Ascó i Vandellòs lamenten per prematura l’apagada nuclear el 2035

El responsable va assegurar que les centrals nuclears estan autoritzades a operar durant 80 o 90 anys, de manera que l’apagada nuclear està prevista per a quan encara els quedarà "la meitat de vida útil", va explicar Domingues en una conversa amb Martí Saballs, director general de continguts econòmics de Prensa Ibérica, i que va contextualitzar el diàleg amb el recent 40è aniversari del desastre nuclear de Txernòbil. "El suport social i econòmic al territori és total. Ara mateix, Catalunya no és capaç de generar tota l’energia elèctrica que consumeix", va afirmar Domingues per emfatitzar la necessitat que les centrals nuclears continuïn dretes.

Actualment, dos de cada tres catalans estan a favor de reduir o directament suprimir l’energia nuclear, segons l’últim baròmetre del CEO de la Generalitat. Tot i així, Domingues va insistir que confia que aniran minvant els recels dels ciutadans. "L’acceptació de les nuclears va pujar després de l’apagada", l’episodi de fosa elèctrica que va deixar Espanya a les fosques fa un any, va dir.

Miguel Àngel Ribes (XTU), alcalde d’Ascó (Ribera d’Ebre, 1.594 habitants), també es va posicionar durant les jornades com a veu contrària al tancament de les nuclears. "Estem treballant molt perquè el tancament de les nuclears no ocorri segons el previst: esperem que els polítics es deixin d’ideologies i que pensin en l’estabilitat de la xarxa", va dir Ribes, que va destacar l’"important" retorn als serveis municipals que deixen a l’Ajuntament d’Ascó els ingressos pels impostos de les centrals nuclears.

La convivència entre les energies nuclears i les renovables és especialment present en la conversa pública des de la gran apagada elèctrica a Espanya, moment en què veus dels dos sectors van col·lidir. Responent a una pregunta de Saballs, Domingues va assenyalar que aquesta convivència és possible i desitjable.

"El sistema de renovables ha d’estar molt ben construït perquè no sigui un desastre", va assenyalar el responsable de les centrals d’Ascó i Vandellòs, que també va considerar que és una "aposta arriscada" tenir una xarxa configurada en exclusiva a partir d’energia renovable.

Malgrat que les grans elèctriques van pactar el 2019 entre elles i amb la societat pública Enresa un calendari per al tancament progressiu de totes les centrals nuclears que arrenca el 2027 i culmina el 2035, al seu torn han fet el primer gran pas per mirar de salvar el tancament de la central nuclear d’Almaraz.

Llocs de treball en perill

Iberdrola, Endesa i Naturgy, que comparteixen accionariat a la planta, van remetre a finals de l’any passat al Ministeri per a la Transició Ecològica la sol·licitud oficial per posposar fins al juny del 2030 el tancament de la central i el departament comandat per la vicepresidenta Sara Aagesen va reenviar la petició al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) perquè estudiï les condicions que caldria imposar a la central per operar amb seguretat.

El Fòrum Nuclear –entitat que agrupa Endesa, Iberdrola i Naturgy, entre d’altres– i la patronal Foment del Treball van presentar fa un any un informe elaborat per la consultoria PWC que deia que l’apagada dels reactors nuclears suposaria destruir 10.500 llocs de treball, directes i indirectes, a Catalunya i restar 900 milions d’euros anuals al seu PIB. L’informe, això sí, no computava quants llocs de treball crearia el desplegament de les renovables per cobrir aquest buit ni quina aportació tindria això a l’activitat econòmica.

Notícies relacionades

Indra contractarà 1.500 treballadors a Catalunya per al seu negoci de defensa

Simón i De los Mozos reorganitzen la cúpula

Aquesta unanimitat entre agents econòmics del sector nuclear contrasta amb la de les forces polítiques catalanes. Mentre que Junts i ERC van facilitar –amb l’abstenció– al Congrés dels Diputats una proposta del PP per allargar la clausura de les nuclears, al Parlament els republicans van votar a favor, juntament amb el PSC i la CUP, d’una proposta dels Comuns per certificar el tancament de les nuclears. Al mig de la disputa hi ha els alcaldes de les diverses forces polítiques que lideren municipis que estan directament afectats econòmicament per la mesura.

El tancament gradual i esglaonat dels set reactors espanyols acordat per Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP preveu que Almaraz 1 tancarà el 2027; Almaraz 2, el 2028; Ascó 1, el 2030; Cofrents, el 2030; Ascó 2, el 2032; Vandellós 2, el 2035, i Trillo, també el 2035. Unes dates que ara les elèctriques pretenen endarrerir, almenys les dels primers tancaments.