La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

El Consell de Ministres va aprovar ahir, en segona volta, el projecte de llei per reformar dues normes: la de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, i la llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social. És la "reforma social de més importància d’aquesta legislatura", segons Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials, departament que ha impulsat la norma. S’inicia així la tramitació parlamentària d’aquesta reforma, que haurà de ser aprovada ara al Congrés.

Bustinduy, que va definir aquesta iniciativa com "un pas decisiu per construir un sistema de cures públic i de qualitat", va destacar també que la reforma legislativa "és necessària" per actuar davant el repte demogràfic a què s’enfronta el nostre país, quan el nombre de persones grans es multipliqui en els pròxims anys i augmenti, per tant, el nombre de persones en situació de dependència.

La reforma conté mesures destinades a agilitzar i accelerar els processos administratius. Entre el més destacat, s’eliminen incompatibilitats entre prestacions; es reconeix automàticament un 33% de discapacitat a totes les persones dependents o s’amplien les ajudes a domicili. A més, es reconeix la teleassistència com un dret subjectiu i s’aposta per nous models de convivència col·laborativa.

Més personalització

El ministre va destacar també que aquest projecte de llei ampliarà el catàleg de prestacions i revertirà "dues retallades importants" de la dècada anterior: d’entrada, el nou text suprimirà el règim d’incompatibilitats en les prestacions de la dependència que es va introduir el 2012, per permetre una personalització més gran en l’atenció a cada persona i eliminarà el termini suspensiu màxim de dos anys en les prestacions econòmiques per a cures en l’entorn familiar.

Així mateix, la reforma deixarà expressament clar que és possible compatibilitzar l’accés a l’ocupació amb els serveis i prestacions del sistema. Fins ara, moltes persones beneficiàries del SAAD es veien obligades a renunciar a aquests suports a l’iniciar una activitat laboral, per compte d’altri o per compte propi. Aquesta situació generava un desincentiu per a l’ocupació i dificultava els projectes de vida autònoms, especialment en l’àmbit de la discapacitat. Una de les conseqüències més freqüents era la pèrdua de places en centres ocupacionals, la recuperació posterior dels quals era complexa.

La reforma de les lleis també conté mesures destinades a accelerar els processos administratius vinculats a la dependència i la discapacitat. Una de les novetats més importants és el reconeixement automàtic d’un 33% de discapacitat a les persones a qui se’ls assigni un grau I en el Sistema de la Dependència. A més, en la segona volta, es va incorporar que les persones que obtinguin un grau II o III de dependència tindran una passarel·la per ser reconegudes amb el 65% de discapacitat.

El nou text introdueix la possibilitat que una persona en situació de dependència en grau II o III pugui rebre una prestació transitòria o un servei transitori que s’adapti a les seves circumstàncies quan no pugui accedir immediatament al qual ha sol·licitat i que li correspon per grau. Per exemple, si una persona demana accedir a una residència que és a prop de casa seva, però no hi ha places, durant el temps que està en llista d’espera tindrà opció a rebre una prestació alternativa segons el seu grau, com podria ser l’ajuda al domicili.

Ajuda amb tasques de casa

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La UB suspèn el catedràtic Flecha i obre una investigació

La reforma legislativa inclou, també, una extensió del servei d’ajuda al domicili a actuacions que van més enllà de l’àmbit domèstic i de les necessitats de cura personal que tingui l’usuari. Per a això s’ofereix la possibilitat que la persona cuidadora pugui acompanyar-la en altres activitats com anar al metge o fer la compra.

El projecte de llei reconeix la teleassistència com un dret universal per a totes les persones en situació de dependència, garantint el seu accés amb independència del territori on resideixin. També s’amplia el seu àmbit d’aplicació més enllà del domicili, i això permet a persones que viuen en residències rebre aquest servei. Igualment, s’estableix un procediment d’urgència, de manera que les persones en situació d’especial vulnerabilitat puguin accedir als serveis i prestacions amb més promptitud.