Mercat laboral
Saiz rebutja que la llei d’estrangeria prioritzi migrants qualificats
La ministra valora el sistema d’integració i destaca que 100.000 dones foranes treballen amb visats per a perfils altament formats
Molts d’aquests estrangers reforçaran activitats com ara l’hostaleria o la construcció
La ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, va descartar ahir fer canvis de pes en la llei migratòria després de la regularització extraordinària que permetrà a unes 800.000 persones obtenir permís de treball i residència a Espanya. La portaveu del Govern va assistir a la seu del Cercle d’Economia per debatre l’última proposta d’aquesta entitat, que li reclamava restringir l’arribada d’estrangers i prioritzar els que estiguin més qualificats. Saiz va rebutjar introduir canvis en aquesta qüestió i va emmarcar el debat en una qüestió fonamental de "drets humans".
La ministra es va personar al Cercle per fer una defensa sense fissures del sistema actual de gestió migratòria. Va manifestar que els cursos actuals ja permeten incorporar al mercat laboral espanyol els professionals que necessiten les empreses i va rebutjar, tal com li demana el Cercle i com ara defensa el Partit Popular, promoure una migració a la carta que prioritzi les persones amb una alta qualificació.
La ministra va defensar que actualment ja hi ha visats que faciliten força la captació de determinats perfils i que 100.000 dones, sobre tres milions d’estrangers cotitzadors a la Seguretat Social, operen amb aquesta mena de permisos especials de treball. "La migració també és talent", va insistir.
La regularització extraordinària segueix el seu curs i començarà a "principis d’abril". El seu departament obrirà el canal perquè milers de persones que ja viuen aquí puguin obtenir permís de treball i aflorar una part de l’economia submergida.La regularització extraordinària segueix el seu curs i el procés començarà a "principis d’abril", si bé Saiz ha rebutjat concretar el dia exacte, el seu departament obrirà el canal perquè milers de persones que ja viuen aquí puguin obtenir un permís de treball i aflorar part de l’economia submergida.
Han sigut diverses administracions que han aplicat un mecanisme d’aquest tipus per regularitzar borses de migrants que s’acumulen i passen anys fins a obtenir els papers. La representant del Govern va negar que sigui sinònim que els actuals mecanismes de regularització ordinària no funcionin. Han sigut diverses les administracions que cada certs anys han anat aplicant un mecanisme d’aquest tipus per regularitzar aquelles bosses de migrants que es van acumulant i que passen anys fins a poder obtenir els papers i la representant del Govern ha rebutjat que això sigui sinònim que els actuals mecanismes de regularització ordinària no estiguin funcionant.
Fórmules d’arrelament
"¿Descarta que d’aquí a 10 anys hi torni a haver una altra regularització?", va demanar la presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà, a la ministra, que va esquivar respondre. En el Govern es reafirmen en la normativa actual, a la qual han anat aplicant retocs per facilitar les fórmules d’arrelament. "El problema seria perpetuar la irregularitat. L’arrelament no és una cosa automàtica, arriba després d’un procés. El reglament és el dia a dia del ministeri", va defensar Saiz."¿Descarta que d’aquí a 10 anys hi torni a haver una altra regularització?", li ha preguntat la presidenta del Cercle, Teresa García Milà, a la ministra, que ha esquivat respondre. Des del Govern es reafirmen en l’actual normativa, a la qual durant els últims anys han anat aplicant retocs per facilitar les fórmules d’arrelament. "El problema seria perpetuar la irregularitat. L’arrelament no és una cosa automàtica, arriba després d’un procés. El reglament és el dia a dia del Ministeri", ha defensat Saiz. La incorporació intensiva de migrants durant els últims cinc anys ha sigut un dels motors del creixement econòmic d’Espanya. Funcas estima que la incorporació de la força laboral estrangera explica gairebé la meitat del creixement del PIB des de l’any 2022 a Espanya.La incorporació intensiva de migrants durant els últims cinc anys ha sigut un dels motors del creixement econòmic d’Espanya. Fins al punt que Funcas, per exemple, estima que la incorporació de la força laboral estrangera explica gairebé la meitat del creixement del PIB des del 2022 a Espanya.
En determinats fòrums adverteixen, però, que aquesta aportació guanya en quantitat, no en qualitat, i que no contribueix a millorar la productivitat de l’economia espanyola. Segons les dades d’Idescat, el PIB per habitant ha crescut entre el 2019 i el 2024 un 19,1% a Catalunya, un 22,6% a Espanya i un 25,4% a la Unió Europea. Es crea riquesa, a Catalunya especialment, però es reparteix entre més gent per la intensa arribada de persones de l’estranger.No obstant, des de determinats fòrums adverteixen que aquesta aportació guanya en quantitat, no en qualitat i que no contribueix a millorar la productivitat de l’economia. Segons dades d’Idescat, el PIB per habitant ha crescut entre 2019 i 2024 (últimes dades disponibles) un 19,1% a Catalunya, un 22,6% a Espanya i un 25,4% a la Unió Europea. És a dir, s’està creant riquesa, a Catalunya especialment, però s’està repartint entre més gent per aquesta intensa arribada de persones de l’estranger.
Millora de la innovació
Notícies relacionadesI molts d’aquests estrangers reforçaran activitats com l’hostaleria o la construcció. "La qüestió no és si necessitem migració, sinó amb quina intensitat i composició", va remarcar la presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà, a la ministra.I molts d’aquests estrangers reforçaran activitats com l’hostaleria o la construcció, de baixa productivitat. "La qüestió no és si necessitem migració, sinó que intensitat i composició", li ha remarcat la presidenta del Cercle, Teresa García Milà, a la ministra.
"Atribuir directament aquesta desacceleració a la migració pot contribuir a confondre correlació amb causalitat", va replicar la portaveu del Govern. "La migració té uns efectes positius per a les empreses i economies receptores, manté activitat, contribueix a l’especialització de tasques i millora l’organització del treball. També compensa l’escassetat de mà d’obra i afavoreix la innovació"."Atribuir directament aquesta desacceleració a la migració pot contribuir a confondre correlació amb causalitat", ha replicat la portaveu del Govern. "La migració té efectes positius per a les empreses i economies receptores, manté activitat, contribueix a l’especialització de tasques i millora organització de treball. També compensa l’escassetat de mà d’obra, afavoreix innovació i l’adopció de noves tecnologies", ha afegit.
