Usar la IA amb esperit crític

"La primera reacció és la de la por. Dir: a partir d’ara exàmens a mà i que no hi pugui haver suplantació; però aquesta sortida és un pas enrere. La IA és aquí i cal incorporar-la, ja que té un caràcter irreversible", reflexiona el professor de Didàctica de la Llengua a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Josep Maria Castellà, que sí que veu un punt beneficiós a tornar a l’examen oral.

"L’oralitat en el nostre sistema educatiu s’ha deixat molt de banda i potser som al davant d’una oportunitat per recuperar-la", afegeix Castellà, que ha apostat per incorporar la IA a la didàctica. Ho fa de diverses maneres. Una és demanar als alumnes que facin el treball amb IA i després fer-li una entrevista oral sobre el treball.

La importància del procés

Una manera d’incorporar la IA –exemplifica Castellà– és demanar als alumnes que al final del treball escrit afegeixin mitja pàgina final en què declarin quins programes han fet servir i què hi han fet [si els han usat per a la redacció, per buscar el contingut o per corregir l’estil i l’ortografia] i unes reflexions personals afegides. Valorar el procés: com ho ha fet, quines respostes ha donat la IA o si ha detectat errors.

Sobre aquest "valorar el procés" parla Héctor Gardó, doctor en Ciències de l’Educació i director d’Equitat Digital a la Fundació Bofill. "A banda de la part de tecnologia, la pregunta sobre els deures en l’era de la IA interpel·la molt sobre què és educar i quin és el paper del docent", reflexiona Gardó, que apunta sobre la importància de deixar de parlar de què –¿quins deures s’han d’enviar?– i començar a parlar més aviat de com i per què.

"Si parlem de productes, evidentment la IA ens està bombardejant, el producte [el treball final que s’ha d’entregar] te’l pot crear aquesta IA. Parlem de com hauria de ser el procés: com soc crític amb la informació que trobo, com l’exposo, com la comparteixo amb els companys... El producte acabat [el treball] és una excusa", reflexiona Gardó.

Segons el seu parer, la pregunta és per què demanem el que demanem. "La IA ens convida a redoblar l’aposta per la humanitat en l’educació, preguntar a l’alumne com ho ha fet, què n’opina, com s’ha sentit fent-ho, amb qui ho ha fet, quan...", detalla.

El repte de continuar pensant

Notícies relacionades

El primer focus de dermatosi nodular a Espanya obliga a sacrificar 123 vaques a Empúries i a dur a terme controls a 800 explotacions

Matrícula viva a Catalunya: ¿com acullen les escoles sense aula d’acollida l’alumnat que arriba a la meitat del curs?

Més enllà d’evitar que ens colin un treball fet amb IA, Gardó posa sobre la taula una qüestió de pes. "El que ens diu la recerca és que l’ús indiscriminat de la IA empitjora la curiositat, la capacitat de sorpresa. Si tens les respostes a tot, ¿per a què has de pensar?", apunta el director d’Equitat Digital de la Fundació Bofill, que assenyala la necessitat de plantejar-nos si la IA ens fa més creatius o no. "És moment de dir què volem que sigui l’escola en l’era digital. El Pla de digitalització responsable que ha plantejat la Conselleria d’Educació i FP no dona resposta a tot plegat. És una mesura per parar el cop, però cal anar més enllà. Això no va de pantalles sí, pantalles no. Encara no s’ha fet cap avaluació de l’impacte que ha tingut la digitalització de l’escola amb els fons Next Generation", conclou.

Castellà es mostra convençut de la necessitat d’"incorporar les novetats" a l’ensenyament perquè les aules no siguin "massa diferents del món". "Sòcrates no va voler escriure ni una línia en tota la vida perquè l’escriptura s’acabava d’inventar i ell considerava que destruïa el coneixement i la filosofia. Coneixem Sòcrates per Plató. Ell es va negar a escriure i a acceptar una novetat de l’època que es va imposar", recorda aquest professor.