Les curses il·legals de cotxes són cada cop més freqüents a Espanya

La Rioja, Màlaga, Granada, Toledo, Vitòria, Pontevedra o Las Palmas de Gran Canaria són altres dels enclavaments en què els últims 12 mesos les forces de seguretat han hagut de dissoldre alguna d’aquestes concentracions il·legals i fins i tot n’han detingut els participants de manera massiva. A Catalunya, l’última quedada massiva desmantellada va ser en polígons de Lleida: 33 conductors van ser denunciats.

Moment d’auge

Tot i que no hi ha xifres oficials, el fenomen viu un moment d’auge a tot Espanya. I en donen fe les intervencions policials. EL PERIÓDICO ha accedit a l’entorn d’aquesta mena de curses i les seves fonts expliquen com funcionen, com es convoquen, qui hi participa i quines mesures poden portar a terme les autoritats per aturar-les. Un fenomen puixant però no pas nou; fa més de 20 anys que estan entre nosaltres. En va tenir la culpa una pel·lícula.

Els investigadors situen l’inici del fenomen a Espanya el 2001: "L’any en què es va estrenar la pel·lícula Fast & Furious, que és la que inspira els organitzadors d’aquesta mena de curses", expliquen a aquest diari fonts dels Mossos d’Esquadra, que han hagut d’intervenir recentment en una d’aquestes convocatòries. Concretament en una de les més multitudinàries d’Espanya, celebrada al polígon industrial Bell-lloc de Lleida, en què es van arribar a convocar "prop d’un miler de participants i uns 300 cotxes".

Aquestes quedades són com més va més freqüents: "Després de la pandèmia el fenomen ha anat creixent i ara estan en un punt àlgid. Durant el 2025 s’han reportat casos a gairebé totes les comunitats autònomes", expliquen fonts de la Guàrdia Civil. Però no hi ha xifres perquè no hi ha un registre oficial. Les competències de trànsit dins dels municipis solen ser a càrrec de les policies locals. Això fa que cada localitat actuï respecte al que passa al seu territori, però no hi hagi un control d’àmbit espanyol.

¿Com s’organitzen? "Les convocatòries arriben gairebé sempre per canals de Telegram. Tot i que de vegades fan servir Whatsapp, l’app favorita és Telegram perquè es tracta d’un servei de missatgeria més anònim i perquè els canals de difusió funcionen més bé per a aquestes convocatòries", coincideixen fonts dels Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i policies locals. La Policia Nacional ha declinat participar en aquest reportatge perquè no solen intervenir en aquesta mena d’escenaris.

Aquestes quedades solen tenir lloc els caps de setmana de matinada, en polígons industrials perifèrics de les ciutats. Són l’escenari favorit dels organitzadors: zones desertes els dies no feiners, asfaltades i amb grans rectes. La macroquedada de Lleida va ser precisament al polígon de Bell-lloc: "Se sol fer servir sovint perquè és lluny del centre urbà i encara hi ha moltes parcel·les on no hi ha empreses", expliquen els Mossos.

Un patró semblant

Un patró que es registra a la majoria de ciutats on s’han registrat curses: les dues últimes, al polígon Villaluenga-Yuncler (Toledo) i al polígon Díaz Casanova (Las Palmas de Gran Canaria), totes dues fetes durant el cap de setmana del 14 al 15 d’abril. Màlaga (polígon Guadalhorce), Vitòria (polígon Jundiz), Granada (Mercagranada), Getafe (polígon Los Olivos) o Pontevedra (polígon O Campiño) han viscut situacions similars.

Potser l’únic lloc diferent en aquest sentit és Astúries, un lloc amb llarga tradició de curses il·legals. La més sonada recentment (per haver-se saldat amb un balanç de nou ferits per atropellament) va tenir lloc al polígon industrial de Somonte, però en aquesta comunitat les curses tenen lloc en zones boscoses dels afores. L’anomenat Alto del Infanzón, una àrea muntanyosa amb revolts pronunciats, és un dels llocs favorits per organitzar curses clandestines. La Guàrdia Civil ha imposat, en controls fets en aquest lloc, 140 multes l’últim any.

L’increment, expliquen les fonts policials, es deu al fet que "com més va l’organització és més sofisticada. Les convocatòries són més espectaculars, fan vídeos molt més llampants que abans. Els pugen als seus canals i les xarxes socials arriben a tot arreu. Per això veiem un fenomen que abans no era habitual: la presència de conductors que venen d’altres províncies". En el cas de la cursa avortada per la Guàrdia Civil el 4 d’abril passat a Agoncillo (La Rioja). Entre els identificats hi havia persones residents a Catalunya, Aragó o el País Basc.

Els agents consultats també posen èmfasi que "no són quedades de tunning. Es confonen conceptes. Un cotxe tunejat és un vehicle amb modificacions a la carrosseria per guanyar espectacularitat, però no velocitat. No són els millors per córrer. Hi va molta gent amb cotxes modificats, però com a espectadors".

Sense càstig

¿Tenen solució les curses il·legals? La descentralització de les competències impedeix que hi pugui haver un registre nacional. "Els polígons, les nits dels caps de setmana, són llocs deserts. No és viable enviar patrulles a mirar de controlar-los; d’aquestes coses ens n’assabentem entrant als seus canals a les xarxes socials", assenyalen fonts policials.

Notícies relacionades

Nit de llançades i ‘dònuts’

Barcelona assisteix a la guerra entre clans montenegrins

Les curses il·legals no apareixen citades específicament al Codi Penal espanyol. S’enquadren dins dels delictes contra la seguretat viària. L’article 380 castiga la conducció temerària amb penes de fins a dos anys de presó, multa i retirada del carnet. L’article 381 agreuja el càstig quan hi ha un risc extrem o "menyspreu per la vida dels altres" i eleva les penes de presó fins a cinc anys. Una cursa il·legal podria enquadrar-se, judicialment, en aquest article. Però en la majoria de casos (tret de quan hi ha ferits), aquest risc extrem (o la mateixa cursa) no es poden demostrar.

Els fets passen a la via administrativa, en què el més habitual són multes de fins a 500 euros i la pèrdua de 6 punts del carnet, a més de possibles sancions addicionals per excés de velocitat, modificacions il·legals del vehicle o consum d’alcohol o drogues. Però gairebé sempre acaba en sanció econòmica, mai a presó.