L’escola inclusiva sense recursos fractura el professorat: alguns reclamen més suports, i d’altres demanen «la fi d’aquest engany»

D’aquests 335.746 alumnes, 43.366 estan classificats com a NEE A –amb discapacitat física, intel·lectual o sensorial, TEA o trastorns greus de conducta, entre d’altres– i 292.380 com a NEE B, amb necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques. Una situació que fa temps que desborda els centres, que aquest curs han dit prou.

La necessitat de reformular com s’està desplegant el decret d’escola inclusiva – sense prourecursos – ha sigut una de les demandes més repetides durant les protestes d’aquest curs. Però... ¿què demanen exactament els docents? ¿Quina és la situació, més enllà del volum de nens amb ‘etiqueta’? ¿Què diu sobre això l’acord entre CCOO i UGT que el Govern ha començat a desplegar malgrat no comptar amb el recolzament de la majoria sindical?

La gran diferència entre el que demana Ustec – el sindicat majoritari a primària – i el que demana Professors de Secundària (Aspepc) – el que compta amb més representació als instituts públics– és que els primers reclamen «més recurss per poder desplegar en condicions el decret de la inclusivai els segons, en canvi, impugnen el decret.

«La gran diferència és que Ustec creu en aquest model d’escola inclusiva i nosaltres impugnem el decret. No és inclusió, és integració forçosa; una estafa en què s’enganya les famílies assegurant que els seus fills estaran ben atesos quan no és així», apunta Andreu Navarra, una de les veus públiques d’ Aspepc, que té clar que «el criteri no pot ser tots el mateix, tots a la mateixa aula; això és una barbaritat».

Necessitat d’un TIS a cada centre

No ho veu igual Patricia Morales, delegada d’ Ustec, que defensa un augment del 50% del personal docent especialista en tots els centres (mestres d’educació especial), assegurar «mínim» un mestre d’audició i llenguatge (MALL) a tots els centres educatius, l ’augment del 50% de personal PAE a les escoles i instituts o potenciar/crear equips psicosocials als centres educatius, assegurant la figura del Tècnic d’Integració Social (TIS) i/o educador social a tots els centres educatius.

«L’atenció a la diversitat no és només als nens amb diagnòstic; ha de poder atendre la resta de la classe, que cada un té el seu ritme. Ara el que passa és que o atens uns o atens els altres, i tots els alumnes mereixen atenció», reflexiona Morales, recordant que uns van més ràpid amb una cosa i d’altres amb una altra i tots necessiten un acompanyament, impossible amb les ràtios actuals. Per això demanen una reducció de ràtios de 15 a infantil i primària, 20 a l’ESO i 22 a batxillerat.

¿Què diu sobre això el ‘pacte de país’?

El polèmicpacte de país per l’educació, firmat per CCOO i UGT i rebutjat per la resta de sindicats, que continuen mobilitzats, inclou una reducció de ràtios que els sindicats contraris al mateix consideren totalment insuficient. L ’acord assenyala que el curs 2026-27 «es revisarà els criteris de les ràtios actuals per adaptar-los a la tipologia d’alumnat» i recull una «progressiva reducció de ràtios en les diferents etapes educatives» d’acord amb criteris de planificació territorial, disponibilitat d’espais i adequació de recursos humans. La Ustec demanda que aquesta reducció es noti ja el curs que ve.

L’acord inclou també la incorporació de 85 mestres d’Audició i Llenguatge (MALL) en les SIEI + – Ustec demana «mínim» una per centre educatiu i la creació de 16 noves AIS – aules temporals per a nens amb trastorns mentals greus, la incorporació de monitors de recolzament a l’educació especial (abans anomenades ‘vetlladors’ ) en l’educació postobligatòria (sense xifrar quantes), el «desplegament de figures sanitàries per a cures» – també així, en genèric – i l’«actualització del Decret 150/2017 d’inclusió educativa».

Són aquestes afirmacions massa genèriques i poc concretes per a Ustec, que no es cansa de demanar més recursos per a la inclusiva «aquest mateix curs», però que, a ulls d’Aspepc «afiancen» un model d’escola inclusiva que rebutgen.

Aquest dimecres, la Conselleria d’Educació anunciava que ampliarà els recursos destinats a l’escola inclusiva amb un total de 509 noves dotacions per al curs 2026-2027. Concretament, desplegarà 93 noves unitats de Suport Intensiu a l’Escolarització Inclusiva (SIEI), 56 a primària i 37 a secundària, així com 25 unitats addicionals de SIEI+. També assenyalen que els centres d’educació especial veuran reforçada la seva plantilla amb 134 noves places: 71 docents i 63 educadors d’educació especial.

Revisar el decret

Notícies relacionades

Els psicopedagogs dels EAP alerten el Govern que suprimir l'entrevista de selecció de professionals posa en risc l'escola inclusiva

Els professors catalans demanen que el dret a la vivenda estigui en el currículum: «Els nens no han de viure amb vergonya»

Entre les 260 mesures recollides en la més de 120 pàgines del Pla de Govern 2024-2027, publicat el desembre del 2024, ja es recollia una de les peticions més repetides en els últims temps per la comunitat educativa: revisar el decret 150/2017 de l’educació inclusiva. Un decret molt aplaudit quan es va aprovar fa vuit anys en què s’assenyala que cada nen amb una necessitat específica ha de comptar amb els recursos i recolzaments necessaris al llarg de tota l’etapa educativa obligatòria per poder estudiar a l’escola ordinària, al costat dels seus companys.

Una cosa que, vuit anys després de la seva entrada en vigor, és només un dret universal sobre el paper; per la qual cosa els professors catalans ja porten sis vagues aquest curs (i en tenen previstes 17 per a aquest final de curs).