La Justícia dona 15 dies al MNAC per entregar la documentació de les pintures de Sixena a la DGA

La jutge del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 d’Osca, encarregada de dirigir el cas de les pintures de Sixena, continua assetjant el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Aquest dijous, la jutge ha donat 15 dies al museu català per entregar tota la documentació tècnica sobre els béns que segueixen a Catalunya, malgrat la sentència de l’estiu passat que obligava a tornar a Aragó. Dues setmanes per entregar uns documents «útils i pertinents a les finalitats de la present execució», segons explica la jutge en l’escrit remès.

El Govern d’Aragó va sol·licitar al MNAC documentació tant escrita com gràfica de les inspeccions periòdiques realitzades a les pintures de la sala capitular (16) i a les pintures profanes (sala 17) des del seu ingrés al MNAC. «Atesa la suposada extrema fragilitat d’aquests conjunts (especialment del primer), s’entén que s’haurà realitzat un seguiment continu de les seves àrees més fràgils, en què s’haurà registrat l’evolució de les seves patologies més preocupants», es va indicar en l’escrit pel qual es va sol·licitar la documentació.

Així mateix, es va reclamar la documentació escrita i gràfica referida a incidències de qualsevol tipus que hagin pogut passar relacionades amb els dos conjunts pictòrics des del seu ingrés al MNAC, com la troballa de dos plafons de l’intradós emmagatzemats fora de la que hauria de ser la seva ubicació; l’historial de canvis, reubicació i/o incorporació de fragments als conjunts exposats; troballes d’excrements de colom, afeccions per filtració d’aigua, lesions accidentals.

També la documentació tant escrita com gràfica de totes les intervencions escomeses al llarg dels anys, sigui quina sigui la seva envergadura (patinat parcial de les reintegracions de Gudiol a la dècada dels 80; polit, retocs i recreacions de les llacunes reintegrades per Gudiol amb motiu de la seva pèrdua pels desmuntatges dels retrats de l’intradós, les eventuals filtracions i/o el seu envelliment progressiu; retocs cromàtics ocasionals en deterioraments o despreniments puntuals, reforços estructurals dels carcanyols el 1995, modificació de suports a les arrencades), així com possibles tractaments puntuals d'adhesió o consolidació que s'hagin dut a terme en els dos conjunts pictòrics des del seu ingrés al MNAC, especificant la naturalesa dels materials emprats. Sobre això, es recorda que en documentació ja entregada al jutjat pel MNAC, en concret a l’informe de Núria Oriols, s’esmenta almenys una intervenció realitzada pel Centre de Restauració i Conservació Preventiva el 1993-1995, en les dates prèvies i coincidint amb l’últim muntatge expositiu. A més, el MNAC haurà d’entregar la documentació gràfica sobre la distribució d’impregnacions superficials i altres materials espuris sobre la superfície dels dos conjunts pictòrics, així com especificació del mitjà utilitzat per a l’obtenció d’aquestes imatges i dades.

El requeriment de la documentació completa va ser un dels primers passos marcats pel Govern d’Aragó en el cronograma entregat per complir la sentència. Un calendari de set mesos en què les primeres tasques recollien la investigació profunda dels textos, prèvia recepció pels tècnics de la DGA. La proposta del MNAC, molt similar en processos que la de la DGA, dilatava fins a més d’un any i mig l’entrega de les pintures. La jutge ha de decidir amb quin cronograma es queda o si ofereix una versió alternativa, una resolució que acceleraria els treballs i posaria dates a l’anhelat retorn de les pintures de Sixena al monestir d’Osca.

Segons la informació ja aportada, i tal com va transmetre la conservadora-restauradora del museu, Carme Ramells, en la reunió tècnica del juny, la distribució superficial de la cera es podia endevinar a partir d’una fotogrametria que acabaven de realitzar. Per tant, se sol·licita qualsevol documentació fotogràfica que poguessin tenir en espectre visible, radiació infraroja, ultraviolada, fluorescència ultraviolada o falsos colors, per a la detecció d’impregnacions superficials (no només de cera) i altres materials espuris.

També s’ha sol·licitat l’estudi del 2018 de l’eficàcia del cicledodecà com a consolidant temporal d’estrats amb presència de cera, que apareix citat en la documentació lliurada al jutjat pel MNAC ; els reportatges fotogràfics o videogràfics que documentin el muntatge/desmuntatge d’aquests dos conjunts pictòrics en les seves successives ubicacions dins del mateix MNAC al llarg del temps; i la documentació referida als préstecs, desmuntatges i trasllats per a exposicions temporals fora del MNAC (actes de lliurament i recepció, fitxes de catàleg) d'algun dels elements de qualsevol dels dos conjunts pictòrics de les sales 16 i 17.

Notícies relacionades

L’Editorial de Cristina Villanueva: Tempestes, alertes i por

El cicle ‘Orgànic’ torna al Palau Güell en la seva segona edició

S’hauran d’entregar també els resultats íntegres de totes les analítiques de mostres preses d’aquests dos conjunts pictòrics al llarg del temps, «ja que els entregats fins ara són resultats parcials»; l’informe elaborat per Carme Ramells i titulat ‘Informe sobre la reintegració de pèrdues en les pintures murals traspassades a tela de la sala capitular de Santa María de Sixena i conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya, MNAC’, el maig del 2025, que apareix citat a la documentació ja lliurada pel MNAC; i la documentació escrita i gràfica conservada al MNAC sobre les arrencades de pintures murals efectuades pels seus tècnics en els anys 60 del segle XX, especialment del conjunt de pintures profanes en la seva ubicació original i durant el seu procés d'arrencada (incloses les segones arrencades, aquelles de les capes internes de les pintures), així com del desmuntatge de la sostrada de fusta que cobria la sala on aquestes pintures es trobaven.

El director general de Cultura del Govern d’Aragó, Pedro Olloqui, ha observat que amb aquesta nova resolució «l’Estat de Dret, a través dels tribunals de justícia, està desplegant tota la seva força per garantir el desenvolupament dels drets culturals dels aragonesos». El jutjat recorda el MNAC que «ha de complir les resolucions judicials i comprometre’s amb la tornada de les pintures». En aquest retorn de les obres al Monestir de Sixena hi ha obligacions que s’han de complir, com l’entrega de la documentació sol·licitada per l’Aragó, per la qual cosa aquesta resolució «és una nova decisió que avala la necessitat que el MNAC cooperi en el compliment de la sentència», ha explicat Olloqui.