Els estius passen d’una onada de calor en tres anys a tenir-ne tres a l’any

A Espanya, l’estiu és l’època en què més es nota l’impacte del canvi climàtic. "Als anys 70, la temperatura mitjana per a aquesta estació era de 20,7 graus i ara s’acosta als 23. Això implica que els estius són ara dos graus més càlids que fa 50 anys, amb temperatures cada vegada més extremes i amb més risc d’onades de calor", relata Rubén del Campo, portaveu de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

La primera diferència entre els estius actuals i els d’abans és que ara, segons confirmen els registres, en el dia a dia fa més calor. En els estius actuals no només s’arriba a temperatures més altes que en als 80, sinó que, a més, es registren entre 10 i 12 dies més de calor extrema que abans. A Madrid, per exemple, entre les dècades de 1970 i 2000 només es registrava una mitjana de tres dies per sobre dels 37 graus en tot l’estiu. Aquest any, en només un mes ja s’ha registrat una desena de dies per sobre d’aquest llindar. Tot i que encara queden dos mesos de calor intensa per davant.

Més províncies afectades

La segona diferència té a veure amb l’augment de les onades de calor. "Des de 1975, aquests fenòmens han incrementat tres dies de durada per dècada, afecten més províncies i augmenten la seva intensitat en 0,3 graus per decenni. Encara que sembli poc, parlem de temperatures extremes, i cada dècima de més es nota", comenta Del Campo. En ciutats com ara Barcelona, per exemple, abans solia haver-hi una onada de calor cada dos o tres anys i, en la majoria de casos, duraven entre tres i cinc dies. "Ara, en canvi, estem registrant entre dues i tres onades de calor cada any, que en molts casos duren més d’una setmana i arriben a3 temperatures molt més extremes", afegeix Marc Prohom, del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC-Meteocat).

I la tercera gran diferència entre l’estiu d’ara i el dels anys 80 és l’augment de la calor nocturna. Sobretot a la costa mediterrània. A Barcelona, per exemple, entre 1924 i 2003 mai es va registrar una nit a més de 23 graus en un mes de juny. Des d’aleshores s’ha arribat o superat aquesta xifra en aquest mes un total de 43 vegades, 10 de les quals, gairebé la quarta part, han sigut el juny d’aquest any. Els registres indiquen que, en general, a les 10 capitals espanyoles més poblades, on viu una cinquena part de la ciutadania, hi ha 10 vegades més nits tòrrides ara que als anys 80.

A l’estiu de 1979, EL PERIÓDICO va publicar una notícia que parlava dels efectes d’una onada de calor a Barcelona. En aquell moment la notícia era que la ciutat havia arribat a màximes de 33 graus a finals de juliol. En aquell temps, l’habtitual era que la temperatura mitjana rondés els 21,7 graus i que tan sols es registressin una dotzena de dies per sobre dels 30 graus durant tot l’estiu. A les nits era normal que la temperatura baixés fins als 20 graus o fins i tot menys. Segons indiquen els registres, entre 1970 i 1990, a la ciutat només hi havia una mitjana de 22,4 nits per sobre dels 20 graus al llarg de l’any i tan sols 0,3 a més de 25 graus.

En 112 anys

Menys de 50 anys més tard, les cròniques sobre la calor a Barcelona han canviat radicalment. Parlar de rècords ja suposa, per exemple, explicar que l’any passat l’Observatori Fabra va registrar la xifra més alta dels seus 112 anys d’història a l’arribar als 40 graus. Lluny queden aquells temps en què superar els 30 graus era notícia, ja que aquest any aquesta xifra es va començar a registrar a finals de maig, i poc després, al juny, es va batre un rècord de temperatura per al mes a l’arribar als 37,9 graus. Les nits d’estiu a Barcelona també han canviat. Res queda de les jaquetes de màniga llarga "per si refresca". En els últims anys hi ha hagut setmanes senceres en què centenars de ciutadans es van veure obligats a dormir a la platja per intentar agafar el son davant mínimes extremadament altes que, en molts casos, fins i tot es van acostar als 30 graus.

Els registres històrics de temperatura no són els únics que recorden com era el clima al segle passat i, sobretot, com ha canviat en les últimes dècades. Lolín, una cordovesa de 78 anys, diu que "en aquesta ciutat els estius sempre han sigut calorosos, però ara són un infern. Abans sortíem a prendre la fresca, mentre que ara ens passem setmanes senceres tancades a casa amb l’aire condicionat posat perquè al carrer no es pot estar", relata des de la seva ciutat, on aquest any han estat a més de 42 graus diversos dies seguits. "Abans em preocupava passar-me tota l’estona suant en els dies de molta calor, i ara em fa por que em passi alguna cosa amb aquesta calor", comenta.

Des de la seva estimada Vilassar de Mar, la Núria, amb 72 anys acabats de fer, explica que fa més de 50 anys va comprar el seu pis situat a primera línia de mar pensant en la seva vellesa. "Volia un lloc tranquil on poder jubilar-me. Vaig pensar que una casa davant del mar seria un refugi, però ara hi ha molts dies que he de marxar d’aquí perquè la calor és del tot insuportable", assenyala, mentre relata l’angoixa que li produeixen els dies en què la calor i la humitat fan que l’aire sigui "irrespirable".

Projeccions de futur

Notícies relacionades

Andalusia i Madrid reben la major part de menors migrants

Front comú contra les malalties transmeses per mosquits

Si els estius a Espanya s’estan tornant cada vegada més extrems és, en gran part, per culpa de l’avenç de la crisi climàtica. Els estudis més importants realitzats fins a la data sobre aquesta qüestió conclouen que la conca mediterrània és una de les zones del món on més ràpid està avançant l’escalfament global i que, si segueix així, en aquesta regió a mitjans de segle els estius podrien ser fins a 2,5 graus més calorosos que ara. "Això significa que si de mitjana el dia més càlid de l’estiu en una determinada ciutat ara és de 38 graus, el 2050 serà de 40.5 graus", comenta Del Campo, que no descarta que en un futur pròxim a Espanya es puguin registrar de manera puntual temperatures de més de 50 graus.

Aquesta perspectiva de futur, afirmen els experts, ens obliga a replantejar moltes de les coses que fins ara donàvem per ben segures. "Davant la calor necessitem molt més que beure aigua freda, posar-nos a l’ombra i anar a llocs amb aire condicionat. Necessitem plans que protegeixin la població i que incloguin canvis en els calendaris escolars i en els horaris lectius, adaptació de les jornades de treball i mesures per reduir l’efecte d’illa de calor a les ciutats, entre d’altres", comenta la meteoròloga Isabel Moreno en el seu llibre Atmósfera de bulos.