Quan amb 10 no n’hi ha prou: l’FP superior guanya terreny entre bons brillants que no aconsegueixen la nota per a la universitat

La Gema va mirar diversos centres de cicle superior i es va matricular en un per cursar Anatomia Patològica. «Va ser una decisió excel·lent, estic traient notes molt bones», explica l’estudiant, que té pensat posar un peu a la universitat quan acabi els dos anys del mòdul. «Segur que trobo una feina com a tècnic superior tot just graduar-me, però ho compatibilitzaré amb una carrera universitària perquè vull continuar estudiant», comenta. En aquest cas, Gema competirà per entrar a la facultat amb la nota del mòdul (que, de moment, és excel·lent) i es presentarà a la part voluntària de la PAU per afegir els punts extra. «Estic convençuda que aconseguiré la nota de tall», somriu.

El seu cas no és aïllat. Molts companys de Gema a Anatomía Patològica també es van apuntar a l’FP superior després de presentar-se a selectivitat i no aconseguir una mitjana suficient per entrar en la carrera que volien. És una tendència que es dona, sobretot, a les àrees sanitàries i científiques, on els llindars d’admissió s’han posat inabastables, també per als estudiants d’alt rendiment.

«Les notes de tall són estratosfèriques. ¿Qui aconsegueix ara una mitjana de 12 o 13 per estudiar Medicina o Matemàtiques?”, critica Marta Gutiérrez, directiva d’un laboratori a Madrid que contracta cada any estudiants de cicles superiors duals. Els llindars d’admissió són qualificacions que varien cada any. No les fixen els campus, sinó que depenen de l’oferta de places, la demanda i les notes dels aspirants.

El creixement de l’FP superior

L’FP va superar, per primera vegada en la història, el milió d’estudiants en el curs 2021-2022 a tot Espanya. Des d’aleshores, els cicles passen una etapa de fort creixement, un 32% en els últims cinc anys. No obstant, no tots els mòduls tenen la mateixa tirada entre els estudiants. El grau superior – per al qual és necessari acabar batxillerat, però no la selectivitat – és el que més creix (42%). El seu augment és tan significatiu que s’acosta progressivament a la universitat en nombre d’aspirants. Ja és l’opció de gairebé quatre de cada deu estudiants de batxillerat, segons l’últim informe de l’OCDE ‘Panorama de l’educació 2025’.

Aquests estudis, que atorguen títol de tècnic superior, s’han consolidat tant com a alternativa a la universitat que alguns estudiants, fins i tot, s’hi matriculen abans de fer la PAU. Si aconsegueixen la puntuació, anul·len la reserva i ingressen a la facultat. Però si no, ja tenen plaça assegurada a FP. Gema Alonso va haver de matricular-se en un centre privat perquè els públics ja estaven complets a causa que els tràmits es realitzen amb temps. Una altra opció era matricular-se en una universitat privada, on les notes de tall no funcionen igual que a les públiques. La seva família, no obstant, no podia assumir aquest cost. Sí que es podia permetre una FP privada, al tractar-se d’una formació de dos anys i no de quatre, com passa amb els graus universitaris.

El mòdul superior com a ‘pla B’ a la universitat (i també com a pont cap al campus) es dona especialment a les àrees sanitàries. En l’àmbit tecnològic, molts estudiants s’inclinen directament per l’FP. «Són alumnes que fugen de la formació clàssica i volen apostar per una molt més pràctica», explica Alberto Vila, director de l’Institut Tecnològic de Barcelona (ITB),líder en la formació en Ciberseguretat, Programació web, Programació robòtica, Programació amb IA i Realitat virtual. «Molts dels nostres alumnes tenen prou nota per entrar a la facultat, però ens escullen a nosaltres perquè veuen molt factible treballar i arribar a qualsevol nivell en una empresa», destaca Vila. L’FP superior, afegeix, ja no és la germana pobra de la universitat sinó una altra alternativa perfectament vàlida i, fins i tot, compatible.

Notícies relacionades

Nou rècord en la selectivitat a Catalunya: més de 45.800 inscrits en les primeres PAU amb controls de dispositius electrònics

Els centres de Formació Professional privats, l’opció per als milers d’alumnes que es queden fora de la pública a Catalunya per la manca de places

Malgrat el prestigi social que ha assolit, Vila reconeix que hi ha famílies que encara tenen prejudicis i s’entossudeixen que el seu fill sigui universitari. «Amb 17 anys, molts joves no saben què estudiar, no ho tenen clar. La universitat és massa exigència. ¿Què passa si creuen que s’han equivocat de carrera? L’FP és més àgil i de seguida t’adones si t’agraden els estudis. L’FP dual, a més, garanteix, com a mínim, el 25% de les hores en una empresa. És molt enriquidor», conclou.

Dificultats

La directiva que contracta cada any estudiants d’FP superior dual també assegura que hi ha estudiants que ingressen a la universitat, però l’any següent se’n van a l’FP superior. «Són alumnes que no troben a la universitat l’entorn adequat o tenen dificultats per seguir el ritme. Per a ells, una carrera és una responsabilitat excessiva i s’aclaparen per l’esforç que suposa. També n’hi ha que se’n van de la facultat a l’FP perquè perceben la universitat com a obsoleta, amb professors que es limiten a explicar lliçons», destaca Gutiérrez, que adverteix, no obstant, que els salaris dels universitaris són més grans que els dels tècnics superiors. «Hi ha molts estudiants que pensen que l’FP superior és l’equivalent de la universitat. I no, l’FP no és una carrera universitària», conclou.