Tarragona apuja l’aposta per l’hidrogen verd malgrat el preu

Aquest diferencial de preu va centrar el diagnòstic que empreses com Enagás, Veolia i Repsol van compartir ahir en les primeres Jornades Empresarials i Econòmiques de Tarragona, organitzades per EL PERIÓDICO. Amb la moderació de Martí Saballs, director d’informació econòmica de Prensa Ibérica, la taula rodona Passat, present i futur del sector energètic va reunir representants institucionals i empresarials com el director d’hidrogen d’Enagás; Miquel Àngel Ribes, alcalde del municipi d’Ascó; Raquel Carrasco Vázquez, directora general d’energia, residus i indústria a Catalunya i les Balears de Veolia, i Montserrat Vallverdú, coordinadora de transformació industrial de Repsol a Tarragona. El debat deixa clara la necessitat de buscar un equilibri entre el pes industrial d’aquest territori –que supera en 10 punts la mitjana catalana en valor afegit brut industrial– i els ambiciosos objectius de descarbonització marcats per al 2030. Un repte que no és gens menor, si es té en compte que el sector energètic representa el 37,8% del VAB industrial de la demarcació tarragonina i aporta el 8,4% del PIB català. En aquesta tasca, l’hidrogen verd es perfila com un element essencial. Enagás, amb el desenvolupament de la xarxa troncal d’hidrogen –una infraestructura impulsada per l’energètica que pretén connectar les principals zones de producció i consum d’hidrogen renovable a Espanya–, es revela com una peça central d’aquesta estratègia.

Amb una inversió global prevista de 3.310 milions d’euros fins al 2030, la xarxa recorrerà 275 quilòmetres i passarà per 89 municipis catalans. Entre ells destaca Tivissa, un municipi situat a la comarca del Baix Camp, que es convertirà en una de les tres estacions de compressió clau d’Espanya i que permetrà connectar la producció local amb el corredor europeu H2med cap a França.

Per això, davant el fre econòmic, els representants del sector coincideixen que la infraestructura ja està en marxa i que és qüestió de temps que els preus baixin. "L’hidrogen renovable està entre 5,85 i 6,5 €/kg, davant els 2 o 3 €/kg de l’hidrogen gris. En termes de megawatts, 70 euros davant 200 euros", concreta Gil.

També es va posicionar a favor de l’hidrogen verd l’alcalde d’Ascó, Miquel Àngel Ribes, que va posar en valor la diversificació de fonts de finançament que explora l’Ajuntament tarragoní davant l’apagada nuclear prevista per al 2035.

"Els impostos de les nuclears reverteixen de manera molt important en els nostres serveis municipals", va remarcar Ribes, que va assegurar que treballen per allargar la vida útil de la central nuclear d’Ascó.

Sobre les tarifes d’hidrogen verd, la previsió és que baixin progressivament. No només per la maduració de les infraestructures, sinó perquè "la volatilitat dels preus del gas natural i l’increment del cost de les emissions de CO2 faran que l’hidrogen renovable sigui competitiu", va assegurar el directiu d’Enagás.

"Quan comencem a veure que cada vegada més tenim les infraestructures, hi començarà a haver senyals de demanda i començarem a veure un enlairament de l’hidrogen", va apuntar Vallverdú, de Repsol, empresa que encapçala el projecte T-Hynet, un electrolitzador amb una gran capacitat que permetrà produir hidrogen renovable per descarbonitzar el pol petroquímic.

"Hem invertit 800 milions d’euros perquè volem reciclar residus i convertir-los en metanol renovable", va recordar Vallverdú. Va ser el 2025 quan l’empresa va anunciar l’aprovació d’aquest projecte, que en l’actualitat té implicades entre 1.000 i 2.000 persones en la fase de construcció i que, una vegada es doni la fase d’implementació, crearà fins a 200 llocs de treball fixos juntament amb l’ocupació indirecta.

"Volem continuar produint combustibles i energia, però compensar en tot el possible les emissions de CO2 per poder ser més sostenibles", va indicar Vallverdú.

Reduir la dependència

Notícies relacionades

Indra contractarà 1.500 treballadors a Catalunya per al seu negoci de defensa

Simón i De los Mozos reorganitzen la cúpula

¿La línia de meta? "Al capdavall, el que pretenen és substituir una energia que ens fa molt dependents: el gas", indica Carrasco, de Veolia. Perquè, més enllà de l’hidrogen, la meta és convertir la província de Tarragona en "un pol industrial de circularitat", van coincidir els experts. En aquest sentit, la companyia està impulsant en l’àmbit local un projecte clau per reforçar el subministrament d’aigua potable a Torredembarra, amb una inversió pròxima a 580.000 euros destinada a modernitzar les captacions dels pous del Pujol i renovar la xarxa de distribució municipal.

El projecte s’integra en el pla estratègic GreenUp 2024-2027 del grup, que, després d’unificar marques històriques com Agbar sota l’ensenya única de Veolia, se centra a accelerar solucions de descarbonització i regeneració de recursos per garantir la resiliència i la seguretat ecològica dels municipis tarragonins. "Tot el que ens porti a deixar de fer servir el gas en virtut d’electrificar, a la llarga és el que ens farà aconseguir el benefici", va assenyalar Carrasco.