Un home de Manresa amb tetraplegia espera des de fa tres anys la instal·lació de l’ascensor al seu edifici

Les obres fa mig any que estan aturades. Martín, de 55 anys, només pot sortir de casa amb ajuda. No només està lligat a una cadira, també ha perdut totalment l’autonomia per sortir a fer un passeig, anar a la biblioteca, prendre un gelat o, ara que l’han operat de la mà per recuperar una mica de mobilitat, acudir a rehabilitació o al gimnàs.

Tancat a casa

Si ja és dur viure lligat a una cadira, encara ho deu ser més quedar aïllat a casa perquè l’empresa que ha d’instal·lar l’ascensor que li permetria sortir al carrer té les obres paralitzades des de fa mesos. A l’entrada ja van fer el buit per a l’elevador i el tram d’escala que van enderrocar va ser substituït fa sis mesos per una escala metàl·lica que a les persones grans de l’edifici no els dona cap garantia de seguretat. És el cas de la mare del manresà, que viu amb ell per poder-lo ajudar.

Abans de l’accident, Martín va tenir durant vuit anys una empresa de precuinats (Coc) al primer tram del Passeig. Té dos fills. Abans de la caiguda ja patia una malaltia degenerativa de la columna i espina bífida, però podia fer vida normal.

Vuit mesos i pocs resultats

Després de l’accident va estar dos mesos i mig a l’Hospital Vall d’Hebron, on el van operar, i posteriorment a l’Institut Guttmann, on va romandre quatre mesos més. Quan va tornar al pis on vivia el van adaptar a les seves necessitats i de seguida es va començar a moure per instal·lar un ascensor a la finca. "Ens posem en contacte amb la comunitat de propietaris, hi estan d’acord i tot tira endavant", explica. Parlem de l’any 2023. Van demanar pressupost a quatre empreses diferents i finalment en van triar una. "A partir del moment en què es va decidir fer-ho, ja van començar molt tard", destaca.

Fa vuit mesos que van començar les obres i "com a molt, han vingut dues setmanes a treballar". Fa sis mesos que van col·locar l’escala provisional i uns taulons en lloc de barana.

Un cartell de la gestoria que administra la finca informa al vestíbul de l’immoble que "els pròxims 1 i 2 d’octubre del 2025 l’accés quedarà inhabilitat per les obres de l’ascensor durant un temps". Els veïns van quedar incomunicats tot un matí. No s’ha fet res més.

Quan ha demanat explicacions a l’administrador per entendre la demora ha rebut diverses respostes. "La primera excusa que em van donar és que havien trobat unes canonades fetes amb uralita i havien d’esperar una empresa especialitzada per retirar-les". Van treballar durant tres dies i l’obra va tornar a quedar aturada perquè tenien un requeriment de l’Ajuntament. Va tornar a trucar a l’administrador en veure que no avançava. Van reprendre les obres tres dies i les van tornar a aturar. Va tornar a trucar a la gestoria i li van dir que havien "d'escollir el color del terra". El van triar i els van dir que s’havien quedat sense existències. L’últim que els han dit és que ja estan fabricant les planxes de la instal·lació i han demanat les mides de la cadira de rodes, que ja havia donat al principi. Davant les seves queixes, el president de la comunitat li diu que "sap el mateix que ell" i que "tampoc no hi pot fer res". El mateix passa amb la gestoria, que assegura que tampoc no pot solucionar-ho.

"Tot el que he guanyat ho he anat perdent"

El pròxim desembre, Bartolomé Martín farà quatre anys que va en cadira de rodes. Des del 2023 ha pogut anar al metge i a l’hospital per operar-se perquè els equips d’assistència s’ocupen dels seus trasllats. Dubta que l’escala provisional pugui aguantar el pes i recorda que l’última vegada, quan el van pujar en braços i no amb un sistema mecanitzat, va témer per la seva integritat. Ell i la seva mare, Pura Soriano. Ella confessa: "Tinc tanta ràbia a dins que no sé de què seria capaç. Em fa molta ràbia que no pugui baixar. El dia que el van operar de la mà, la setmana passada, el van pujar amb una cadireta. Van venir un noi i una noia joves i la cadira anava d’un costat a l’altre. Quan vaig veure com el pujaven, els vaig dir: ‘Mare de Déu, que el fareu caure!’. Tampoc pot sortir al carrer a fer un passeig".

Ell afegeix que, quan el baixen, ha d’anar igualment amb la cadira manual perquè l’elèctrica no es pot baixar perquè pesa massa, de manera que necessita "una persona darrere empenyent. Tot el que he guanyat ho he anat perdent".

A més dels dies que ha sortit per temes mèdics, només ho ha pogut fer quatre vegades més des del 2023 amb ajuda del seu germà i la seva cunyada. "El meu germà s’ha jugat la vida per baixar-me per l’escala perquè pogués sortir a tocar-me l’aire".

Quan va informar la gestoria que parlaria amb el diari Regió7, assenyala que "va ser el dia de les explicacions". Li van tornar a parlar del terra —"un tema de fa ja tres o quatre mesos"— i li van dir que faltaven les mides de la cadira de rodes per tallar les planxes de l’elevador a mida, tot i que "al gener em vaig trobar amb el president de la comunitat i em va dir que ja les estaven tallant". Al principi de tot, recorda, el seu germà ja havia mesurat la cadira de dalt a baix i n’havia passat les mides. Considera que tot són excuses que impedeixen que les obres avancin. Agraeix l’ajuda dels serveis socials de l’Ajuntament, que "han començat a fer preguntes a la gestoria".

Notícies relacionades

Conserges i administratius se sumen a la vaga educativa del 20 de març i demanen millores laborals i que no se’ls ignori

Els professors catalans demanen que el dret a la vivenda estigui en el currículum: «Els nens no han de viure amb vergonya»

Aquest desembre l’ascensor quedarà pagat perquè els veïns van fent derrames periòdiques, i encara ni tan sols està començat.

"No ho demano per caprici", lamenta, al mateix temps que admet que és una situació que l’està deixant "psicològicament tocat" perquè "no puc sortir i és un dia i un altre i un altre amb la mateixa rutina. I quan et diuen: ‘va, que comencem’ i no fan res, et deixa desanimat. No sé si són excuses o mentides, perquè les explicacions que han donat són incoherents".