DADES DE L’IDESCAT

¿Quants habitants guanyarà o perdrà el teu municipi de Catalunya en 10 anys? 5 gràfics per entendre el ‘boom’ demogràfic

EL PERIÓDICO explica en cinc gràfics les claus del creixement de la població catalana en la pròxima dècada

Més envellida i diversa: Catalunya guanyarà població en 8 de cada 10 municipis fins al 2034 per l’empenta de la immigració

Población en Catalunya

Población en Catalunya

2
Es llegeix en minuts
Judit Bertran
Judit Bertran

Redactora i portadista

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Catalunya guanyarà població en 8 de cada 10 municipis en els pròxims 10 anys, i ho farà en un context marcat per la baixa natalitat i l’envelliment, però impulsat per l’arribada de nous residents. Segons les Projeccions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), entre el 2024 i el 2034 el nombre d’habitants augmentarà en 791 municipis, disminuirà en 147 i es mantindrà estable en 9. No obstant això, únicament el 9% dels municipis catalans tindrà un creixement natural positiu, mentre que el 97% presentarà un saldo migratori favorable.

Municipis que guanyen i que perden població

Els municipis amb més creixement poblacional es concentraran en zones prelitorals i litorals o de litorals o de l’entorn de Girona. No obstant, la tendència no serà tan pronunciada a les comarques de l’Àrea de Barcelona, on el creixement de la capital serà del 2,5%. Entre els municipis que més creixeran en els pròxims 10 anys destaquen Vilablareix (Gironès), amb el 35,2% i Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), amb el 33,2%. D’altra banda, els que perdran més població seran la Febró (Baix Camp), amb el -16,7%, i la Torre de Fontaubella (Priorat), que descendirà el 14,3%.

On viuran els més grans de 65 anys?

L’envelliment de la població serà una altra de les grans transformacions demogràfiques de la dècada vinent. En 9 de cada 10 municipis augmentarà la proporció de persones més grans de 65 anys, una tendència especialment pronunciada en els municipis d’entre 5.001 i 10.000 habitants, on aquest grup passarà de representar el 18,6% al 23,6% del total. La situació serà encara més acusada als pobles més petits (menys de 500 habitants), que ja presenten les taxes d’envelliment més altes i continuaran liderant aquesta tendència: el 2034, gairebé un de cada tres residents (29,1%) tindrà més de 65 anys. En contrast, els municipis més grans, com Barcelona i la seva àrea metropolitana (amb més de 100.000 habitants), registraran el menor percentatge de població envellida, amb un 21,9% de persones grans previstes per al 2034.

¿On hi haurà més menors de 15 anys?

Únicament 85 municipis tindran un creixement natural a causa de nous naixements. La majoria es concentraran al Penedès (on un 23,6% de localitats tindran més naixements que defuncions), les comarques de Girona (11,5%), el Camp de Tarragona (10,2%) i l’Àmbit Metropolità (9,9%). A l’extrem oposat, a les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran, cap municipi tindrà més naixements que defuncions, i la majoria de municipis de Ponent i de les comarques centrals tindran un saldo natural negatiu.

Escenaris de població

Notícies relacionades

L’informe de l’Idescat proporciona tres escenaris de projeccions de població municipals a partir de les diferents hipòtesis de fecunditat, esperança de vida i fluxos migratoris. L’escenari alt preveu un creixement sostingut de la població en les pròximes dècades. En canvi, a l’escenari mitjà –considerat el més probable segons les tendències demogràfiques actuals i referència per a la previsió de l’informe–, la població començaria a disminuir a partir del 2060. Per la seva banda, l’escenari baix anticipa un descens ja des del 2037.

Evolució per grups d’edat

L’evolució per grups d’edat evidencia aquesta piràmide demogràfica invertida, en la qual cada vegada hi haurà més habitants que superin els 65 anys i els naixements tendiran al descens en les pròximes dècades.