La canonada d’aigua que resoldrà la fuita de Badalona està al 50 %

La "transició hídrica" que pretén portar a terme el Govern de Salvador Illa té com a pilars tres processos: la potabilització, la regeneració i la dessalinització. A banda de les infraestructures necessàries per tirar endavant aquests tractaments, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica també planteja recuperar pous, accelerar la xarxa de depuradores i renovar les canonades antigues i poc eficients. L’objectiu final de la conselleria dirigida per Sílvia Paneque és que Catalunya deixi de dependre de l’aigua de la pluja i, en cas que hi hagi una nova sequera, es pugui proveir amb fonts no convencionals.

Aquest canvi de paradigma, per a què fins i tot es va crear una nova direcció general, de Transició Hídrica, culminarà a mitjà termini. De fet, l’horitzó de totes les plantes que es volen posar en marxa se situa més enllà del 2030. No obstant, hi ha obres previstes que han d’entrar en funcionament en els mesos vinents. Algunes acumulen lleus retards però fonts consultades per EL PERIÓDICO asseguren que són modificacions habituals en aquest tipus de treballs i garanteixen que estaran llestes al llarg del 2026.

Un dels projectes afectats pels retards però en què hi ha novetats és la nova canonada que connecta la potabilitzadora de Cardedeu amb Barcelona. Aquest gran tub és imprescindible per posar punt final a l’escapament d’aigua crònic que pateixen les ciutats de Badalona i Santa Coloma.

"Cap drama"

Segons ha pogut saber aquest diari, els treballs, que van començar a finals del 2024, es troben en el dia d’avui al 50% de la seva execució. Tot i que serà complicat que es compleixin els terminis al peu de la lletra, fonts coneixedores del pla insisteixen que uns mesos de retard no són "cap drama", tenint en compte l’abundància d’aigua actual i destaquen que en cap cas s’han frenat actuacions.

En l’àmbit del Llobregat, una de les actuacions més avançades és la posada en marxa de la potabilitzadora (ETAP) Estrella, a Sant Joan Despí. La instal·lació ja ha superat les proves de funcionament i la previsió del Govern és que pugui ser operativa durant el segon trimestre del 2026. La seva entrada en servei permetrà sumar fins a 8 hectòmetres cúbics anuals d’aigua al sistema Ter-Llobregat, que ofereix servei a la demarcació de Barcelona i a altres localitats com Girona, i millorar l’aprofitament dels recursos disponibles en un tram especialment estratègic per al subministrament metropolità.

També al Llobregat avança l’Estació de Regeneració d’Aigua (ERA) de Sant Feliu de Llobregat, una infraestructura pensada per tractar més aigua del riu. L’obra es troba en una fase avançada i el calendari actual situa la seva posada en servei durant el primer semestre del 2026. Quan estigui activa, aportarà uns 10 hectòmetres cúbics anuals d’aigua regenerada, un recurs clau per reduir la pressió sobre rius i embassaments i consolidar aquest nou model que persegueix el Govern i que, per cert, si tot avança com està previst, acabarà quedant recollit en una nova llei. Sobre això, cal puntualitzar que actualment la normativa (es cerca la fórmula per canviar-la) no permet l’ús d’aigua regenerada com a recurs prepotable perquè després es potabilitzi i arribi a les llars.

L’altre gran front immediat és al Besòs, que el Govern vol convertir en la segona gran aixeta metropolitana. Per a això, s’està ampliant la potabilitzadora de Trinitat Besòs, ja en servei però sense aquest augment de capacitat. Es tracta d’una actuació que també afronta el tram final i que també acabarà durant aquest primer semestre del 2026. La millora permetrà incorporar fins a 15 hectòmetres cúbics anuals al sistema. Al Besòs s’hauran de desenvolupar noves potabilitzadores i una nova regeneradora però no serà fins més endavant, tal com preveu el cronograma que gestiona l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua).

Obres finalitzades a l’Empordà

Notícies relacionades

ALDI impulsa el consum dels frescos a Espanya amb preus un 15% més baixos que la mitjana del sector

Enxampat in fraganti un pescador furtiu de sípies a Port Ginesta

Fora de l’àmbit metropolità, algunes de les actuacions previstes a curt termini ja estan pràcticament resoltes. És el cas dels pous dels rius Ter i Onyar, i de les obres projectades a l’Alt Empordà, una de les comarques més castigades per la sequera. Allà ja s’ha completat la reformulació de la depuradora de Figueres fins al riu Muga, a Pont de Molins, així com el tractament d’ultrafiltració a la potabilitzadora d’Empuriabrava i els mòduls de dessalinització. També estan finalitzats els cinc pous de l’entorn de Peralada, tot i que encara falta dotar-los d’energia perquè entrin en funcionament.

Entre les actuacions pendents que només estan pensades per a escenaris d’emergència es contempla l’aportació d’aigua de la riera de Rubí cap al Llobregat. Tot això s’haurà de completar amb les tres dessalinitzadores noves.