La IA beneficiarà sobretot informàtics i empleats de banca

Perquè si bé hi ha consens gairebé absolut que aquesta tecnologia eliminarà certs llocs de treball, també està començant a quallar el que els experts donats a l’optimisme fa temps que repeteixen: farà que moltes feines canviïn, però per bé. Un informe de Randstad Research estima que, mentre que l’adopció de la IA en la pròxima dècada provocarà l’automatització (i potencial desaparició) del voltant de dos milions de feines –prop d’un 10% del total–, 3,25 milions de llocs de treball hi guanyaran al veure incrementada la seva productivitat, gairebé un 16% dels rols.

Segons les dades d’aquest estudi, els sectors que més es beneficiaran d’aquest augment de la productivitat –en funció del percentatge de treballadors que hi guanyaran– són el de la programació i consultoria tecnològica, el de les assegurances, el dels serveis financers (banca, fons de capital risc...), el dels mitjans de comunicació i tot el que són activitats professionals científiques i tècniques (advocats, notaris, comptables, arquitectes, investigadors, dissenyadors...). Són els àmbits que, no només tenen el percentatge més alt de feines més productives després d’ajudar-se de la IA, sinó que a més, més que dupliquen les taxes d’activitats en risc de desaparició. Són, la majoria, funcions amb una càrrega administrativa alta, però amb un component humà imprescindible.

L’informe de Randstad Research calcula, així mateix, quants llocs de treball es crearan amb l’empara d’aquesta tecnologia a cada sector. Des d’aquesta òptica, es colen en el rànquing el comerç, la salut, l’educació i l’hostaleria, tot i que el cas és que aquests són els àmbits amb més treballadors en general. "Cada vegada més, les persones farem feina de persones, i les màquines, feina de màquines: ara estem fent molta tasca rutinària, repetitiva i que aporta poc valor", resumeix Manel Fernández Jaria, professor col·laborador dels estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Amenaces i oportunitats

Aquesta universitat va publicar fa un parell d’anys un estudi de la professora Desirée Gómez Cardosa que afirmava, entre altres coses, que un de cada quatre llocs de treball s’haurà de reestructurar amb l’arribada de la IA. Aquest document indicava que, en general, l’exposició de les tasques administratives i legals és molt alta, i que, en canvi, en els rols que tenen molt a veure amb l’activitat física (construcció o manteniment) és molt baixa. En aquest sentit, l’informe concretava que van perdent pes professions com ara caixers, empleats de correus, secretaris administratius i executius... En canvi, hi haurà quantitat d’oportunitats per als que s’especialitzin en la IA i l’aprenentatge automàtic, en sostenibilitat, en intel·ligència empresarial, en seguretat de la informació o en enginyeria de tecnologies financeres. "No hi haurà una revolució radical, el que passarà és que algunes tasques es deixaran de fer, però n’apareixeran de noves", prossegueix el professor Fernández Jaria, citant tant la seva col·lega Gómez Cardosa com l’emprenedor i divulgador Javier Recuenco, que anomena al perfil que s’imposarà com a centaure. "Haurem d’aprendre a conviure amb aquesta tecnologia i haurem de convertir-nos en un híbrid entre el que ens aporta la IA i el que fem els humans", resumeix.

Empatia i presa de decisions

En un hospital, una màquina s’encarregarà de la lectura massiva d’historials que ha de realitzar un metge, així que aquest es diferenciarà per la seva empatia amb el pacient. En una escola, un professor destacarà per l’acompanyament emocional, perquè serà una plataforma la que aboqui els continguts. Quant a les decisions financeres de tota empresa, pel que recull un informe de l’OCDE, la IA s’encarregarà de l’anàlisi de dades, de la detecció del frau, de l’atenció al client, de les tasques administratives o de la creació d’informes, però una mica menys de les decisions d’inversió, per exemple.

"La visió generalitzada de la indústria és que la IA generarà un efecte substitució", coincideix el president de la comissió d’Intel·ligència Artificial i Big Data de l’associació d’empreses Tic AMETIC, Enrique Serrano. Es refereix als nous llocs de treball que es crearan entorn d’aquesta tecnologia (comitès ètics, supervisors d’IA...), però també als que es reciclaran. "Si hi ha planificació a mitjà termini, a llarg termini hi haurà transformació; amb aquesta visió a llarg termini és possible provocar aquest efecte substitució sense que hi hagi necessitat de destrucció", opina.

El problema és que, almenys a Espanya, aquesta adopció va lenta. "No és tan fàcil desenvolupar certes eines i no és tan fàcil posar-nos les piles; ens hem encantat parlant del sexe dels àngels en comptes de buscar el talent capaç de fer això", lamenta el professor del departament d’Operacions, Innovació i Data Sciences d’ESADE i prestigiós expert en IA, Esteve Almirall.

Aquest docent veu que ni es graduen prou estudiants per a això (el grau de la Universitat Politècnica de Catalunya té 50 places, indica, quan es necessitarien 5.000 d’aquests professionals per anar bé) ni existeixen prou consultores mitjanes desenvolupant solucions d’intel·ligència artificial perquè les pimes les vagin adoptant.

Notícies relacionades

Santa Susanna paga l’advocat a un policia investigat per agressió sexual

Els bombers aturen un incendi dins de la mesquita de Còrdova

A això Serrano afegeix un necessari canvi d’actitud. Primer per part dels professionals, que han d’acceptar que caldrà estar en contínua formació per no ser menys valuós que una màquina, cosa que sembla que no està passant, perquè moltíssims cursos queden deserts. Però, segon, de les empreses. "Han d’invertir en capacitació de talent, perquè els llocs són i seran cada vegada més fungibles", assenyala. Avui, el més habitual és que un individu utilitzi ChatGPT per iniciativa pròpia i el tingui com una eina més per fer millor la feina, tot i que pagui ell la quota, abans que les companyies mitjanes l’instaurin de manera generalitzada.

"Si volem competir i tenir una economia que tingui un valor important i que permeti als seus ciutadans cobrar bé, és molt millor adoptar-lo aviat, perquè la irrupció de la IA és inevitable", aconsella Almirall. "És com la internet o els smartphones: et pots posar l’últim de la fila, però això té uns costos que poden ser brutals", resol tot seguit, no sense donar una pista clara d’aquest cost: "Entre altres coses, desaparèixer".