El futbol espanyol acomiada Manolo i el seu bombo

Aquest icònic aficionat va començar a seguir la selecció el 1982, amb motiu de la celebració del Mundial que es va jugar a Espanya. Sempre anava acompanyat del seu bombo, que va acabar sent el seu tret identitari, fins al punt de ser anomenat Manolo "el del Bombo". Des d’aleshores Manolo va ser present en deu Mundials i vuit Eurocopes, cosa que el va convertir en el personatge més reconeixible de l’afició espanyola al món amb el seu bombo i la seva gran boina. El diari anglès The Guardian el va batejar el 2012 com "l’aficionat més famós d’Espanya".

En certa manera, Manolo va ser un pioner perquè a Espanya no hi havia tradició a l’hora de desplaçar-se per donar suport a la selecció, com sí que passava a molts altres països. Els aficionats al futbol espanyols sempre han sigut més seguidors de clubs que de la selecció. Però Manolo no va voler vincular-se a un club, tot i que va passar per les grades d’alguns i va jurar fidelitat a la samarreta de la selecció, que va seguir durant els últims 40 anys a qualsevol racó del món.

En l’últim Mundial, el celebrat a Qatar el 2022, va protagonitzar un agre enfrontament amb la Federació perquè tot i que la RFEF li va proporcionar les entrades i els vols per anar al golf Pèrsic, no li pagava l’allotjament. Això va provocar un distanciament amb els dirigents federatius que va fer que no viatgés al país asiàtic per donar suport a la "roja", com feia habitualment.

D’Osca a València

Manuel Cáceres Artesero va néixer el 15 de gener de 1949 a San Carlos del Valle, localitat de Ciudad Real. Però des de la seva infantesa va estar sempre vinculat a l’Aragó, ja que els seus pares es van traslladar a Osca amb tota la família. Allà es va enamorar del futbol i va desenvolupar el seu perfil d’aficionat modest a la grada de l’estadi El Alcoraz.

A Osca va créixer i va regentar diversos negocis. En aquells anys de joventut va començar a deixar-se veure per estadis acompanyat del seu bombo animant l’Osca i altres equips de la regió com el Barbastre o a un Reial Saragossa que travessava per una època daurada de triomfs i èxits.

Notícies relacionades

Un gol de Turrientes dona l’avantatge a la Reial Societat a San Mamés

Lucas Eguibar: "No em preocupava l’snow, només volia tenir una vida normal i sense dolor"

Del seu pas per Saragossa mantenia com a senyal d’identitat el tradicional cachirulo que va lluir sempre al coll. Manolo va passar de seguir el Saragossa, especialment en aquells anys 70 i 80, a mudar-se a València i quedar-se a viure a la capital del Túria. Allà va obrir un negoci molt a prop de l’estadi de Mestalla, Tu Museo Deportivo, un lloc molt transitat pels aficionats al futbol de la ciutat, i es va convertir en un habitual a la grada valencianista. Anys després va acabar marxant a Moncofa, a Castelló, on va passar els últims anys de la seva vida amb el seu bombo, la seva boina i el seu cachirulo al coll.

Descansi en pau.