El nou estatut universitari que impulsa el Govern persegueix facilitar la conciliació d’estudis i feina

El nou estatut de l’estudiant universitari, que substituirà el que es va aprovar el 2010, facilitarà la compatibilitat dels estudis amb l’activitat laboral de l’alumnat i millorarà les garanties de qualitat en les pràctiques acadèmiques externes i en la mobilitat nacional i internacional. Aquests són alguns dels objectius del nou projecte de reial decret que prepara l’Executiu i el període de consulta pública del qual s’ha obert fins al 15 d’abril. Una norma els principis rectors de la qual han estat consensuats amb la Conferència de Rectors i Rectores de les Universitats Espanyoles (CRUE), amb el Consell d’Estudiants Universitaris de l’Estat (CEUNE) i amb la Coordinadora de Representants de les Universitats Públiques (CREUP) i que ara rebrà al·legacions per a l’elaboració dels seus articles.

El nou Estatut de l’Alumnat Universitari pretén solucionar desafiaments com el creixement dels estudiants matriculats i les seves dificultats per trobar allotjament a preus assequibles, cosa que en molts casos els porta a haver de treballar per pagar-se l’habitatge.

La Coordinadora de Representants d’Estudiants d’Universitats Públiques (CREUP) va avisar a l’inici de curs que l’última pujada del preu de les habitacions per a estudiants, que s’havia incrementat un 14%, estava amenaçant la igualtat d’oportunitats.

Regulació de preus

La CREUP exigeix un pla urgent de residències públiques, ajudes al lloguer i regulació de preus a les ciutats universitàries. De fet, el Consell de Col·legis Majors també demana un Pacte d’Estat per a la creació de col·legis majors.

El decret també abordarà la tensió que existeix entre l’alta demanda de determinades titulacions, com Medicina, i la limitació de l’oferta pública, així com l’augment de l’alumnat estranger o l’expansió de la docència virtual i l’increment del pes de les universitats privades. En el curs 2024-2025, més de 475.000 sol·licituds competien per 245.000 places oferides en el sistema públic universitari.

Segons les últimes dades del Ministeri, se’n van cobrir 231.556 i es van matricular en primera opció en aquestes places 163.613 estudiants. Les titulacions amb una taxa de preferència més alta van ser, amb molta diferència, les dels àmbits de Medicina i Veterinària. En el cas de Medicina es comptabilitzen 10 sol·licituds per cada plaça oferida i en Veterinària 7.

La ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, va recalcar durant l’última reunió del Ple del CEUNE que la reforma de l’estatut persegueix "garantir nous drets per a l’alumnat i transitar cap a un futur de progrés dins del món universitari", que ha canviat en els últims quinze anys.

En el curs 2024-2025, més de 475.000 sol·licituds competien per 245.000 places ofertes en el sistema públic universitari

"Hem de garantir que l’esforç de les famílies i de l’alumnat es vegi recompensat amb un títol que compleix els estàndards de qualitat del nostre país. També la societat necessita tenir garantit pel sistema que qualsevol titulat universitari del nostre país tingui la capacitat de desenvolupar la seva professió en termes de qualitat", va recordar Morant recentment.

Notícies relacionades

Metges i universitats pressionen per a un accés «més just» a Medicina per als estudiants catalans: el 40% són d’altres comunitats

Un conductor de 76 anys recorre més de 35 quilòmetres en sentit contrari per l’AP-7 i acaba detingut a Figueres

Precisament, entre els objectius de la norma hi ha enfortir el caràcter inclusiu de la universitat, reconeixent el dret de l’alumnat amb discapacitat. També robustir la participació estudiantil a la universitat i en la vida universitària.

En aquest sentit, es regularà el funcionament del Consell d’Estudiants Universitari de l’Estat. D’altra banda, el decret actualitzarà el sistema d’avaluació i de seguiment de l’aprenentatge de l’alumnat.