"A mi em pots jutjar pel meu rendiment, però no pel meu cos"

Una nova fase final. Ja comença a ser rutina disputar els moments claus de la temporada.

En tinc moltes ganes. Tot allò relacionat amb la competició europea i la Final Four és el punt culminant de la temporada.

Després dels Jocs va estar en el centre d’atenció mediàtic. ¿Com ho va gestionar?

Va ser complicat, perquè jo no entenia que hagués de dedicar unes hores als mitjans de comunicació, perquè això mai m’havia passat. Això em va costar i necessitava algú que m’ajudés a quadrar-ho tot. La meva vida personal és la que s’ajusta al waterpolo, no al revés.

¿S’hi va sentir obligada d’alguna manera?

No ho vaig sentir com una obligació. Tenim un altaveu que és una eina enorme per poder canviar la societat i ajudar... Jo m’ho vaig prendre com una cosa que no era només bona per a mi, perquè m’estava ajudant, sinó que també ho era per a altres persones. No estava fent un esforç extra només per mi, sinó que era per molts nens i nenes, adolescents, per tota aquella persona que estigui en una situació semblant i necessiti sentir-ho. A mi, en el moment que em va passar, m’hauria agradat sentir-ho. Vaig sentir molt la gent que em va recolzar a les xarxes socials. La gent em va donar suport a mi i a la meva història. Jo havia de ser allà, alçar la veu, per mi i les que vindran.

Ha rebut missatges de persones que no coneix agraint-li la seva tasca social.

És gratificant quan vaig pel carrer i potser t’atura un pare i et diu: "Gràcies, perquè la meva filla està en una situació que ja no sabíem com portar-la i ha vist la teva història, el que ha passat, i s’ha agafat a les teves paraules. I ha demanat ajuda». No quedar-se callada. M’ha passat més d’una vegada i te n’adones que sí que serveix.

¿Sent que ara són referents també fora de l’aigua?

Abans érem referents dins del nostre esport. Les petites que volien pujar al primer equip. Però ara no només som referents dins de l’aigua, sinó en la societat.

El waterpolo, a més, encara no és un esport que estigui totalment professionalitzat o que t’asseguri un futur després.

Totalment. Totes tenim estudis o estem estudiant. Sabem que quan acabi la nostra carrera esportiva començarà la nostra carrera laboral. El waterpolo et dona per viure el moment. Calen ajudes per trobar sortides laborals.

Notícies relacionades

"Estem units, del president als jugadors"

Gerard Esteva, president de la UFEC: "La falta d’inversió està extingint les entitats esportives sense ànim de lucre"

No se’ls jutja igual que als esportistes homes.

Absolutament. A les dones se’ns jutja pel nostre cos i el nostre físic. I tu a mi em pots jutjar perquè a la boia no estic rendint, perquè no estic jugant bé, però pel meu cos, no. M’estan jutjant per una cosa que no puc canviar. I pel meu esport, és una sort tenir el meu cos.