"Som d’última generació però ens usen de petjapapers"

"Com jo estudiava en una escola pública, em va ser difícil entrar", explica Revolledo, que afegeix que a l’educació pública peruana –en la qual va estudiar fins al final del que seria el batxillerat en el sistema espanyol– no entren assignatures bàsiques per a la carrera d’enginyeria civil, com la física. Lluny de quedar-se quiet, Revolledo va continuar estudiant pel seu compte, amb quaderns i vídeos de YouTube. "Recordo quan treballava i baixàvem al menjador, tots xerraven i jo em posava a llegir el llibre de física que m’havia regalat el meu germà", apunta.

Sí que va haver de posar-li ganes quan va acabar seguint els passos de la seva mare i es va instal·lar a Barcelona. "Pensava que adaptar-me seria més fàcil, i quan vaig veure el que costava em vaig desanimar", explica. Però, a poc a poc, Revolledo va anar trobant el seu lloc a la capital catalana. Va començar amb les classes de català i castellà i es va apuntar a un curs d’operador de carretó elevador, on la seva formadora, veient les ganes que tenia d’estudiar, li va recomanar presentar-se al programa MigrantUp de la fundació BarcelonActua.

Per la seva condició d’immigrant, Revolledo va pensar que no el seleccionarien. "Em vaig tancar i em vaig posar molt negatiu... Però la meva mare va dir que ho intentés, que no perdia res", recorda el jove, que ara estudia el segon any d’un grau mitjà d’Organització i Control d’Obra Civil. El seu objectiu, el de tota la seva vida: "La meva meta a llarg termini sempre és ser enginyer".

El programa MigrantUp facilita l’accés a feines i estudis d’alt valor afegit a les persones migrades amb prou motivació i que arribin amb una bona base de formació. En total, la iniciativa ja ha ajudat 41 persones com John, tot i que molts dels becats accedeixen a MigrantUp des d’altres programes de la fundació.

De la universitat al carrer

Notícies relacionades

Registre policial al laboratori IRTA-CReSA de Cerdanyola, investigat per l’origen de la pesta porcina

Transició finançarà els municipis en els seus plans contra inundacions

És el cas de David Fallah, un jove de Libèria que, després d’un periple per Suïssa, va acabar dormint als carrers de Barcelona. De res va servir que aquest jove, ara de 27 anys, estigués titulat en Química al país on va néixer. Va passar mes i mig a la intempèrie fins que un dia va topar amb una de les cases d’acollida de la fundació, les BACStation. "Em van convidar a fer classes d’espanyol i català i vaig agafar l’oportunitat amb les dues mans". Aquestes classes formen part del programa Landing de BarcelonActua, que dona l’oportunitat a joves sense llar a passar unes hores al dia en un programa de formació bàsica. Després d’uns mesos, Fallah va accedir també a una plaça d’allotjament fix en una de les tres BacStation que la fundació té a Barcelona. Els 46 joves que formen part del programa reben també una formació contínua i acompanyament administratiu i legal. En poc temps, Fallah va poder començar a superar la soledat del carrer i va acabar accedint a MigrantUp i, a l’espera de l’homologació del seu títol de Química, cursant un cicle superior de Dietètica i Nutrició Esportiva. A llarg termini, Fallah vol reprendre els estudis universitaris i llicenciar-se en Farmàcia, tal com tenia previst fer a Libèria. A curt termini, el jove té un altre somni: "Vull fer les pràctiques amb l’equip de nutrició del Barça, per aprendre dels millors i donar el millor de mi", assegura.

L’optimisme de Fallah amb el seu futur, però, no amaga la frustració que sent al no poder exercir d’una cosa per a la qual ja està preparat. "¿Com prosperarà Espanya quan té professionals que ja estan llestos per aportar i no els aprofiten?", reflexiona. "Ja no és una qüestió de solidaritat, parlem d’una estratègia d’inversió en el futur del país", continua i sentencia: "Tenir un químic esperant per un tràmit és com tenir una eina d’última generació i utilitzar-la de petjapapers".