Errors en polseres antimaltractament amenacen la protecció de les víctimes

L’avís de la fiscalia ha sigut doble. D’una banda, ha alertat del problema informàtic produït per la migració de dades d’una empresa a l’altra, el qual va impedir registrar els moviments dels agressors durant uns mesos, cosa que va implicar una "potencial desprotecció de les víctimes", tot i que no aclareix quantes dones ni procediments es van veure afectats. Així mateix, també ha reflectit en la seva memòria que les polseres donen errors –ja denunciats en múltiples ocasions per víctimes, advocats i especialistes– com falses alertes, la dificultat de guardar distància entre l’agressor i la víctima als pobles, la deficient cobertura en zones rurals o el temps que fan servir els tècnics en desplaçar-se a algunes àrees.

No obstant, com l’avís ha aixecat polseguera, tant el Govern com la fiscalia s’han afanyat a aclarir que "les víctimes sempre han estat protegides" perquè els dispositius "han funcionat en tot moment" i les "incidències puntuals" derivades de la falta d’informació als jutjats sobre els moviments dels agressors, pel canvi de contracte, es van solucionar. El ministeri públic ha aclarit que en la majoria de casos els sobreseïments provisionals per trencament de l’ordre d’allunyament –i mai per un delicte de violència de gènere– "es van reobrir una vegada recuperats les dades". Segons Redondo, el problema va afectar a menys de l’1% dels procediments i no ha provocat "cap problema de seguretat" ni l’"excarceració de cap agressor".

4.600 d’actives

Notícies relacionades

PREVEO, l’agenda digital que revoluciona la gestió de la demanda a Barcelona

Trump planeja relacionar l’ús del paracetamol amb l’autisme, contradient dècades d’estudis mèdics

En qualsevol cas, efectivament, les polseres registren fallades puntuals. Els maltractadors intenten manipular-les i utilitzar-les per continuar acovardint les seves parelles i hi ha falses alarmes o fallades de connexió que generen estrès en les víctimes . Per això, hi ha jutges i autonomies on els dispositius estan molt estesos i d’altres on amb prou feines s’utilitzen, com en Catalunya, on en aquests moments hi ha 80 polseres actives de les 4.590 en funcionament, davant les 1.635 amb les quals compta Andalusia. Alguns especialistes indiquen que el motiu és que a Catalunya és una de les zones amb menys ordres de protecció i allunyament i, en concret, els jutges desconfien de les polseres perquè la central que pilota les dades és a Madrid, cosa que resta temps de reacció als Mossos. També cal destacar que hi ha víctimes que prefereixen no portar-les.

El que és incontestable és que cap dona l’agressor de la qual porta una polsera ha sigut assassinada. Així, els especialistes reclamen que es continuïn utilitzant i que no es desacreditin els dispositius perquè "qualsevol notícia que qüestioni l’eficàcia dels sistemes de protecció pot produir un efecte indesitjable: que les víctimes es facin enrere en el seu propòsit de denunciar o en cas de continuar un procediment", adverteix la fiscal Susana Gisbert.