Catalunya inicia la reobertura de menjadors escolars a l’ESO

L’acord entre el Govern i els Comuns per a la tercera i última ampliació de recursos als pressupostos prorrogats, que va suposar un total de gairebé 4.000 milions addicionals, incloïa destinar 5 milions d’euros el 2025 a la recuperació gradualment dels menjadors escolars en tots els centres de màxima i alta complexitat de secundària, amb el compromís que el 2026 aquesta quantitat ascendís a 15 milions. Es tractava, van explicar en el seu dia, d’una aposta per fer front a la pobresa infantil. En temps gairebé de descompte, el Govern saldarà aquest deute pendent i anunciarà abans de finalitzar l’any les primeres actuacions en 15 instituts d’alta i màxima complexitat, centres amb una proporció més elevada d’alumnat vulnerable que la mitjana del seu entorn.

Si no hi ha menjador escolar, no hi ha beca menjador, amb la qual cosa curs rere curs, nens que a sisè de primària tenien dret a un àpat saludable al dia de manera gratuïta el van perdre amb el salt a l’institut, una cosa que passa des de les retallades del Govern d’Artur Mas el 2012. Llavors, la consellera Irene Rigau va apostar per pràcticament universalitzar la jornada intensiva en els instituts catalans en un context de retallades generalitzades (per estalviar subministraments a la tarda), amb la qual cosa centenars de centres van anar deixant perdre les seves cuines i menjadors fins a arribar a la situació actual, en la qual (amb l’excepció de Barcelona, on sí que estan assegurats els menjadors a secundària), en gran part de Catalunya els instituts han perdut aquest servei.

En realitat, la proposta que els Comuns i el PSC van pactar per a la investidura de Salvador Illa passava per aconseguir la gratuïtat dels menjadors en tots els centres, per la qual cosa els Comuns entenen aquesta recuperació de menjadors en els instituts que acullen alumnat més vulnerable com un (discret) primer pas en aquest sentit. Si no hi ha menjador, és impossible que aquest sigui gratuït, i també que la jornada a secundària sigui partida, un altre dels debats pendents; igual que la recuperació de la sisena hora a primària a l’escola pública, també recollida en el pacte d’investidura i actualment enterrada.

L’Informe sobre l’estat dels drets de la infància i adolescència a Catalunya 2025, presentat al novembre per la Plataforma d’Infància de Catalunya (Pincat), recordava que "la pobresa infantil empitjora i és el principal fre en la garantia dels drets de la infància". En aquest sentit, des de Pincat reclamen al Govern un desplegament efectiu de l’estratègia catalana contra la pobresa infantil, amb accions concretes, indicadors, recursos i terminis; l’impuls d’un equip de treball amb capacitat real d’execució i un augment substancial de la inversió en protecció social per acostar-se a la mitjana europea. Segons les últimes dades, el 35% dels nens i adolescents a Catalunya viuen en risc d’exclusió social, cosa que en suposa 75.000 més que fa vuit anys.

Demanda antiga

Notícies relacionades

Els jutjats triguen més d’un any a resoldre les custòdies

Oviedo 2031: candidata a Capital Europea de la Cultura

La necessitat de recuperar els menjadors escolars a secundària és una demanda que les famílies fa anys que posen sobre la taula. A més de pel dret a beca menjador, bàsic, per evitar que milers de nens passin a menjar sols a casa amb 12 anys, amb tots els riscos que això comporta per a nens que estan entrant en l’adolescència: de l’abús de pantalles als trastorns de conducta alimentària (TCA).

Els Comuns van decidir al principi de la legislatura convertir aquesta reclamació en un dels seus cavalls de batalla i han criticat durant mesos al Govern que no s’arremangués per fer realitat el que fa ja gairebé sis mesos que van pactar.