La relació entre policies i les persones sensesostre

Els Mossos s’acosten als sensesostre per revelar la xifra oculta dels abusos sexuals

  • El 20% dels sensesostre a Barcelona són dones, un col·lectiu especialment exposat a la violència masclista i que no la denuncia

  • Els Mossos han intentat durant un 2020 traumàtic per a aquesta comunitat vèncer el recel que suscita l’uniforme policial

  • El comissari Anfruns i la intendenta Catà creuen que l’esforç d’aproximació comença a donar els seus fruits

zentauroepp46750743 barcelona 28 01 2019  barcelona indigente sintecho  sin tech190315125413

zentauroepp46750743 barcelona 28 01 2019 barcelona indigente sintecho sin tech190315125413 / RICARD CUGAT

3
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els Mossos d’Esquadra es van proposar a principis del 2020 acostar-se a les dones sense llar que viuen a Barcelona. Hi havia sospites que aquest col·lectiu, que representa un 20% del total de persones que dormen a la intempèrie, estava especialment exposat a la violència sexual. També que la desconfiança que suscita l’uniforme policial entre els sensesostre feia impossible que arribessin a denunciar-ho. «Tenen el mateix dret que la resta de ciutadans a sentir-se segurs», raona el comissari de Barcelona, Carles Anfruns.

Segons el recompte anual de la Fundació Arrels, organisme amb el qual va contactar la policia autonòmica per mirar de vèncer el recel que impedia esbrinar si les dones patien agressions sexuals o els homes altres delictes, són més de 1.200 les persones que pernocten al ras a Barcelona. «Per protegir-los era necessari que no sentissin que ens hi acostem només per identificar-los i denunciar-los», explica la intendenta Silvia Catà, responsable de Seguretat Ciutadana a la capital catalana. La voluntat de sembrar una cosa que donés fruits a llarg termini va caducar al cap de poques setmanes: va esclatar la pandèmia, es va decretar l’estat d’alarma més dur i policies i sensesostre es van convertir en gairebé els únics pobladors de la nit. Sense temps per a presentacions oficials. I va aparèixer l’assassí de captaires.

Un homicida va matar a cops tres indigents –no s’ha aconseguit acreditar que també en va assassinar un quart– en pocs dies. «Mentre les autoritats sanitàries deien que estàvem obligats a mantenir les distàncies socials per no propagar el virus, nosaltres els demanàvem a ells que, mentre seguís lliure, s’agrupessin, dormissin junts», recorda Anfruns. Juntament amb Arrels, els investigadors van mirar de convèncer-los que els havien d’ajudar per capturar-lo. «No puc revelar si van acabar o no sent decisius per localitzar-lo», deixa anar el comissari en un to que resol l’enigma.

El toc de queda

Va passar la primera onada de la pandèmia. Després la segona i amb aquesta el toc de queda. De nou, policies i sensesostre es van tornar a quedar a soles a les nits. «Actualment els fets delictius segueixen un 40% per sota dels registres d’anys anteriors. I durant la franja nocturna, aquest percentatge cau encara més en picat. Estar pendents de les persones sense llar ocupa ara el nostre temps si no hi ha incidents», assegura Catà.

Notícies relacionades

El major Josep Lluís Trapero, després de la mort durant la recent onada de fred del Mohamed i l’Amine –dos homes sense llar d’origen marroquí–, va donar instruccions de prioritzar l’atenció a persones indigents. Una ordre que reforça la direcció que ja seguien els agents de Barcelona que conviuen amb més de mil d’aquestes persones diàriament. «Els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona fan una tasca increïble en la cura d’aquestes persones i dir el contrari és faltar a la veritat. I la tasca d’Arrels és impressionant. Cap de les dues aconsegueix evitar que n’hi hagi molts que continuen dormint al carrer», remarca Afruns. «El seu patrimoni és el que porten amb ells quan els veus al carrer i amb això no poden entrar als centres. Molts, a més, tenen animals de companyia amb els quals tampoc hi poden accedir», explica Catà, mirant de comprendre per què alguns segueixen el ras fins i tot quan creix un temporal com el ‘Filomena’.

Al llarg d’aquest traumàtic 2020 –18 indigents han mort a Barcelona–, Anfruns i Catà asseguren que les asprors que desperta l’uniforme policial s’han llimat una mica. Hi ha 254 sensesostre que s’han mostrat disposats a avisar-los si pateixen un delicte. Aquest mes de gener els agents de la comissaria de Ciutat Vella han recollit roba utilitzada per a Arrels. I últimament han aparegut alguns brots verds modestos –un sensesostre del barri de Sants va facilitar l’arrest d’un lladre responsable de nou robatoris violents– i altres d’impensables fa un any: una dona va patir tocaments sexuals dormint al parc de la Ciutadella i va trucar als Mossos per denunciar-ho.