Els professors catalans demanen que el dret a la vivenda estigui en el currículum: «Els nens no han de viure amb vergonya»

Aquest dijous, juntament amb l’Observatori DESCA, han presentat una guia que busca ser una eina dissenyada perquè els centres educatius «detectin, acompanyin i intervinguin» davant situacions d’inseguretat residencial, ja siguin desnonaments o situacions d’infrahabitatge o sensellarisme, realitats encara invisibilitzades.

«El centre educatiu ha de ser un espai de protecció i resistència, i no de ‘silencis còmplices’ davant la vulneració de drets», apunten des de la plataforma formada per mestres i professors de totes les etapes educatives. «Mama, el Salva [o l’Ana o el Moha] se’n va de l’escola perquè no troben casa al barri», és una frase que, paraula amunt paraula avall, infinitat de mares catalanes han escoltat en boca dels seus fills al ficar-los al llit, moment en què solen obrir els seus cors (i caps) i compartir preocupacions. I la situació es torna infinitament més dolorosa quan el teu fill no és el company del Salva, l’Ana, o el Moha, sinó que és el Salva, l’Ana o el Moha i la pregunta és ‘mama, ¿per què nosaltres no podem tenir una casa com la resta de nens de la classe?’.

«És una problemàtica que afecta tot el país, especialment a les ciutats més poblades, que és on hi ha més tensió habitacional, però impacta en tots els centres i totes les edats, de les bressol als instituts. Amb aquesta guia volem contribuir a situar la protecció de la infància contra els desnonaments com una prioritat de país, que és el que hauria de ser», resumeix Lucía Delgado, tècnica de vivenda de l’Observatari DESSCA i membre de Docents 080. «Intentem donar unes pautes bàsiques perquè tots els centres educatius puguin acompanyar i apel·lem al Govern perquè impulsi mesures públiques perquè cap nen perdi el seu entorn educatiu», remarca.

Mirada estructural

Al cap i a la fi, la guia busca garantir el dret a l’educació i el benestar integral de l’alumnat, evitant la seva estigmatització, posant èmfasi en la necessitat de tenir una mirada estructural, «entenent que la falta de vivenda no és responsabilitat individual de les famílies, sinó un problema social», recalquen.

El document presentat aquest dijous assenyala que el centre educatiu pot identificar aquestes situacions principalment de tres maneres. Per via externa –quan la informació que arriba a través de serveis socials, sindicats de vivenda o entitats veïnals–, pervia directa –la comunicació espontània de la mateixa família o l’alumne, sovintdurant tutories– o des de l’observació al centre, a partir de la detecció de senyals d’alerta, com l’absentisme, dificultats de concentració, estrès, falta de roba adequada o canvis de conducta.

Una vegada detectada la situació, proposen diverses accions adaptades a les realitats de cada centre, molt diverses, ja que el fenomen és transversal i afecta tant escoles públiques com concertades. La primera, a la que donen més importància, és oferir recolzament emocional i social. Crear espais de conversa amb tutors o educadors socials (als centres on n’hi ha) i acompanyament a serveis socials o fins i tot, si arriba el cas, en el moment del desnonament, si la família ho accepta.

Planteja també una adaptació pedagògica. La flexibilització de terminis i tasques a l’alumnat que estigui passant per aquest procés; l’oferta de reforç educatiu gratuït si la situació interfereix en l’aprenentatge i treballar la prevenció de l’estigma. En aquest últim punt, proposen incorporar el dret a la vivenda en el currículum escolar perquè el conjunt de l’alumnat ho entengui com un dret humà vulnerat i no com una situació de vergonya.

Resposta comunitària

Notícies relacionades

Conserges i administratius se sumen a la vaga educativa del 20 de març i demanen millores laborals i que no se’ls ignori

Un home de Manresa amb tetraplegia espera des de fa tres anys la instal·lació de l’ascensor al seu edifici

La guia –que compta amb el recolzamenta de l’aFFaC– defensa que l’escola «no ha de ser neutral». Proposa accions visibles com penjar pancartes contra els desnonaments o crear punts d’assessorament amb sindicats de vivenda al centre.

Finalment, el col·lectiu insisteix en la importància del treball en xarxa. Implicar tot el claustre, equip directiu, afe i comissions socials i en coordinació amb serveis socials, centres de salut mental i entitats del barri perassegurar que la resposta sigui comunitària».