Mabel Lozano: "Vuit milions d'espanyols han anat de putes"

"Totes les dones valen per a putes. Fins i tot les lletges". Ho diu el que va ser xulo, xulo de putes, i amo de bordells durant més de vint anys, un tipus conegut com El Músico que protagonitza l’últim documental dirigit per Mabel Lozano. La que fos model i actriu amb Berlanga i Fernán-Gómez, conductora de diverses Nits de Cap d’Any a TVE, presenta la pel·lícula a Barcelona (Cines Verdi, 19.00 hores. Entrada lliure) armada amb dues veritats com dos punyals: "Vuit milions d’homes espanyols han anat de putes" i "molta gent, no només els proxenetes, viu a Espanya del cony d’una dona".

"El proxeneta. Paso corto, mala leche" és el primer retrat d’un xulo espanyol. Un tipus nascut a Barcelona i crescut en "l’ambient" durant els últims trenta anys. L’ambient són els bordells, els puticlubs, els macrolocals. El Músico explica a Lozano i a la càmera la transició des d’aquells petits llocs amb putes espanyoles, que arribaven als clubs forçades pels seus macarres, a l’immens negoci internacional que suposa el tràfic de dones. "Vam portar 1.117 colombianes, 311 brasileres, 19 veneçolanes..." En parla gairebé al pes, com de caps de bestiar. Assumeix que va ser "un fill de puta" i admet que no solia utilitzar la violència física contra les "seves" dones perquè "danyava el producte".

De l’orfenat al bordell

Mabel Lozano el deixa parlar mentre recorren l’orfenat català on es va criar i alguns dels escenaris de la seva vida. Els anys com a tractant de dones. Va tenir deu o onze grans bordells per Espanya, amb 100 o 200 dones explotades dins de cada un. "Una mala nit una dona podia fer 500 euros. Si hi havia cent dones al local, guanyàvem 50.000 euros en una nit. Tot, diner negre".

 

 

El Músico va ser un dels pocs proxenetes detinguts i condemnats a Espanya. Va passar per la presó ("allà estem ben vistos") i es va enamorar d’una de les dones dels seus clubs. Es va retirar. Lozano té clar que "tot i que siguin macarres i talossos, els proxenetes són persones carismàtiques, tenen una gran capacitat de seducció. Fan molt bé la seva feina".

Lozano va triar fer cine social i el 2005 la seva vida va canviar quan va conèixer laIrina, una jove russa que va ser prostituïda, esclavitzada i venuda per 3.000 euros a Espanya. "Jo pensava que tot això era com un secret, que molt poca gent coneixia el tràfic de dones que hi havia a Espanya." Espanya, on fins el 2010 el tràfic de dones no va ser considerat delicte. Un país amb uns 1.600 bordells censats per la policia, un negoci d’uns 5 milions d’euros al dia i en el qual malviuen unes 400.000 dones. Una indústria de consum de carn a la qual acudeixen, segons Lozano, "uns vuit milions d’homes espanyols que han anat de putes alguna vegada. El 39% dels homes van o han anat de putes", subratlla.

Anar de putes és tan normal que la pel·lícula inclou el cas d’un dels locals en els quals va tenir El Músico, el Club Estal, a la localitat de Bellvei (Tarragona). El bordell estava tan integrat que va arribar a anunciar-se en els xandalls i dessuadores de l’equip de futbol dels nens del poble. L’alcalde, llavors de Convergència i Unió, va defensar el club (de putes) i el de futbol.

El tabú dels clients

Els clients són un altre tabú en l’assumpte de la prostitució. Amb una dada alarmant, cada vegada són més joves. "Els nois creuen que és divertida, que es tracta de lleure. Van de putes com fan ‘botellón’".  Lozano adverteix que "abans el porno només es veia a Canal Plus i amb ratlletes codificades. Ara, el porno s’ha democratitzat i un nano amb 11 anys ja està veient porno dur, amb violència, submissió, masclisme... Es van educant en sexualitat a través del porno. Acaben bevent de les mateixes aigües que el tràfic de dones". La pel·lícula narra com els caps dels negocis sexuals han anat captant clients més joves fent festes per a ells amb discjòqueis i sortejos d’"un clau gratis".

Potser per això, un altre dels seus documentals: "Chicas nuevas, 24 horas", on dona veu a les víctimes, es projecta en alguns instituts des de fa tres anys. "Els nanos al·lucinen quan el veuen i escolten les víctimes, aquestes dones esclavitzades aquí, al costat de les seves llars. Ningú els parla d’això. El primer que et pregunten és: si darrere de les prostitutes hi ha esclavitud, ¿per què no es tanquen aquests locals?"

Lozano dona algunes respostes al seu documental, en el qual parla de "paràsits de la prostitució". I no es refereix, o no només, als proxenetes. El Músico parla de notaris, taxistes, regidors, diaris, emissores de ràdio, alcaldes... "Diu que ells van viure del cony d’una dona, però molts homes amb carreres, amb famílies, cultes, fins, amb vestit i corbata també viuen del cony d’una dona", denuncia Lozano. "Hi ha un entramat econòmic enorme darrere de la prostitució. És el segon negoci il·lícit que més pasta genera al món". A Espanya, quan es va decidir el 2014 incloure-la en la riquesa nacional mesurada per l’Institut Nacional d’Estadística es va descobrir que la prostitució representa el 3% del PIB, el doble que la investigació i el desenvolupament.

"Als homes us costa sortir del grup"

Mabel Lozano és feminista i abolicionista. Defensa perseguir el proxeneta, el xulo. I defensa el model "nòrdic". "Hem de lluitar contra la màfia i els botxins mitjançant lleis i policies. I després lluitar contra la demanda, fer que baixi mitjançant l’educació". Rebutja vells arguments en favor de mantenir els bordells i l’explotació: si es tanquen els bordells augmentaria la violència sexual, si els de La manada haguessin tornat a anar de putes no haurien violat... Lozano respon: "Fixa’t el que diu això de vosaltres, els homes. Que sortiríeu a matar si no hi hagués dones esclavitzades... Jo no ho veig així, jo adoro els homes: vaig tenir un pare, tinc un marit, tinc un fill...

Notícies relacionades

El fil que explica com la regulació de la prostitució no fa disminuir el tràfic a Holanda

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Lozano sí que fa un retret als homes espanyols. "Els que van de putes són una minoria, important però minoria. La resta, no aixequeu la veu, no ho denuncieu. No assenyaleu, no sou agents actius. Quan a un home li ofereixen anar de putes, posa excuses, gairebé es disculpa davant dels altres... Als homes us costa sortir del grup".

"El sistema continua girant i demana carn fresca, nova, cada dia. Per mantenir-lo, no sacrifiquem les nostres filles, el que fem és sacrificar les filles dels més pobres del món", explica Lozano. El rostre de la prostitució a Espanya és el d’una dona immigrant, guapa, cada vegada més jove, algunes a penes acabades de sortir de l’adolescència. I la seva vida com a esclaves té data de caducitat. "Duren tres anys", explica El Músico al documental. El primer donen molts diners, durant el segon ja estan fastiguejades i el tercer, espremudes, enganyades, enganxades a l’alcohol o la droga, amb deutes inflats, acaben en altres locals de tercera o al carrer. "Richard Gere existeix; Pretty Woman, no", conclou Lozano.