Anar al contingut

ENTRETENIMENT

Atenció, comando: trol a la vista

La hiperrealitat virtual arriba a Barcelona gràcies a la primera experiència proposada per Red Helmet

ALBERTO GONZÁLEZ / Barcelona

Atenció, comando: trol a la vista

Els nostàlgics, els que es trobin en aquesta delicada franja d’edat d’entre els trenta i els quaranta recordaran amb excitació el furor que al seu dia va ocasionar la proliferació a grans ciutats com Barcelona d’una experiència d’entreteniment com era el Laser tag, un joc esportiu que simulava el combat entre dos equips, on els jugadors intentaven aconseguir punts fent diana amb els seus disparadors d’infrarojos als dispositius receptors situats en els seus rivals. Molt ha plogut fins a l’adaptació d’aquesta idea original als nous temps, ateses les amplíssimes possibilitats que, en l’àmbit de l’entreteniment, ofereix la tecnologia.

Però per fi han començat a aparèixer propostes que aprofiten els avantatges de la realitat virtual i l’apliquen al model de videojocs tipus ‘shooters’ (trets en primera persona). La primera proposta d’aquest tipus a Barcelona és Red Helmet (carrer de Tarragona, 114, local 15).

Al darrere hi ha un jove equip català (Álvaro Gámiz aporta el perfil més empresarial i Rubén Bernal el del programador) que ja ha ha desenvolupat diverses versions de la seva primera història (‘Save de World: Crescent’). No obstant, ja estan ideant noves aventures per ampliar el catàleg d’experiències que els usuaris poden tenir a la sala.

El funcionament 

“Abans d’entrar, us recomanem que us tragueu el jersei”, diu el màster (guia que introdueix el joc i que, durant el seu desenvolupament, ajuda oferint certes indicacions). I encara bo que se li fa cas, perquè el que espera els jugadors (entre dos i cinc) els farà entrar en calor ràpidament. Després de col·locar-se un casc de realitat virtual (amb so immersiu i micròfon per poder comunicar-se entre ells) i enfundar-se l’arma, es veuen abocats a un món paral·lel on seran atacats per corbs, grans ratpenats, llops i altres éssers imaginaris. La realitat virtual es controla amb el moviment físic real dels jugadors i s’executa sense cables ni obstacles físics que limitin l’espai de joc (compte, que podem estar tan ficats a l’acció que, amb l’efusivitat, acabem estampats contra una paret).

Com també passa a qualsevol ‘room scape’, aquí l’estratègia, la bona comunicació i el treball en equip també són essencials per aconseguir l’èxit, o sigui, evitar que ens matin i acumular el màxim nombre de punts possibles (una classificació final ens dirà quin dels jugadors ha sigut més precís).

Els diferents escenaris, excel·lentment desenvolupats, permeten que els jugadors experimentin sensacions diverses, com falta de gravetat o vertigen. Però, sobretot, destaca la completa sensació d’immersió i de descàrrega d’adrenalina que fa que el temps transcorri a una velocitat diferent i que els sentits es focalitzin únicament en aquesta realitat paral·lela.

Afortunadament, el transcurs de la partida no requereix una condició física específica. Però la sensació, al sortir, és que ens hem estalviat una sessió de gym.