"Retrocés greu"

Els psicopedagogs dels EAP alerten el Govern que suprimir l'entrevista de selecció de professionals posa en risc l'escola inclusiva

Sostenen que un concurs de mèrits no pot substituir l'observació directa d'habilitats com la comunicació, la gestió emocional o el judici clínic, les quals només s'aprecien en una interacció real

Dos niñas corriendo en el patio de una escuela catalana, este curso.

Dos niñas corriendo en el patio de una escuela catalana, este curso. / Jordi Otix

2
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La junta de representants de les direccions dels Equips d'Assessorament Psicopedagògic (EAP), de la qual formen part el conjunt d'EAPs de Catalunya -els professionals encarregats de detectar les dificultats de l'alumnat i, per tant, suport del model d'escola inclusiva- ha enviat una carta a la Direcció General d'Educació Inclusiva mostrant el seu rebuig "frontal i ferm" a la proposta de suprimir l'entrevista personal en el procés de selecció de psicopedagogs, recollida en el controvertit Pacte per l'Educació signat pel Govern amb CCOO i UGT, i contra el qual es posicionen els milers de docents que van omplir els carrers de Barcelona divendres passat.

"La feina als EAP no és purament tècnica o burocràtica; és una tasca relacional i ètica que implica acompanyar famílies en crisi i defensar els drets de l'alumnat més vulnerable. Per a això, és imprescindible evidenciar en persona la capacitat empàtica i el judici professional, qualitats que no es poden mesurar només amb un expedient acadèmic", assenyalen a la carta que van enviar dilluns passat, primer dia de la setmana de vagues del professorat per exigir, entre moltes altres coses, més recursos per a l'escola inclusiva.

La junta de les direccions dels EAP adverteix que sense l'entrevista no es pot verificar si el candidat té el "compromís ètic" amb l'educació inclusiva o només posseeix coneixements teòrics

Les direccions dels EAP -la funció dels quals és assessorar i orientar els centres, el professorat, les famílies i l'alumnat per afavorir una resposta educativa inclusiva i ajustada a les necessitats de cada alumne- consideren que l'eliminació de les entrevistes representa un "retrocés greu" tant en la qualitat dels processos selectius com en el servei que es presta a la comunitat educativa. Sostenen que un concurs de mèrits no pot substituir l'observació directa d'habilitats com la comunicació, la gestió emocional o el judici clínic, les quals només s'aprecien en una interacció real.

Veuen contradictori que un servei especialitzat en l'avaluació integral de persones renunciï a avaluar globalment els seus propis professionals en el seu procés d'accés

Adverteixen que sense l'entrevista no es pot verificar si el candidat ha interioritzat el compromís ètic amb l'educació inclusiva o si només posseeix coneixements teòrics i veuen contradictori que un servei especialitzat en l'avaluació integral de persones renunciï a avaluar globalment els seus propis professionals en el seu procés d'accés.

Vocació més enllà del currículum

Notícies relacionades

Consideren, a més, i així ho expressen a la carta, que eliminar l'entrevista implica desconfiar del criteri professional de les direccions dels EAP, que, defensen, "garanteixen l'objectivitat mitjançant l'ús de rúbriques i comissions pluridisciplinàries". Les direccions consideren que un procés basat únicament en mèrits documentals és, paradoxalment, menys equitatiu i transparent que una entrevista estructurada que permet identificar talent i vocació més enllà del currículum.

Per tot això, demanen que s'aturi qualsevol modificació del procediment de selecció mentre no es faci una consulta efectiva amb els òrgans que representen les direccions dels EAP.