Tractar l’autisme abans dels 30 mesos millora la cognició de l’infant

Abordar el trastorn de l’espectre autista (TEA) abans dels 30 mesos d’edat i involucrar els pares en el procés d’estimulació de l’infant millora la cognició del menor. Això és el que ha demostrat el projecte TEA CARE Mas Casadevall, impulsat per la Fundació Autisme Mas Casadevall. Aquest projecte té un assaig clínic associat, CARE C-ESDM, fet per l’Hospital Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat), que posa el focus en la necessitat d’intervenir els primers mesos.

Una de cada 100 persones té un trastorn de l’espectre autista. Els afectats han augmentat un 250% a Catalunya i la resta del món en només una dècada. El TEA, que ja afecta un de cada 81 catalans (als EUA hi ha estudis que indiquen que afecta 1 de cada 34), és una alteració del desenvolupament que es manifesta, fonamentalment, en la comunicació i els interessos. En total, uns 75.000 catalans tenen aquesta condició que, alhora, comporta un gran infradiagnòstic (sobretot en dones).

La família, motor de canvi

L’estudi CARE C-ESDM, l’investigador principal del qual és Aritz Aranbarri, neuropsicòleg clínic infantil de Sant Joan de Déu, es va iniciar el 2021 i la seva primera fase acaba aquest any. Aquesta investigació recull les praxis basades en l’evidència per a l’atenció precoç de l’autisme. En el programa d’avaluació i diagnòstic han participat unes 120 famílies, de les quals 80 han estat dins del programa d’intervenció activa.

"El programa clínic que hem aplicat i apliquem està basat en una intervenció mediada per la família", assenyala la directora clínica i coinvestigadora del projecte TEA CARE Mas Casadevall, María Díez-Juan, que, a més, és psicòloga de la Unitat de Trastorns de l’Espectre Autista de Sant Joan de Déu. "Les tècniques aplicades no són noves, ja que neixen de l’evidència científica d’estudis anteriors. La part nova d’aquest estudi és l’aplicació exclusiva a través dels pares. És a dir, concep els progenitors com a motor de canvi", explica Díez-Juan.

Pares empoderats

Aquest programa ha estudiat un tractament "exclusivament mediat" per la família de l’infant. "Així, tot i que treballem amb infants molt petits, de menys de 30 mesos, les famílies són les dipositàries directes de totes les estratègies d’intervenció amb evidència", afegeix aquesta psicòloga. ¿Com? Els pares fan directament amb l’infant tècniques de joc socioeducatiu que normalment fan els psicòlegs. "Tu guies la família perquè siguin ells els companys d’estimulació, però sense voler convertir-los en terapeutes", diu Díez-Juan.

Així, l’objectiu és l’"empoderament del rol pare-mare". "Els ensenyem a posicionar-se cara a cara amb l’infant, a exagerar els seus gestos, a gestionar bé el llenguatge... Totes aquestes tècniques ja tenen evidència científica; la diferència és que habitualment qui les posava en pràctica amb l’infant era el terapeuta, mentre que els pares només observaven", relata aquesta psicòloga.

No obstant, els investigadors han vist que aquest rol d’observador, tot i que sigui "actiu", no capacita l’adult per després tractar l’infant a casa. "Necessita un acompanyament per incorporar el que aprèn. El terapeuta ha de fer un canvi de paradigma, i això és el que hem implementat com a aspecte més nou d’aquest programa. La nostra diana terapèutica última és l’infant, malgrat que en aquest programa, com a terapeutes, acompanyem l’adult", apunta. Díez-Juan precisa que tots els pares d’aquest programa ja disposaven d’un "repertori d’aprenentatge previ". "És un programa molt col·laboratiu: el pare i la mare són els experts en els fills", diu.

Aquest programa, afirma la psicòloga, ja ha demostrat l’"eficàcia", atès que els investigadors han vist que, quan els pares milloren les estratègies d’intervenció, l’infant progressa. "Els avenços en el llenguatge, en l’atenció conjunta i en el procés sociocomunicatiu de l’infant es relacionen amb els aprenentatges dels pares. O, dit d’una altra manera, el que hem vist en aquest estudi és que aquests aprenentatges dels pares es correlacionen positivament amb el progrés dels infants", assegura aquesta especialista en TEA. Per comprovar aquesta eficàcia han recorregut a "observadors cecs"; això és, persones que no saben quines famílies reben la intervenció i quines famílies no. "Són resultats preliminars. Però és positiu que ja ho demostrem".

Díez-Juan posa el focus en una altra realitat: és important actuar en les primeres edats, en concret, per sota dels 30 mesos. "Quan actuem en edats molt primerenques treballem en la prevenció del que en un futur podria ser un perfil d’autisme amb més dificultats", assenyala. "Sabem que les intervencions que s’implementen abans dels 30 mesos tenen un impacte més gran en el desenvolupament que no pas les que es fan després", assegura. "La intervenció molt primerenca podria arribar a tenir un caràcter preventiu. A aquestes edats els infants tenen molta neuroplasticitat al cervell i es poden canviar algunes coses".

"Acompanyar el benestar"

Notícies relacionades

Trobats morts els dos joves desapareguts a Camarasa

Rodalies demana nervis d’acer per ser gestor d’incidències

Tot i així, aquesta psicòloga recorda que l’autisme no té cura. Sí que es pot "acompanyar el benestar" del menor i "oferir recursos" (com ara suports educatius, socials, mèdics en cada etapa vital). "Ens hem de centrar a potenciar les fortaleses dels infants. Tots en tenen. Basar-se en aquestes fortaleses obre escletxes de comunicació", defensa.

¿Per què augmenten els casos d’autisme arreu del món? Segons ella, tots els trastorns del neurodesenvolupament (no solament el TEA, sinó també el dèficit d’atenció o hiperactivitat –el TDAH–) tenen un "component multifactorial". En el cas de l’autisme, en l’última dècada l’augment de la "sensibilització" ha permès detectar els casos "més lleus". "Pot ser que això hagi fet augmentar els casos", precisa Díez-Juan. A més, també s’ha produït una millora de la detecció entre les dones (fins fa no gaire estava més centrada en la població masculina). Però també és possible que factors ambientals, com ara la contaminació, la dieta, l’edat (cada vegada més tardana) de les gestants, podrien influir en el TEA.