Metges i universitats pressionen per a un accés «més just» a Medicina per als estudiants catalans: el 40% són d’altres comunitats

Des del CCMC defensen que la formació hauria de ser una eina de planificació per evitar aquesta escassetat de professionals, però adverteixen que «de poc serveix si després els metges formats a Catalunya no es queden aquí a exercir», apunta Mireia Puig, vicepresidenta del Col·legi de Metges, entitat que vol «aconseguir l’arrelament dels professionals». «És important per a nosaltres no formar metges perquè se’n vagin; formar un metge és un esforç professional i econòmic», afegeix.

El 7 d’octubre passat el president Illa va anunciar que la Generalitat augmentarà en un 50% les places per cursar Medicina a Catalunya, per passar de les 1.333 places actuals a les 2.000 el 2031; però, a ulls del CCMC perquè l’increment de places serveixi per assegurar més metges a Catalunya aquest ha d’anar acompanyat d’un canvi en el sistema d’admissió.

La consellera de Salut, Olga Pané, admetia a EL PERIÓDICO que l’actual sistema d’accés a Medicina «penalitza els estudiants catalans». No són poques les veus que denuncien com d’injust és el sistema de districte universitari únic, que aplica a tot l’Estat, ja que tant el currículum a batxillerat com l’examen de selectivitat i els criteris de correcció són diferents a cada comunitat autònoma. Una cosa que passa en tots els graus, però que té especial incidència en els que tenen les notes de tall més alta, com és el cas de Medicina.

Segons xifres del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats recollides pel col·legi de metges, l’alumnat català presenta una proporció significativament inferior d’excel·lents en les seves notes d’accés als estudis de grau en comparació amb la majoria de les comunitats autònomes (alguns exemples del percentatge d’excel·lents l’any 2024 són: Múrcia, 20% d’excel·lents; Extremadura, 17%; Andalusia, 15,6%... fins al 7,1% de Catalunya).

PROPORCIÓ D’ESTUDIANTS DE FORA DE CATALUNYA MATRICULATS A MEDICINA (2024)

Per intentar revertir el greuge que afecta, en aquest cas, els alumnes que han cursat el batxillerat a Catalunya i que volen estudiar Medicina, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) planteja una opció alternativa elaborada pels doctors en Matemàtiques Xavier Fernández-Real i Xavier Ros-Oton.

Els experts han proposat un sistema basat en una classificació dels alumnes per percentils dins de cada comunitat abans de realitzar la comparació entre alumnes a escala estatal. Aquest sistema eliminaria el biaix generat per les diferències quant al nivell de dificultat dels exàmens i als criteris de correcció. Seria un sistema «transparent» que, consideren, «assegura la igualtat d’oportunitats».

Així, el sistema proposat deixaria d’ordenar als alumnes de tot l’Estat per la nota bruta i ho faria segons percentils. Els alumnes s’ordenarien per nota a cada comunitat i es calcularia el percentil dividint la posició en la qual ha quedat l’alumne en la seva comunitat entre el nombre total d’alumnes de la llista i multiplicant el resultat per 100.

Per exemple, si la María, de la comunitat A, té una nota de 13,786 que la fa quedar en la posició 43 entre els 20.000 estudiants presentats a l’examen en aquesta comunitat, el seu percentil serà 0,215. Per la seva banda, si la Laura, de la comunitat B, amb una nota de 13,823, ha quedat en la posició 17a de la seva comunitat, on hi ha 5.000 estudiants presentats, el percentil serà 0,34. En aquest cas, malgrat que la Laura va obtenir una nota lleugerament superior a la que va obtenir la María, una vegada comparades cada una amb els estudiants de les seves respectives comunitats, la María quedaria situada per davant de Laura en una classificació per percentils de tots els alumnes de l’Estat.

PERCENTATGE D’EXCEL·LENTS EN LES NOTES D’ACCÉS AL GRAU DE MEDICINA

La consellera Pané assegurava aquest desembre en aquest diari que el model dels percentils «li agrada». «No destrueix el sistema de districte únic i, en canvi, incorpora un element de valoració», assenyalava.

Anna Casanovas, degana de la Facultat de Medicina de Lleida, la que compta amb un percentatge d’alumnat més gran d’altres comunitats, defensa la pluralitat i riquesa que significa per a la seva universitat comptar amb alumnat de tot Espanya, alguns que, remarca, són «els seus alumnes». Dit això –i descartant rotundament la possibilitat d’establir quotes màximes d’alumnat d’altres comunitats–, sí que veu amb bons ulls la proposta de percentils plantejada pel col·legi de metges. «Sembla una bona proposta, equitativa», valora.

De forma molt similar s’expressa Albert Selva, degà de la Facultat de Medicina de la UAB, que apunta també que sembla una proposta justa, tot i que insisteix en la necessitat de fer simuladors per veure què passaria si s’apliqués. Si aplicant el sistema de percentils amb un simulador s’observen canvis (com s’observen en l’exemple de la María i la Laura), Selva apunta que caldria plantejar-s’ho per una qüestió d’equitat.

