L’emprenyament vota Vox

Resposta. Sí, hi ha emprenyament i per això el PSOE ha perdut 5 escons i es queda en 18, com Javier Lambán el 2015, quan el Podem d’Iglesias li va clavar una bona mossegada. I això que Pilar Alegría no era una mala candidata i fa anys va guanyar Azcón (tot i que no va poder ser alcaldessa) a les municipals de Saragossa.

També hi ha emprenyament perquè Azcón, que volia pujar i acostar-se a la majoria absoluta de 34 escons, no només no ho ha aconseguit, sinó que n’ha perdut dos (de 28 a 26). Va convocar eleccions perquè Vox no li votava els pressupostos i ara haurà de pactar amb Abascal per tornar a ser investit. I Vox serà més intractable perquè ha doblat resultats, de 7 a 14 escons.

Els dos partits centrals i proeuropeus han perdut junts set diputats mentre que Vox, que no accepta l’Estat autonòmic i està contra Europa, els hi ha robat. Set menys dels dos partits que són l’eix del sistema i set més per a l’extrema dreta. A Azcón li ha passat com a María Guardiola a Extremadura: convoquen per prescindir de Vox i que Feijóo guanyi brillantor davant Abascal, i passa exactament el contrari.

El consol –no insignificant– és que l’avantatge sobre el PSOE, que era de cinc escons (28 a 23), ara passarà a ser de vuit (26 contra 18). Per a Sánchez és un altre cop –després de l’extremeny –, i més perquè Alegría era una ministra estrella i ser la portaveu del Govern l’ha perjudicat. Ha sigut vista més com una delegada de Pedro Sánchez que com la presidenta d’Aragó.

Si Sánchez proclama que el PP és tan reaccionari com Vox, i que s’ha d’aixecar un mur contra la dreta, està partint en dos la societat. ¿Inflant Vox? I quan Feijóo replica que Sánchez porta Espanya a la catàstrofe –malgrat que l’economia tira i es crea ocupació– està deslegitimant el Govern, constitucionalment elegit i tenyint-ho tot de negre. Si el PSOE i el PP, en la seva lògica lluita pel poder, es demonitzen a l’extrem l’un a l’altre, el beneficiari és Vox, que va trencar els governs autonòmics amb el PP el 2024. I el que capitalitza la protesta –hi ha assumptes com la vivenda que no funcionen– que desemboca en l’emprenyament. Contra tot. ¿Fins i tot contra la democràcia? I hi ha un vent mundial –Trump– que impulsa l’extrema dreta a tot Europa.

Notícies relacionades

La història no es repeteix, però rima

El debat que s’ha de tenir

Potser el gran error d’Azcón va ser convertir unes eleccions autonòmiques –en les quals tenia bona nota– en unes polaritzades espanyoles al dir que votar-lo era "la millor manera de fotre Sánchez". ¿Era el més substancial a Aragó? I potser nerviós per les últimes enquestes, trucar a l’ultra Vito Quiles i als Meconios, els de Vamos a volver al 36, en el final de campanya.

A Aragó ha quedat clar que atiar el vot de l’emprenyament només beneficia Vox. I diuen que Aragó és l’Ohio espanyol, que marca tendència.