Exercici contra les ruptures

L’exercici físic juga un paper clau en la prevenció i el tractament de l’osteoporosi. L’evidència científica demostra que les càrregues mecàniques repetides induïdes per l’exercici, especialment mitjançant l’entrenament de força i l’impacte osteogènic –l’osteogènesi és el procés biològic de formació i desenvolupament del teixit ossi (aeròbic amb impacte)–, estimulen la formació òssia. A més, l’exercici millora la massa muscular, l’equilibri i la coordinació, per la qual cosa redueix el risc de caigudes i fractures, indica la doctora Blasco Redondo.

"En el moment en què una persona es trenca el maluc, hi ha complicacions que porten a una pobra qualitat de vida –explica. I tampoc s’han d’oblidar els cuidadors. En aquell moment, es trastorna per complet tota la casa. I, a més, no la tens adaptada. Són complicacions que moltes vegades obliguen a mantenir la persona en una xarxa de serveis auxiliars, com residències per a rehabilitació, que no totes les famílies es poden permetre. Tampoc hi ha places per a totes les persones que ho requeririen. És un assumpte d’una extrema importància".

Evidència científica

Més val prevenir, insisteix. "I la manera que tenim de fer-ho, a part d’una alimentació raonable, és l’entrenament de força tan aviat com puguem. És l’única estratègia que ha demostrat que serveix de veritat per mantenir aquesta massa òssia", assenyala. Si no es treballa des d’aviat, la debilitat de l’os serà "progressiva i donarà, al final, una osteopènia [una massa òssia o densitat mineral òssia més baixa del normal] tremenda".

Serà l’origen, fins i tot, de les fractures patològiques: "No fa falta que caiguis per trencar-te el maluc. Moltes dones grans tenen aquests ossos tan fràgils que, fins i tot estant dretes, se’ls trenca el maluc. És a dir, no se’ls trenca perquè caiguin a terra, sinó que cauen a terra perquè se’ls ha trencat el maluc", explica.

Des del centre de salut

Notícies relacionades

Només el 60% de gent gran camina al cap d’un mes de fracturar-se el maluc

Anna Romeu: "L’alta sensibilitat no és una patologia sinó una forma de ser"

Diu la doctora Blasco que, quant a salut pública, cal "ficar al cap de tots els metges, sobretot en els dels companys de primària, la importància de prescriure exercici, que insisteixin en l’entrenament de força. Dit així sona com que els hem d’enviar tots a un gimnàs i no és veritat. Però almenys dos o tres vegades a la setmana, recomanar força a una intensitat important. Em val fer esquats, fer planxes de paret, que no és res més que recolzar-te contra la paret i repetir i repetir, estar 10 minuts fent això; si pots fer abdominals… Em val, per exemple, ballar, una marxa amb bastons que té ja cert impacte… Això ho hem de posar en el nostre ideari general", abunda.

Hi ha molts companys que segueixen aquest camí. Apunta a Castella i Lleó: són 1.200 els professionals de l’atenció primària que estan formats en prescripció d’exercici. Com a apunt final també recorda que els tractaments per al càncer, a partir dels 60 anys, tenen més risc de produir osteoporosi.