Dones com Takaichi

L’audàcia de Takaichi, de 64 anys, la va portar a avançar eleccions per enfocar-les en clau de referèndum personal: la seva agenda política implica canvis rigorosos en la governança del país –el final del pacifisme, mà dura contra la immigració, economia ultraproteccionista– que necessiten més suport parlamentari del què disposava, i no va dubtar a anar a les urnes amb una campanya exprés en el moment més cru de l’hivern japonès, una mesura que ha afavorit la mobilització del seu electorat, jove i entusiasta del seu dinamisme i llenguatge directe per aturar la crisi inflacionista.

Takaichi ha polvoritzat el sostre de vidre d’una societat com la nipona, a la cua de l’OCDE en igualtat de gènere, i ho ha fet alhora que rebutja l’etiqueta de feminista, defensa la meritocràcia per sobre de la discriminació positiva, i amb polítiques orientades a protegir més que la dona, la família.

Notícies relacionades

La història no es repeteix, però rima

El debat que s’ha de tenir

Com explicava Susan Sontag, tot programa seriós en favor de la dona passa per arribar al poder, i això és el pas de gegant que ha fet ara Takaichi amb la seva supermajoria. Una altra cosa diferent és com transfereix ara a altres dones el poder fins ara monopolitzat per homes. Les polítiques de Takaichi incomoden una part del moviment feminista perquè perpetuen models tradicionals, però ¿són la via més pragmàtica davant els reptes que afronta el seu país, històricament masculinitzat?

Takaichi tancava la seva breu campanya electoral amb una visita a la prefactura de Nagano, on la candidata, Hikaru Fujita, havia anunciat que esperava el seu primer fill. L’anunci de Fujita va causar enrenou, allà no és comú que una embarassada exerceixi un càrrec polític. Takaichi no només li va donar suport, sinó que comptarà amb ella en el nou parlament.