La història no es repeteix, però rima

El 2014, Podem va irrompre en l’escena política impulsada pel descontentament social després de la crisi econòmica i el 15M. El 2015 va arribar al seu pic amb més del 20% dels vots i 69 escons. Va tremolar el PSOE, però el sorpasso no es va arribar a produir i el que queda d’aquella organització firma l’acta de defunció elecció rere elecció. Poc després, va tenir una pujada fulgurant Ciutadans. A l’empara del procés i el cansament de la corrupció, va arribar al seu sostre el 2019 amb el 16% dels vots i 57 escons. El PP va tremolar, però el sorpasso tampoc es va produir i el partit taronja va passar a la història.

Notícies relacionades

El debat que s’ha de tenir

De victòria en victòria, ¿fins...?

El bipartidisme, que va sobreviure a aquestes dues sacsejades gràcies al sistema electoral, al vot útil i a la seva implantació territorial, afronta ara un tercer desafiament: Vox. El partit d’Abascal ha esdevingut una vàlvula d’escapament per a molts ciutadans enfadats, els nous indignats; amb Sánchez, amb el PP, amb la vivenda, amb la gestió de la immigració... Aquesta energia que fa una dècada va empènyer milions a votar Podem o Ciutadans reapareix avui canalitzada per Vox.

Però com que la història no es repeteix, sinó que rima, tot sembla igual però és diferent. El context internacional, amb Trump com a bandera dels irats, reforça la sensació que "ara sí" que tenen raó. I pot ser que en algunes coses sigui així, com a la vivenda. Per això, el PSOE i el PP farien bé d’entendre d’on ve el malestar i donar respostes. O la tercera envestida serà la definitiva.