Barcelona assisteix a la guerra entre clans montenegrins

EL PERIÓDICO ha participat en un grup de treball periodístic juntament amb el diari serbi Kirk i l’Organized Crime and Corruption Reporting Project (OCCRP), creat per mirar d’entendre aquest fet.

L’origen del conflicte

Els clans Kavac i Skaljari són originaris de Kotor, una ciutat situada a la costa adriàtica de Montenegro, i al seu dia van formar part de la mateixa organització dedicada al contraban de drogues des de Sud-amèrica cap a Europa. Es van enemistar el 2014 després d’un negoci fallit de cocaïna descarregada al port de València. Des d’aleshores, els seus membres es busquen per Europa per matar-se.

Consten assassinats a Montenegro, Sèrbia, Alemanya, Àustria, els Països Baixos, Grècia, Ucraïna i Turquia. "Els mètodes també són coneguts: tirotejos, cotxes bomba, franctiradors en alguns casos o assassinats que han sigut meticulosament planejats", assenyala Sasa Djordjevic, analista de la Global Initiative against Trasnational Organized Crime.

Djordjevic diu que els grups criminals balcànics tenen bases fixades en altres ciutats espanyoles. La costa mediterrània és un bon lloc perquè "la geografia, les infraestructures, el turisme i la connectivitat internacional creen un bon entorn per al crim organitzat".

Amb el recent assassinat de Vujic al barri del Poblenou, "ja hi ha més de 80 homicidis que s’han vinculat públicament al conflicte" arreu del món, segons el recompte de Djordjevic. "Per això, Barcelona no s’ha de considerar una excepció, sinó un altre escenari europeu en un conflicte criminal de llarga durada", indica.

Segons les fonts que s’han consultat, els Mossos d’Esquadra consideren que Knezevic, Vujosevic, Milic i Vujic –les quatre víctimes– eren a Barcelona per motius diferents: amagar-se dels seus rivals, fugir de la justícia d’altres països, buscar informació de rivals que hi ha establerts a la capital catalana o fer negocis per a les seves organitzacions.

Aquests assassinats, tanmateix, no han de ser considerats tirotejos –ja que no hi ha hagut cap intercanvi de trets entre l’assassí i la víctima–, sinó més aviat execucions: els diversos agressors van disparar als objectius des de ben a prop. En tots els casos, a més, els policies detecten que hi ha hagut una feina prèvia de planificació a l’hora de localitzar els rivals i de triar el moment d’actuar.

Els Mossos d’Esquadra no han aconseguit detenir fins ara cap assassí. Els investigadors pensen que són crims perpetrats per uns professionals que han tingut la cautela de protegir-se la cara per amagar-la de possibles càmeres de videovigilància i que no han deixat cap empremta dactilar o resta d’ADN que permetin identificar-los. Tampoc han fugit per l’aeroport, a fi d’evitar controls, sinó per la carretera, cap a França.

La bala perduda

Notícies relacionades

Nit de llançades i ‘dònuts’

Les curses il·legals de cotxes són cada cop més freqüents a Espanya

Tot i la violència desplegada els últims mesos a Catalunya, ni els Kavac ni els Skaljari són organitzacions criminals dominants a Barcelona. Hi ha altres màfies, d’origen albanoturc, més arrelades que les montenegrines, indiquen els Mossos. Però el conflicte que mantenen els montenegrins és una preocupació central per a la policia catalana.

El 14 d’abril, Vujic va ser assassinat mentre feia el got en una terrassa del Poblenou. Una de les bales que anava contra ell va ferir una dona completament aliena a aquest conflicte, una veïna de Barcelona, el primer dany col·lateral. Els Mossos veuen en aquesta bala perduda un avís clar, perquè es maten entre ells, però es maten aquí.