Catalunya incrementarà en gairebé 700 les places de Medicina per reduir el nombre d’alumnes amb vocació que queden fora i la manca de professionals

Un dels conflictes viscuts a Catalunya any rere any després de la selectivitat és que alumnes brillants —d’excel·lent— i amb vocació d’estudiar Medicina es queden a les portes, moltes vegades per qüestió de dècimes, per les desorbitades notes de tall per a aquests estudis a la universitat pública, provocades per l’interès que desperten, és clar, però, en part important, també, per la manca de places. La diferència entre oferta de places i demanda de Medicina a Catalunya provoca una ràtio de 3,7 sol·licituds per cada plaça disponible. És a dir, per cada quatre alumnes que aspiren a una plaça, tres es queden fora. El curs passat les notes de tall van quedar en un 12,850 al Campus Clínic de la Universitat de Barcelona (UB); al Campus Bellvitge la nota va ser d’un 12,650 (100 places), i a Medicina a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) la nota va ser d’un 12,650. Unes notes que són tan altes no només per l’interès de l’alumnat, sinó també per les poques places ofertes.

Desplegament progressiu

Amb l’objectiu d’intentar pal·liar aquesta situació i millorar la distribució territorial, el pla, com ja va anunciar a principi de curs el president Illa, preveu un desplegament progressiu de noves places. A partir del curs 2026-2027, s’estrenaran estudis de grau a la Universitat Ramon Llull (120 places) i a l'Abat Oliba-CEU (50 places), mentre que la Universitat de Vic sumarà 25 places més. Les tres privades, en aquest primer pas.

Les primeres noves places públiques estan previstes per al curs 2027-2028, quan es projecten 50 places addicionals públiques a Terrassa coordinades per la Universitat de Barcelona (UB) després de la retirada aquest curs del seu projecte de la UPC arran del canvi de rector.

111 noves places el curs 2028-2029

El curs 2028-2029 està previst que s’hi incorporin 111 places addicionals d’accés també a universitats públiques. En els tres cursos posteriors, la capacitat d’admissió de nou ingrés s’ampliarà en 112 places addicionals per curs, assolint així, en el curs 2031-2032, un increment acumulat de 447 places de primer curs.

En finalitzar aquest desplegament el curs 2031-2032, les universitats públiques hauran sumat un increment acumulat de 497 places de primer curs, assolint un total de 1.600 estudiants matriculats en centres públics.

100 milions en infraestructures

En paral·lel al reivindicat increment de places, el pla inclou una inversió de 100 milions en infraestructures destinats a la "creació i adequació" d’infraestructures de coneixement i recerca en aquest camp.

Entre els projectes estratègics recollits al pla destaca el Campus Clínic a la Diagonal de Barcelona, el trasllat de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV al Campus Bellissens de Reus i la creació de nous campus de salut a les universitats de Lleida i Girona.

Des de la conselleria destaquen que el pla no només se centra en les xifres, sinó "també en l’equitat i el talent". El Govern, apunten les mateixes fonts, busca també amb aquest pla "garantir l’accés a la universitat pública mitjançant la rebaixa de preus públics i polítiques de préstecs condonables per evitar l’abandonament escolar i retenir el talent local".

Agilitzar processos

Notícies relacionades

El nou estatut universitari que impulsa el Govern persegueix facilitar la conciliació d’estudis i feina

Notes de tall 2025 a Catalunya: Medicina segueix al capdavant del rànquing de qualificacions d’accés a la universitat

A més, s’ha agilitzat el procés perquè més centres sanitaris puguin ser reconeguts com a hospitals universitaris —un dels grans esculls a l’hora de crear noves places— reduint el temps d’acreditació de 13 a 6 mesos. Durant el 2025 ja s’han acreditat cinc centres i sis més estan en tramitació per a aquest any.

Amb aquesta estratègia, Catalunya aspira a situar-se entre les 50 regions més innovadores d’Europa per a l’any 2030, "potenciant sectors estratègics com la biomedicina i les teràpies avançades per millorar la qualitat de vida de la ciutadania".