Rocío Muñoz (Perelada): «El mercat del vi està en crisi, les noves generacions ja no se senten identificades»

«El mercat del vi està en crisi» ha conclòsRocío Muñoz, directora d’exportació de Perelada & Chivite (Grup Peralada),una de les firmes més emblemàtiques del panorama vinícola català i espanyol. Ho ha fet durant el Fòrum Empresarial de Prensa Ibérica a Peralada, on Muñoz va defensar la diversificació i la innovació com les eines clau per resistir la caiguda del consum i mantenir la competitivitat exterior. La trobada, moderada per Martí Saballs, director d’informació econòmica del grup, va girar entorn dels reptes de les empreses en un context marcat per la incertesa geopolítica i els nous hàbits dels consumidors.

Es beu menys, però no només per gust

¿Per què es beu menys vi? Per Muñoz, hi ha dues raons principals. D’una banda, les polítiques públiques i les recomanacions sanitàries, «cada vegada més restrictives, que equiparen el vi a l’alcohol en general i no diferencien entre consum responsable i abús». De l’altra, el canvi de ritme social: «vivim més ràpid, amb menjars més curts i menys temps per compartir una ampolla de vi», lamenta. En els joves, a més, el panorama és diferent: «han sorgit productes alternatius, com les llaunes o els ‘premixes’, que resulten molt més atractius per a ells».

Es tracta d’un escenari que no és fàcil per als cellers familiars amb llarga tradició. Però a Perelada tenen clar en les trampes en què no cauran: una guerra de preus ni en estratègies allunyades de la seva essència. «Entrar en aquesta dinàmica seria nociu per al nostre negoci», assegura Muñoz.

Beure menys, però millor

Per això l’estratègia del grup passa per consolidar un model de «beure menys, però millor»: centrar-se en vins de més qualitat que reflecteixin la tipicitat del territori, en lloc de competir en volum. S’hi afegeix la diversificació d’orígens i cellers per transmetre autenticitat i coherència amb el paisatge. També han entrat en el segment del vi sense alcohol, o, com puntualitza Muñoz, «begudes a base de raïm parcialment o totalment desalcoholitzades, perquè legalment no poden dir-se vi».

Una altra línia de treball és la incorporació de més vins blancs al catàleg, fins i tot elaborats en regions tradicionalment de vins negres com Rioja. Una aposta que respon a l’evolució del gust global sense renunciar a les varietats autòctones ni a l’estil propi.

Un mercat global en tensió

A les transformacions en el consum se sumen els efectes de la geopolítica. Les guerres aranzelàries, els canvis regulatoris o les fluctuacions de divises compliquen l’expansió internacional. Per això, preguntada la directora sobre els millors mercats, la seva resposta: «Una cosa és on t’agradaria vendre, i una altra, on realment pots fer-ho», reconeix Muñoz.

Entre les poques excepcions hi ha els mercats escandinaus, que la directora defineix com «el nostre graner». Són mercats difícils de penetrar, ja que el govern en controla la distribució, però una vegada dins, l’estabilitat és més gran. «No hi ha publicitat ni promocions, així que la competència és menor i els projectes es planifiquen a llarg termini», explica. En canvi, en països com el Regne Unit o Alemanya «hi ha una agressivitat comercial enorme: el 90% de les vegades acabes venent amb marges molt estrets».

Els Estats Units continuen sent el segon destí més important per a l’exportació de vi espanyol, tot i que per Perelada només representa el 5% de les seves vendes exteriors. «Es nota que Donald Trump no beu vi», va dir fent broma Saballs durant el diàleg. Muñoz va recordar que el sector «ja havia viscut una situació similar el 2019, amb els aranzels del 25% aplicats arran del conflicte Airbus-Boeing». A aquest impacte se suma ara l’encariment general del producte i la pèrdua de poder adquisitiu de les llars nord-americanes, cosa que redueix el consum de vi importat.

D’aquesta manera, des del grup exploren altres opcions. Més enllà d'Europa i Amèrica del Nord, l’Àfrica i l’Àsia apareixen com a horitzons d'oportunitat, tot i que a llarg termini. «Són mercats de consum encara baix, però amb menys competència», assenyala Muñoz. En canvi, el Canadà es presenta com una finestra més immediata: «després del boicot als vins nord-americans, que ocupaven el 20% de les prestatgeries, es va obrir un buit que hem sabut aprofitar». Els vins espanyols, més competitius en relació qualitat-preu, han guanyat presència a les províncies canadenques, amb un notable increment de vendes per a Perelada.

Adaptar-se sense perdre l’origen

Notícies relacionades

Gael Rodríguez i Jordi Masquef discuteixen sobre "recuperar el prestigi" de Portbou i Figueres

Lluís Labairu (Transgourmet): «L’hostaleria perd el client de menú que ara menja a l’oficina»

Perelada va tancar l’any passat amb una factura de 60 milions d’euros, dels quals 15 milions procedeixen de les vendes internacionals. Conscients que el mercat exigeix flexibilitat, l’objectiu del grup no passa per noves adquisicions, sinó per consolidar les inversions ja realitzades: la integració del grup Chivite, el nou celler a Ribera del Duero, la de Peralada o el nou magatzem logístic. «El truc està a adaptar-se al que el mercat requereix, sense renunciar a les nostres varietats i estils propis», resumeix Muñoz.

Així, una vegada més, el Mirador del Castell de Peralada ha tornat a ser l’escenari de la segona edició del Fòrum Empresarial Peralada, que ha reunit més de cent persones del món empresarial empordanès. La jornada està organitzada per EL PERIÓDICO, ‘actius’, Empordà i Prensa Ibérica, i compta amb el patrocini de Neorg, la col·laboració del Castell Perelada i el recolzament de la Generalitat de Catalunya.