Un model de regeneració d’aigua "replicable"
La directora de concessions de Veolia, Marta Colet, apunta a la viabilitat d’extrapolar a Tarragona el sistema metropolità de reutilització de Barcelona. El repte és repetir al riu Besòs l’operació efectuada al Llobregat per reduir la dependència de les pluges a deu anys vista.
Albert Sáez, director de EL PERIÓDICO, conversa con Marta Colet, directora de conceiones de Veolia en España. /
El model de regeneració de l’aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és "absolutament replicable" a Tarragona, en paraules de Marta Colet, directora de concessions de Veolia a Espanya. En aquests termes ho va explicar la directiva en una conversa amb el director d’EL PERIÓDICO, Albert Sáez, en les I Jornades Empresarials i Econòmiques de Tarragona
La possibilitat d’extrapolar el model barceloní davant de les inclemències del canvi climàtic sorgeix en el context que Tarragona es trobi en ple procés de naixement de la seva pròpia àrea metropolitana (AMT). La idea és que aquesta nova administració pugui mancomunar polítiques de manera anàloga a com ho fa l’AMB, objectiu per al qual ja s’han unit una quinzena de municipis entre els quals hi ha Tarragona, Reus, Cambrils o Salou.
Preguntada per Sáez davant aquest potencial escenari metropolità, Colet va remarcar la "viabilitat" del projecte i la importància de deixar de pensar en la regeneració com un mecanisme d’emergència. "Hem de tornar a la idea que és una solució central", va remarcar.
De fet, el Govern ja estudia fórmules per normalitzar l’arribada d’aigua regenerada a les aixetes malgrat que els embassaments estiguin plens, alternativa que avui la regulació limita. L’actual decret que regula com respondre als episodis de sequera només contempla consumir aigua regenerada en cas que les reserves dels pantans estiguin delmades, és a dir, en la fase d’alerta, excepcionalitat i emergència del Pla Especial de Sequera.
Els experts coincideixen que el sistema hídric afronta una tensió creixent en termes d’escalfament global. I adverteixen de com de proper està l’incompliment de l’Acord de París de la Conferència de l’ONU sobre Canvi Climàtic del 2015, que va situar en 1,5 ºC el màxim escalfament global assumible. Per exemple, Catalunya ha experimentat un augment mitjà d’aproximadament 2 ºC en els últims 75 anys.
A l’àrea de Barcelona, l’AMB tem que una altra futura sequera pugui registrar dèficits rellevants d’aigua potable. Sobretot davant el precedent de la crisi hídrica entre el 2022 i el 2025, que va posar d’acord administracions i empreses del sector hídric a perseverar en el model de la regeneració. El principal repte del model barceloní, en el qual ara es mira Tarragona, és el de repetir al riu Besòs l’operació de regeneració efectuada al Llobregat per reduir la dependència de les pluges a deu anys vista.
Aprenentatges de la sequera
Notícies relacionades"Cada vegada és més important la reutilització de les aigües, depurades i tractades, a les quals podem donar una segona vida per tancar un cercle molt virtuós", va afegir Colet, que va insistir en els aprenentatges de la sequera. "Va ser un episodi molt complex; si alguna cosa podem aprendre’n és que hem d’evolucionar cap a més planificació i anticipació", va asseverar.
Francesc Trillas, secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat, va tancar les jornades reafirmant la voluntat del Govern d’"impulsar l’economia a Tarragona durant els pròxims mesos i anys". "La importància del port de Tarragona o la gran inversió en el tramvia són exemples de les oportunitats que ofereix aquest territori", va concloure Trillas.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Investigació El jutge del cas Montoro recolza la investigació dels Mossos
- Eleccions a Andalusia Moreno lluita pel vot de la dreta i afronta una ofensiva de l’esquerra
- Inversions estratègiques en la indústria Indra contractarà 1.500 treballadors a Catalunya per al seu negoci de defensa
- El Govern mobilitzarà uns 400 milions per a un centre de xips
- Nomenaments Simón i De los Mozos reorganitzen la cúpula
