L’Alba, la nena que va canviar el protocol de maltractament infantil

El 2006, fa just 20 anys, el brutal cas de maltractament a la petita Alba, una nena de Montcada i Reixach, va sacsejar la societat i va marcar un abans i un després. El cas va posar en evidència les fallades entre administracions a l’hora de detectar la violència contra la infància. Un error rere l’altre va portar la petita, maltractada per la mare i el seu padrastre, a l’uci de l’Hospital Vall d’Hebron. Tenia només 5 anys quan la seva mare i la seva parella sentimental li van donar una pallissa brutal que la va deixar en coma i amb una discapacitat del 90% després de mesos de maltractaments continuats. Al padrastre el van condemnar a 22 anys de presó per ser l’autor de les pallisses i la seva mare a 15 per consentir-ho.

Aquesta setmana, en què s’ha conegut el cas del nadó de Barcelona presumptament maltractat i abusat pels seus pares, tots dos a la presó, EL PERIÓDICO ha parlat amb Álvaro Caldas, pare biològic de l’Alba. "Preferiria estar jo al lloc de la meva filla i que ella disfrutés de la vida", afirma en una xerrada amb aquest diari.

La nena Alba, com se li va dir des dels mitjans de comunicació fa 20 anys, va commoure i va remoure la societat catalana i espanyola al conèixer-se l’infern que la petita havia viscut entre el 2005 i el 2006 en mans d’uns maltractadors que li van arrabassar la infància i, en definitiva, la seva vida per sempre. L’Alba viu avui a Lleida en un centre tutelat: té afectades les capacitats, no pot caminar i amb prou feines parlar, pateix una paràlisi total del costat dret del cos i "greus seqüeles en el llenguatge, i és totalment dependent". Avui és també una jove amb una pàtria potestat que està en mans de la Generalitat perquè el seu pare biològic no se’n va poder fer càrrec. "Em va ser impossible assumir les cures de la nena i les despeses que suposen sense gairebé ajuts i havent de treballar –explica–. No obstant, la veig al centre".

I, ¿com està l’Alba? "La meva filla és avui una jove de 25 anys, és feliç i no parla gaire, però sí que diu algunes paraules com a papa. Mai diu mama, mai. Té un gran amor que es diu David Bisbal i li diu amore, guapo, i també diu aigua, pa, sí i no. Poques paraules més. Li agrada la música i sempre està pensant en David Bisbal. És el seu heroi".

L’Alba va patir moltíssim. El seu pare explica que estava aterrida quan havia de veure la parella de la seva mare. Tan sols tenia 4 anys quan van començar els maltractaments continuats. Uns mesos abans de la brutal pallissa ocorreguda el 4 de març del 2006, la petita va ingressar a l’hospital amb un braç trencat. L’Álvaro, el seu pare biològic, va ser detingut i va ser acusat de maltractar-la.

Explica l’Álvaro que, durant la declaració davant el jutge, el magistrat el va fer sortir de la sala i, al cap de poca estona, el seu advocat li va explicar que tenia dues notícies per donar-li: "La bona és que te’n vas sense càrrecs; la dolenta, que la teva filla està en coma".

L’Alba va ingressar el març del 2006 a l’Hospital Vall d’Hebron amb fortes lesions cerebrals. De fet, els metges van arribar a parlar de mort cerebral: "Tenia una part del cervell enfonsada perquè n’hi havien tret una part, perquè si no el cervell creix. A un cert punt, si no li feien aquesta intervenció, el cervell s’empresonaria, quedaria sense oxigen i hauria mort. Portava un casquet, un gorreta perquè la gent no veiés el que li estava passant".

La sentència de l’Audiència de Barcelona, a què aquest diari ha tingut accés, va creure provat que el padrastre l’havia agredit de manera continuada, "lligant-la a una cadira amb la corda d’un barnús i posant-li els braços per darrere del suport". Atès que a l’Alba no li entrava el menjar i el vomitava, "l’acusat recollia amb una cullera els vòmits i els hi introduïa de nou a la boca". Tota la sentència és terrorífica. La decisió també va considerar provat que "per obligar-la a beure aigua, li tapava la boca amb un precinte o esparadrap a què feia un petit orifici en què introduïa una xeringa obligant-la així a beure aigua". La pallissa es va produir després que l’Alba manifestés que no volia anar a la fira.

La mare ho veia tot

I mentre això passava, ¿què feia la mare? "Les portes de les habitacions [de casa] s’obrien una mica i ella ho veia tot. Podia haver anat a la policia i dir que aquell senyor maltractava la seva filla, però no ho va fer". L’Álvaro no vol saber res de la mare, Ana María Cano Fondevilla, i el que sap d’ella l’hi explica l’àvia materna de la nena. "Ella va tenir un fill al sortir de la presó que probablement quedarà en mans d’assumptes socials. Mai més ha tornat a veure la nena ni tampoc pot acostar-s’hi". I 20 anys després, què li diria al maltractador, Francisco Javier Pérez Espinosa? "¿Per què? ¿Per anar jo també a la presó?"

Notícies relacionades

"No podem ser paranoics, urgeix educar per a una societat digital"

L’Espanya buidada es divideix davant els nous projectes miners

El cas de la nena Alba va canviar per complet els protocols de les administracions. De fet, se’n va crear un de nou, anomenat Protocol Alba, i aquests dies s’ha aplicat al cas del nadó amb pares que es troben a presó provisional. L’Alba rep només les visites del seu pare i de l’àvia materna. El seu pare, de 66 anys, està jubilat, té diabetis i el seu estat de salut no és bo. "Per això estic espaiant les visites, vull anar preparant-la per si un dia al seu pare li passa alguna cosa".

¿Què li demanaria si pogués a David Bisbal? "Li diria que, sisplau, ens enviés un pòster o un disc firmat per ell en què animés la meva filla. Ella seria la més feliç del món perquè, és clar, té les seves limitacions i no pot anar a un concert, però estaria encantadíssima de tenir alguna cosa pròpia d’ell". Malgrat tractar-se d’una història que costa d’escriure, sempre hi ha l’esperança. David Bisbal, si llegeixes això, sisplau, fes màgia.