Neurologia
La migranya triga una mitjana de 6 anys a ser diagnosticada
El 38% dels pacients mostra símptomes depressius i s’estima que el 22% pateix ansietat. La malaltia afecta tres vegades més dones que homes.
Un milió de persones la pateixen de forma crònica i uns altres 4, episòdicament
Pacients i especialistes en neurologia, infermeria i psicologia es van donar cita divendres a la localitat madrilenya d’Alcalá de Henares per parlar de la migranya, una malaltia que afecta un 12% de la població, uns cinc milions de persones a Espanya, de les quals el 80% són dones. Una malaltia encara invisibilitzada i que enfronta qui la pateix a nombrosos obstacles: el primer, el diagnòstic. Però n’hi ha més. L’escassetat de recursos, la inequitat territorial, la dificultat per accedir a tractaments innovadors i la falta de formació mèdica són una cursa d’obstacles per als pacients. El 95% triga una mitjana de sis anys a rebre diagnòstic i el 40% encara no estan diagnosticats.
Així es va exposar en el III seminari per a periodistes organitzat per Lundbeck sota el títol Migranya, una cursa d’obstacles, centrat en una malaltia que, de forma crònica, pateixen un milió de persones, i més de quatre de forma episòdica. A escala global, es tracta dela tercera malaltia més prevalent al món i la primera causa de discapacitat en els adults menors de 50 anys.
A Espanya, l’accés a les unitats especialitzades de cefalees i als tractaments més innovadors varia significativament segons on visqui el pacient. "El diagnòstic tardà i les diferències en l’accés a l’atenció converteixen la migranya en una malaltia amb molts reptes i necessitats no cobertes", va explicar el doctor Roberto Belvís, director del servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, que es va referir a una malaltia "menystinguda" de vegades, fins i tot per part d’alguns sanitaris. "No va de dolor. Va d’impacte i d’obstacles en el dia a dia. Un adult jove amb un dia de migranya a la setmana perd 1.560 dies durant 30 anys de la seva vida", va recalcar.
Sense formació específica
El també coordinador del Grup d’Estudis de Cefalees de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) es va queixar, a més, que en la carrera de Medicina només es dedica una mitjana de quatre hores a l’ensenyament específic de les cefalees i només el 10% són seguits per neuròlegs. L’especialista va remarcar la necessitat que la malaltia s’abordi amb perspectiva de gènere, ja que afecta tres vegades més dones que homes i hi ha desigualtats tant en el diagnòstic com en l’atenció.
Segons Tania Herrera, infermera experta en cefalees i mare d’un nen amb migranya, les professionals són clau en l’educació del pacient, l’adherència al tractament i el seguiment continuat. La creació de llocs específics d’infermeria en unitats de cefalees "redueix les visites a urgències, millora la qualitat de vida i reforça la relació professional-pacient".
Herrera va insistir en la necessitat d’incorporar infermeres expertes en neurologia, molt poques a Espanya. "És una inversió que repercuteix directament en l’eficiència del sistema", va dir. El seu paper no només se centra en l’atenció clínica, sinó també en l’educació del pacient per a la gestió de desencadenants i estratègies d’autocura per reduir la freqüència i l’impacte de les crisis.
Notícies relacionadesLa migranya també impacta de ple en la salut emocional. Segons assenyala la Societat Espanyola de Neurologia, el 38% dels pacients mostren uns símptomes depressius de moderats a greu. De la mateixa manera es calcula que el 22% pateixen ansietat. "No només fa mal el cap, sinó que també afecta l’autoestima, les relacions socials i el rendiment a la feina. La salut mental no només empitjora, sinó que també modularà l’experiència fisiològica del dolor", va assegurar en la trobada la psicòloga Almudena Mateos.
"Existeix una relació bidireccional entre la migranya i la depressió: es genera un cercle viciós en què la migranya i les afeccions mentals es reforcen mútuament, disminueixen la qualitat de vida i augmenten la discapacitat", va afegir. Mateos va insistir en la necessitat d’integrar intervencions psicològiques basades en l’evidència, com la teràpia cognitivoconductual i la teràpia d’acceptació i compromís.
- Drama a la capital financera d’Àsia La policia deté vuit persones pel gran incendi de Hong Kong
- rutes i itineraris El bressol de l’excursionisme
- CRÍTICA Antonio Orozco, una borratxera emocional en la nit de la seva vida
- Joan Baltà, director de Barcelona Sagrera Alta Velocitat: "L’estació de la Sagrera encara necessita sis anys més d’obres"
- El més alt de la Vall d’Aran El poble de Catalunya que recomana ‘National Geographic’: amb cases de pedra, moltes flors i unes vistes espectaculars del Pirineu
- Apunts polítics de la setmana ¿Hi ha una ‘alerta ultra’ a Catalunya?
- Òbit a la política Mor José Luis Olivas, expresident de València
- El Suprem posa el focus en el paper de Cerdán i les adjudicacions d’Acciona
- La xacra de la corrupció Sánchez i Ábalos van invertir una dècada per controlar el PSOE i arribar a la Moncloa
- Perfil Estrateg supervivent que acaba naufragant
