La pobresa arrossega dones veneçolanes a prostituir-se a Espanya

Espanya és un país de puteros. El 39% dels homes espanyols han pagat alguna vegada per sexe, segons les dades oficials. Es tracta d’un negoci que genera uns cinc milions d’euros cada dia al nostre país. L’últim informe de l’ONU col·locava Espanya com el tercer país del món per percentatge d’homes que consumin més sexe de pagament, només per darrere de Tailàndia i Puerto Rico. Rocío Mora, directora de l’Associació de Prevenció, Reinserció i Atenció a la Dona Prostituïda (APRAMP), creu que aquestes dades són obsoletes i que Espanya “ha anat ascendint encara més” en aquest macabre rànquing de l’esclavitud sexual.

Per cobrir la demanda de dones noves i cada vegada més joves en els clubs, els pisos i els polígons espanyols, han d’arribar més dones per sumar-se a les gairebé 50.000 prostitutes que es calcula que hi ha a Espanya. La immensa majoria de les dades de la Policia Nacional i l’APRAMP desmenteixen el missatge d’una prostitució lliure i voluntària. En realitat, cada vegada que un país de qualsevol lloc del món entra en crisi humanitària, pateix una fam o una guerra, les seves dones són víctimes de les xarxes de tràfic, i Espanya es converteix en un dels seus països de destí preferents.

"Països emergents"

Els que lluiten contra el tràfic de dones els anomenen "països emergents" per a les xarxes d’explotació sexual. A Espanya ha tornat a repetir-se. Si la pobresa en algunes zones de la República Dominicana, després el Brasil i més tard el Paraguai va fer que centenars de dones fossin prostituïdes a Espanya, les últimes dades conegudes per EL PERIÓDICO demostren que entre les víctimes de les xarxes de tràfic, les oenagés i la policia cada vegada identifiquen més ciutadanes veneçolanes i hondurenyes, dos països en situacions gravíssimes.

"Veneçuela va començar a despuntar a finals del 2017. I en els últims mesos s’ha disparat", subratllen des d’APRAMP, que busca les víctimes i prova de rescatar-les dels carrers, els clubs i els pisos. Quant a Hondures, s’ha convertit en “emergent” per al tràfic de dones amb destí a Espanya des del setembre de l’any passat. El país centreamericà té dues de les ciutats més insegures del món i, tot i que ha reduït una taxa d’assassinats que era més gran que la de Kabul o Bagdad en temps de guerra, pateix les conseqüències del narcotràfic i les ‘maras’ o bandes. Milers d’hondurenys van sortir desesperats del país en direcció als Estats Units, però l’arribada al poder de Donald Trump i els seus anuncis de futurs murs a la frontera han fet que les xarxes de tràfic de dones captin víctimes per venir a Espanya.

L’1,5% de la riquesa del món

L’explotació sexual de dones és un negoci que mou cada any uns set bilions de dòlars, segons l’ONU, i representa l’1,5% de la riquesa del món. Les estimacions més prudents parlen de 50.000 noves dones víctimes de tràfic cada any als llocs més pobres de tot el món. En els ambients de pobresa i desesperació, les xarxes busquen víctimes vulnerables. Així ho fan des de fa un parell d’anys a Veneçuela. Dones d’aquest país han omplert els bordells primer de Cúcuta, en territori colombià, i després de tot el país veí. Fonts policials espanyoles confirmen que, per diversificar el negoci, les xarxes criminals han creat una ruta de manera que desenes d’aquestes dones surten des de Colòmbia amb avió cap a Madrid-Barajas. Com a totes les xarxes de tràfic, les víctimes queden atrapades en un deute de milers de dòlars que han de tornar als proxenetes i que va creixent amb el temps amb qualsevol excusa: l’habitació on dormen, els serveis de perruqueria, la roba, si un dia es posen malaltes o recapten menys...

Quant a les dones hondurenyes explotades sexualment a Espanya, solen ser traslladades des dels seus pobles fins a Tegucigalpa o San Pedro de Sula, per sortir cap a San José, la capital de Costa Rica, i des d’allà agafar un avió cap a Espanya. Fonts policials i de les oenagés confirmen que la major part d’elles reben una oferta per treballar en el servei domèstic, “gairebé sempre d’interna, cuidant un avi o àvia espanyols que s’han quedat sols”.

Notícies relacionades

Mabel Lozano: "Vuit milions d'espanyols han anat de putes"

Espanya, al podi del consum de prostitució pel buit polític i legal

Les dades de l’any passat revelen que les ciutadanes hondurenyes ja van ser el tercer grup més nombrós que va demanar asil o protecció internacional a la seva arribada a l’aeroport de Madrid (més de tres-centes), només superades per palestines i dominicanes. Les veneçolanes van ser les cinquenes (més de 250 persones). La majoria de persones rebutjades al mateix aeroport quan intentaven entrar a Espanya com a suposades turistes van ser colombianes, però en segon lloc ja figuren les hondurenyes (més de 500 el 2018). Les veneçolanes van ser les sisenes en aquest índex.

APRAMP elabora cada mes un resum de les dones que ha detectat com a possibles víctimes d’explotació sexual. El mes de gener del 2019, les dones hondurenyes ascendien ja al 18% del total de les víctimes detectades. Les veneçolanes, per la seva banda, s’han duplicat des de principis d’any, segons aquesta ONG.