L’esquelet del país

Si hi ha un repte realment colossal per fer possible una Catalunya amb 10 milions és el de dignificar les infraestructures de mobilitat perquè la població es pugui desplaçar de manera fiable. El repte demogràfic, més enllà d’exigir vivenda per acollir la població, necessita garantir un esquelet de xarxes ferroviàries, carreteres, ports i aeroports per on, a més, discorrin uns serveis de transport dimensionats a la nova realitat.

Els deures en aquest camp recauen en la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Fa dos mesos, a propòsit del debat sobre infraestructures que es va celebrar al Parlament, es va fer un exercici de prospecció per donar resposta a aquest horitzó amb la mirada posada al 2050.

Treballar "a dos ritmes"

La seva responsable, la consellera Sílvia Paneque, recorda que la idea va arrencar a partir de la "constel·lació" dibuixada pels 666 solars posats a disposició pels municipis catalans per construir-hi vivenda pública. En una conversa amb aquest diari, insisteix que es tracta d’un full de ruta a llarg termini i que es pretén que, quan aquestes llars estiguin llestes, hi hagi una connexió de transport públic de qualitat, "que es calculi per temps de viatge, no per quilòmetres".

"La gent es pot plantejar un projecte de vida si viu a 30 o 40 minuts d’on treballa, a més que els plans directors urbanístics (PDU), per generar riquesa, s’han de planificar tenint en compte el Pacte Nacional per a la Indústria, que tinguin connexió ferroviària i que hi hagi disponibilitat de parcel·les grans perquè s’hi instal·lin empreses i creïn ocupació", prossegueix Paneque.

Les inversions es desplegaran en els pròxims 25 anys amb un diagnòstic clar: les infraestructures actuals (dissenyades per a la Catalunya dels sis milions) no responen a les necessitats de la població, moltes vegades ni als actuals vuit milions, i s’ha de preparar per absorbir dos milions més. La mobilitat del futur s’ha d’estructurar entorn d’eixos ferroviaris potents, carreteres amb més capacitat, ports i aeroports competitius i una xarxa de transport públic interurbà adaptada a l’increment de la demanda. Tot això amb el doble propòsit de garantir la cohesió territorial i contribuir a la transició ecològica.

Un dels pilars del pla és el ferrocarril, que ha de guanyar protagonisme com a columna vertebral de la mobilitat. Entre les actuacions destacades figura l’Eix Transversal ferroviari, un corredor que connectarà Lleida i Girona passant per Manresa, Igualada i Cervera. També es contemplen connexions per millorar la interrelació entre ciutats sense passar necessàriament per Barcelona: de Vilanova i la Geltrú a Vilafranca, de Martorell a Terrassa, de Sabadell a Granollers. A més, s’impulsa el tramvia del Camp de Tarragona, les obres del qual, en el primer tram entre Cambrils i Vila-seca, han de començar a finals d’aquest any.

Desdoblaments reclamats

L’àmbit viari ocupa igualment un lloc central. Així doncs, el Govern preveu el desdoblament de la C-55 a la comarca del Bages, reclamat durant dècades; l’ampliació de la C-16 entre Berga i Bagà i millores a l’Eix Pirinenc (N-260), així com la B-224. També es projecten variants com les de les Preses i Olot o Sant Feliu de Codines, i es contemplen noves connexions entre l’AP-2 i l’AP-7, claus per descongestionar alguns dels corredors més saturats del país. La modernització d’aquestes carreteres es considera indispensable per reforçar la seguretat, reduir temps de trajecte i facilitar la competitivitat econòmica de les comarques interiors.

El transport públic per carretera també forma part de l’estratègia. Paneque ha anunciat aquesta setmana un pla de xoc de 17 milions d’euros per al 2025 i el 2026, que inclou 62 actuacions per reforçar el sistema de busos interurbans. Entre les mesures destaquen la creació de quatre noves línies i l’augment de freqüències en serveis exprés i regulars de les àrees de Barcelona, Lleida i Girona. El Govern justifica la mesura en el fort increment de la demanda: el 2024 es van comptabilitzar 80 milions d’usuaris, un 17% més que el 2019, amb creixements especialment notables a la xarxa Exprés.cat (+38,6%) i en el sistema Clic.cat (+93%).

Notícies relacionades

La soledat no desitjada per Nadal: «M’agradaria celebrar-ho amb els meus fills, però sembla que no existeixo per a ningú»

Les proves d’accés a la universitat a Catalunya seran els dies 9, 10 i 11 de juny del 2026

El pla d’infraestructures té una vocació clarament territorial. Es busca trencar el centralisme metropolità i redistribuir la inversió cap al conjunt del país, amb actuacions previstes al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre, Ponent i la Catalunya Central. Aquest enfocament pretén corregir desequilibris històrics i assegurar que el desenvolupament econòmic no es concentri a Barcelona.

Els ports i aeroports són un altre component essencial d’aquest esquelet. Al Port de Barcelona es preveu una inversió de 1.150 milions d’euros. El de Tarragona comptarà amb 195 milions per a connexions i per aixecar una nova terminal intermodal de 150.000 metres quadrats. El Govern va acordar al juny amb Aena l’ampliació de l’aeroport del Prat.