Només el 60% de gent gran camina al cap d’un mes de fracturar-se el maluc

Per a una persona gran, una fractura de maluc és com una bomba de rellotgeria que posa cap per avall tota la seva vida. Un abans i un després. Segons dades del Registre d’Atenció Sanitària Especialitzada (RAE-CMBD), del 2022, aquell any hi va haver 50.259 fractures d’aquest tipus a Espanya. La seva atenció suposa un cost anual de 1.591 milions d’euros i una pèrdua d’anys de vida ajustats per qualitat de 7,2. Es preveu que la incidència continuï augmentant en els pròxims anys, especialment entre les persones més grans de 80. Són dades, detalladíssimes, que aporta a EL PERIÓDICO la doctora Pilar Sáez López, coordinadora del Registre Nacional de Fractures de Maluc (RNFC), nascut per millorar l’atenció dels pacients.

Registre nacional

Un registre que els professionals dels hospitals fan de forma voluntària i que, malgrat que l’any passat va ser declarat d’"interès sanitari" per al Sistema Nacional de Salut pel Ministeri de Sanitat, en el si del Consell Interterritorial viu moments d’incertesa.

"Va ser un gran avenç. Una cosa que perseguíem des del 2017. La seva difusió és molt important per augmentar la participació d’hospitals, però ha d’anar acompanyada de suport institucional. Actualment, tenim un problema financer a mitjà termini que posa en perill la continuïtat del projecte, malgrat l’eficiència que ha demostrat", apunta la doctora Sáez, cap del Servei de Geriatria de l’Hospital Universitari Fundació Alcorcón de Madrid.

La radiografia que dibuixa del perfil de pacients amb aquestes fractures parla d’una dona, molt gran, amb probable fragilitat cognitiva (44%) i en molts casos dependència (una quarta part viu en residències) que, quan ingressa a l’hospital, espera gairebé dos dies i mig per ser operada i pateix un deteriorament funcional greu i "fins i tot, una mortalitat gens menyspreable".

El temps mitjà total de permanència en l’hospital és de 9,8 dies. La taxa de mortalitat intrahospitalària és inferior al 5%, però augmenta fins al 8,8% al cap de 30 dies, especifica. Només 83 hospitals espanyols –el 15% del total de centres–disposen d’unitats especialitzades per seguir i tractar aquest tipus d’episodis, molt costosos per al sistema, recalca.

"Són pacients vulnerables, amb alt risc de complicacions que necessiten un model d’atenció multidisciplinària per aconseguir els objectius que més desitgen: sobreviure a l’esdeveniment, operar-se aviat per evitar un temps prolongat de dolor i immobilització, recuperar la deambulació per mantenir la seva autonomia, tornar al seu domicili i millorar la seva qualitat de vida", explica la doctora.

"Hem d’actuar abans que tingui lloc la fractura. La fragilitat, les caigudes, l’osteoporosi i les fractures són molt més freqüents en l’adult gran i en aquests casos l’atenció del geriatre ha demostrat revertir la fragilitat, reduir el risc de caigudes i proporcionar una completa prevenció", indica.

Tornar a caminar

El RNFC recull informació, per exemple, sobre la capacitat per caminar d’aquest pacient al mes de patir la fractura i, admet la geriatra, no s’ha aconseguit "una clara millora en la recuperació funcional des que s’estan analitzant les dades". Important, afegeix, perquè aquest deteriorament "és el factor predictor més important" de complicacions en la gent gran.

La fragilitat està estretament relacionada amb l’edat. A mesura que envellim, augmenta la seva prevalença: entre un 2,5% i un 6% en persones de 70 a 75 anys, i fins i tot un 38% en més grans de 85 anys, continua la metge. L’ideal és que, quan es produeix una fractura de maluc, s’operi en les primeres 48 hores. És el que es diu un indicador de bona assistència sanitària.

La cirurgia precoç ha demostrat que serveix per disminuir el risc de complicacions i de mortalitat en aquests pacients. Les complicacions relacionades amb la demora quirúrgica que es poden prevenir són la broncoaspiració, les úlceres per pressió, immobilisme que necessitarà més temps de rehabilitació, delírium [un estat mental en el qual una persona està confosa i té una percepció reduïda del seu entorn], anèmia i insuficiència cardíaca. La proporció de pacients intervinguts quirúrgicament en les primeres 48 hores des de la seva arribada a Urgències és del 46,6% i s’observa una millora d’un 6% des del 2017.

Però tot depèn de l’hospital que et toqui. A Espanya, hi ha centres sanitaris que han sigut reconeguts pel mateix Registre per aquesta excel·lència. Un exemple, l’Infanta Leonor, a Vallecas, Madrid, on més del 80% dels pacients són intervinguts en les primeres 48 hores des que ingressen a l’hospital. El 94% s’asseuen en les primeres 24 hores després de la cirurgia i més del 80% tenen planificada prevenció secundària de noves fractures a l’alta.

Notícies relacionades

Anna Romeu: "L’alta sensibilitat no és una patologia sinó una forma de ser"

Exercici contra les ruptures

També la mobilització precoç en el postoperatori millora el control del dolor, la recuperació i la supervivència després de la cirurgia. Però encara queda feina per fer. Remarca la "gran variabilitat" de resultats als diferents hospitals.

Alguns, aconsegueixen mobilitzar i asseure el pacient l’endemà de la cirurgia en el 87%; altres centres només ho aconsegueixen en el 53%. N’hi ha que prescriuen tractament osteoprotector en el 66,7% dels pacients i d’altres, només al 15%. "Aquestes dades són un reflex que encara tenim un marge per intentar atendre els nostres pacients de la millor manera possible", afegeix.