. Alguns dels membres de la banda també actuaven com a confidents de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia. Els informes que apareixen a la causa assenyalen que "a partir d'un moment determinat, són els uniformats és a dir, els servidors de la llei els que passen a orientar els delinqüents en les seves tasques il.lícites". Es va instaurar d'aquesta manera una "fruc- tífera empresa criminal" en què representants de les forces de seguretat, alguns dels quals treballaven en l'equip de policia judicial de la Guàrdia Civil de Mollet, posaven la informació privilegiada a la qual tenien accés al servei de l'activitat delictiva dels membres de la banda.

EL ROBATORI DEL PORT

Va ser una extravagant operació de robatori de cocaïna al port de Barcelona el gener del 2005 la que va alertar els investigadors de la connivència entre els delinqüents i els agents. Com a conseqüència de les diligències practicades, primer va caure la banda deTrapero i després, el febrer del 2008, van ser detinguts cinc guàrdies civils i un inspector en cap de la Policia Nacional que feia temps que treballava en la seguretat privada. Va ser durant el període en què es van produir els arrestos quan, segons la documentació que figura al sumari, el grup de malfactors es van posar en contacte amb el periodista d'El Mundo Nando García Bernal i el van convèncer perquè, suposadament a canvi de diners, publiqués una sèrie d'informacions amb el propòsit de desacreditar el màxim responsable policial de la investigació, el coronel Miguel Gómez Alarcón.

ATRACAMENT AL FURGÓ

També durant aquells mesos es va posar en contacte amb Nando García Bernal una persona que, al capdavall, acabaria sent decisiva en la resolució del cas i pretenia que el periodista investigués unes suposades irregularitats en el procediment judicial que havia desembocat en la condemna de J.P.L. (és important retenir-ne el nom), que estava a la presó per l'assassinat de dos vigilants de Prosegur en l'atracament a un furgó blindat perpetrat a Terrassa l'any 2004, i les denunciés a través del diari El Mundo a fi de forçar la reobertura del cas. Del sumari, en el qual figura el contingut de correus electrònics que tots dos es van enviar, es desprèn que Nando García va accedir, però, amb el pretext que aconseguir determinades informacions podria resultar car, presumptament li va demanar a canvi diverses quantitats de diners, que aquesta persona es va encarregar de satisfer. En va, ja que la informació desitjada mai es va publicar.

L'engany acabaria tenint unes conseqüències imprevistes. Sentint- se estafada, aquesta persona es va presentar el 3 de setembre del 2008 a les dependències de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia, a Barcelona, i va denunciar els fets, aportant abundant documentació. Això no va ser tot. Pocs dies després, J.P.L. va declarar també al jutjat per ratificar la denúncia contra el periodista. Però va acabar fent bastant més que això. Ferit, l'home va explicar la seva relació amb la banda delTrapero i va proporcionar valuoses dades sobre els rols que hi exercien diversos guàrdies civils i exinspectors de la Policia Nacional. Segons consta en la investigació, J.P.L. va admetre haver participat en diverses accions delictives juntament amb els membres del grup criminal i va procedir a relatar-les. Amb detall.

Entre les operacions referides per J.P.L. es troben diversos casos de robatori de partides d'haixix i cocaïna en què la complicitat entre els delinqüents i els policies corruptes resultava determinant a l'hora d'enganyar als propietaris de la droga. El cop més cridaner, per la manera en què es va produir, va ser la sostracció de quatre quilos de cocaïna que pertanyien a un narco colombià (més informació, en el reportatge adjunt), però hi va haver altres episodis igualment notables, com la substitució de dos farcells d'haixix incautats per la Guàrdia Civil per dos paquets d'arròs i sucre o el robatori d'un carregament de pastilles d'èxtasi a un ciutadà anglès.

MONTY PAITON SL

Notícies relacionades

Cau una xarxa criminal amb empresaris i tres policies corruptes a Tenerife

El matrimoni empresonat per tancar quatre anys els seus fills comprava per internet moltes medicines contra el TDA

En els relats de J.P.L. es repeteixen, entre altres, els noms dels guàrdies civils Roberto de Prádena Castelló, Miguel Ángel de la Higuera de la Fuente, Cristóbal Lucas Román Matas i Jesús Javier Martín Calvo. Les diligències posen en relleu que tots quatre comparteixen alguna cosa més que pertinença a l'institut armat, ja que tots ells són socis d'una societat mercantil de nom graciós: Monty Paiton SL. Escrit així. Amb seu a Mollet del Vallès i dedicada, segons consta en el registre, a serveis relacionats amb l'hostaleria.

Diu el sumari que el testimoni de J.P.L. va permetre "calçar molts punts sobre el funcionament del grup criminal". La investigació va entrar així en una nova fase. La que va conduir a la imputació d'un bon nombre d'implicats i a completar el mapa de la trama. Com a Casino.