Toni Trilla, degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB coincideix que «el sistema actual d’admissió a Medicina és millorable, sense cap dubte, en temps i forma». «L’anàlisi realitzada pel CCMC planteja aquesta realitat: els expedients de batxillerat són diferents, existeix variació en les qualificacions, les proves de selectivitat són diferents i els resultats finals mostren que venen a estudiar a Catalunya molts alumnes d’altres comunitats autònomes (un 40% de mitjana) mentre molts alumnes catalans que volen cursar Medicina aquí es veuen desplaçats pel sistema actual (nota d’accés)», apunta Trilla, que afegeix que «la proposta de corregir aquesta situació mitjançant l’ús de percentils que planteja el CCMC és una possibilitat tècnica per fer el sistema d’accés més equitatiu». «Tot i que fins ara no s’utilitza a cap país de la UE, s’hauria de valorar com una possible alternativa», conclou el degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB.

La proposta està ara a la taula de la Conselleria de Recerca i Universitats, que ha de dir si se la fa seva. Fonts de la conselleria assenyalen que «la proposta de comparar els estudiants per percentils, en lloc de fer-ho exclusivament per nota bruta, posa sobre la taula un debat legítim i necessari: fins a quin punt els sistemes d’avaluació actuals garanteixen una comparació realment equitativa entre estudiants de diferents territoris».

EVOLUCIÓ DE LES ALTES COL·LEGIALS SEGONS LLOC DE NAIXEMENT DELS NOUS COL·LEGIATS

Des d’Universitats reconeixen que és cert que les proves d’accés a la universitat no són idèntiques en tot l’Estat i que això pot generar «percepcions de desequilibri». «En aquest sentit, la idea dels percentils introdueix un element interessant, perquè posa l’accent en el rendiment relatiu de cada estudiant dins del seu context educatiu», apunten des d’Universitats, que prossegueixen remarcant que «és una proposta amb implicacions importants».

«Un sistema basat en percentils requereix dades molt sòlides, criteris homogenis i un ampli consens institucional, ja que pot tenir efectes diferents segons el territori i el perfil de l’alumnat. A més, és necessari garantir que qualsevol canvi no generi nous desequilibris ni penalitzi de manera indirecta determinats col·lectius», prossegueix la mateixa veu.

Així doncs, des del Govern aborden aquest debat «amb prudència». «Compartim la necessitat d’analitzar amb rigor si el sistema actual d’accés és el més just i eficient i, alhora, d’actuar sobre aquells elements que ja sabem que condicionen el funcionament del sistema», relaten. En aquest sentit esmenten tant l’augment de places, com l’adscripció de nous hospitals com hospitals universitaris. Si finalment fessin seva la proposta, l’haurien d’elevar al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, que al seu torn l’hauria de debatre amb les autonomies.

Estudiants de medicina matriculats a la UdL

Estudiants de medicina matriculats a la UAB

Estudiants matriculats en el grau de Medicina de la URV

¿És una cosa que afecta només Catalunya?

La situació no afecta només Catalunya. A la Universitat d’Extremadura (UEx), aquest curs 2025-2026, el 31% dels estudiants de nou ingrés a Medicina procedeixen d’altres comunitats. Medicina és també el títol amb la nota de tall més elevada (12,773) i la que més demanda té cada any (amb el 26% del total de les preinscripcions rebudes).

Extremadura està des de fa anys en el punt de mira de Castella i Lleó. El 15% dels alumnes extremenys va obtenir un excel·lent el 2024, el percentatge més gran d’Espanya, segons dades del Ministeri d’Educació. Això fa que ocupin bona part de les places en títols molt demanats com Medicina a les universitats més pròximes, com ocorre a Salamanca. El 2021, el 40% dels alumnes de nou ingrés d’aquesta titulació a la universitat de Salamanca procedien d’ Extremadura i Andalusia.

Notícies relacionades

Jordi Riera, director general de la Fundació Blanquerna-URL: «El nostre grau de Medicina comptarà amb una xarxa de set hospitals universitaris»

Adif reobre parcialment el túnel de Rubí i reprèn la circulació de mercaderies

Des de la Conselleria d’Educació d’Extremadura, acostumada a aquesta queixa constant de la comunitat veïna, atribueixen la situació a l’actual sistema d’accés a la universitat, defensen que respecten la normativa estatal i recorden que «no és legal» admetre un alumne amb un 13 de la comunitat i no admetre el que té la mateixa nota d’una altra comunitat, informa Guadalupe Moral, d’EL PERIÓDICO Extremadura. Remarquen, així mateix, que el que passa a Extremadura es produeix de la mateixa manera a totes les comunitats i que igual que ocupen places extremenyes alumnes d’altres autonomies, els extremenys també les estan ocupant en altres universitats del país.

En aquest sentit, assenyalen que com que «no hi ha cap mecanisme per prioritzar un estudiant de la mateixa comunitat», des de la Junta d’Extremadura treballen de forma coordinada amb la UEx per retenir tot el talent jove extremeny possible. «El nostre objectiu és mirar d’incrementar el nombre d’estudiants extremenys que opten per formar-se a la nostra regió i, al seu torn, retenir els diplomats de la nostra universitat», apunten.