Muniellos: El bosque encantado
Muniellos és un bosc com el que dibuixen els contes de fades. Aquesta reserva integral natural comprèn tres muntanyes –la muntanya de Muniellos, La Viliella i la muntanya de Valdebois– i allotja la roureda més gran d’Espanya, una de les més ben conservades d’Europa. Diuen els qui s’hi endinsen que allà bufa l’aire més pur i l’atmosfera està impregnada de misterioses llegendes. Però compte, que només uns quants privilegiats poden arribar a conèixer-lo. Per tractar-se d’una de les més extraordinàries mostres de la naturalesa ibèrica i una de les masses forestals més emblemàtiques d’Europa, les visites estan restringides i el permís ha de sol·licitar-se amb bastanta antelació a https://sede.asturias.es.
Moltes són les veus que s’han alçat al llarg dels anys per protegir la seva riquesa i puresa. Prova d’aquesta virginitat són les barbes del caputxí, la seva senya d’identitat més gran: una barreja de liquen i d’alga que penja dels troncs dels arbres, propiciant una atmosfera misteriosa. És, a més, un indicador de l’altíssima qualitat mediambiental, ja que aquest estrany organisme té el bon gust de créixer tan sols als paratges nets i sense contaminació.
Entre roures i ossos
A Muniellos tan sols hi ha una ruta possible, de 20 quilòmetres, circular, que porta unes set o vuit hores en completar-se. És l’anomenada ruta de Fonculebrera. Però en el conjunt del Parc Natural de les Fonts del Narcea, Degaña i Ibias els senders i opcions es multipliquen, des de passejos curts, com ‘Els refugis de l’os bru’ a l’entorn de Muniellos o la ‘Ruta del vi’ a Cangas del Narcea, fins a senders de gran recorregut com ‘Per on camina l’os’, per disfrutar al màxim de tots els racons dels tres consells protagonistes a través d’11 intenses etapes. La vegetació del parc es caracteritza per la seva gran extensió de rouredes i fagedes.
El més important d’aquests últims, per la seva mida i estat de conservació, és la fageda de la vall de l’Hermo, que ocupa aproximadament 10 quilòmetres de pendent. Les rouredes es distribueixen per tota la zona, i el màxim exponent de roure blanc és el bosc de Muniellos. Per Degaña, a la conca alta del Naviego o en la pujada al port del Connio abunden els bedolls. A l’alta muntanya la vegetació està constituïda per matolls de ginebrers, brugueroles i nabius, i és molt característics els del Cueto de Arbás.
Quant a la fauna salvatge, l’os bru és el senyor indiscutible d’aquest ecosistema, un símbol, el mateix que el gall fer cantàbric, que té aquí un dels seus últims bastions. Al seu costat destaquen l’isard cantàbric, els llops ibèrics, la truita comuna o el picot negre, el major i més espectacular dels picots d’Europa. Per conèixer com viuen aquests animals, existeix una interessant activitat d’observació de la fauna i interpretació de la naturalesa al mateix parc.
Embotits, pa i vi gastronomia autòctona
Notícies relacionadesL’aïllament geogràfic d’aquesta zona ha contribuït a mantenir costums culinaris ancestrals, com el ritual de la matança del porc, del qual s’obtenen rics embotits i salaons, entre els quals destaquen el ‘butiello’ i el ‘chosco’. El plat més típic és el potatge o brou de cols, millor si s’acompanya amb un tros de pa de llenya. La mel, recollida de la manera més tradicional, és una altra de les menges de la zona i, per descomptat, menció a part mereix el vi.
Acollit a la Indicació Geogràfica Protegida amb la denominació de Vi de Qualitat de Cangas, és un element diferenciador per ser aquesta l’única zona asturiana productora de vins. Qui es decanti per una experiència enoturística visitant els cellers, vinyes i fins i tot el Museu del Vi de Cangas sortirà més que satisfet.
