Anna Romeu: "L’alta sensibilitat no és una patologia sinó una forma de ser"

Assegura al seu llibre que "fabriquem pacients amb les nostres etiquetes». ¿L’alta sensibilitat és una etiqueta?

La cita és d’una novel·la que parla de com medicalitzem processos naturals, una realitat que m’he trobat a la meva clínica. Convertim en patologia assumptes que són perfectament humans. Molta gent pot viure l’alta sensibilitat com una etiqueta, però, en realitat, és la descripció d’un tret de personalitat, una manera de ser.

No és una etiqueta mèdica o diagnòstica, llavors.

Aquesta és la idea. És una manera de ser, una característica humana, no una patologia.

Entre el 20% i el 30% de la població pot ser PAS (persona altament sensible). Si no es coneix res al respecte, poden ser qualificades com a persones "ploraneres, rares o exagerades». ¿Què és el que defineix l’alta sensibilitat?

Tothom té sensibilitat, però no la mateixa intensitat en la sensibilitat. La majoria està en el terme mitjà. A l’extrem hi ha el 20% o el 30% de la població. Els neurotransmissors els funcionen més ràpid. És a dir, envien més informació al cervell.

Però el seu cervell és completament normal.

Sí. Anatòmicament no hi ha cap diferència.

L’alta sensibilitat es caracteritza per tenir la sensació de "no poder desendollar el pensament». En el seu assaig, alerta sobre el possible risc del consum de diferents substàncies tòxiques. No per excitar-se, sinó per "desendollar-se». ¿Les PAS pateixen un risc més elevat d’ingerir drogues?

Les persones amb addicció, ja sigui a substàncies o a comportaments, que són altament sensibles utilitzen aquest comportament per evadir-se de l’alta estimulació. És a dir, per aturar el cap. Per exemple, fumar-se un porro per dormir.

Són persones que posen les necessitats dels altres per sobre de les seves i són molt empàtiques. Però, d’altra banda, tenen també necessitat d’estar soles. ¿Com es compaginen aquestes dues facetes?

Doncs amb dificultat, la veritat. La complaença és una trampa. Com que tens una alta empatia i identifiques bé les necessitats dels altres, és fàcil caure en la temptació d’ajudar-los i mirar de solucionar-los la vida. És anguniós sentir que saps com pots sostenir aquesta persona i no fer-hi res. Com que aquest funcionament és tan normal, lluitar amb tu mateixa per no moure’s carrega molt, i això porta a un altre component de l’alta sensibilitat, que és la saturació. L’únic remei contra la saturació és el temps en soledat.

No hi ha gaires tests, més enllà de l’escala d’Elaine Aron, per saber si una persona és PAS.

Vaig escriure el llibre l’any 2022 i llavors no hi havia encara un test validat en castellà. Però ara sí que n’hi ha. És el de l’associació PAS Espanya, que té tests per a adults i nens. És important saber si tens alta sensibilitat només si tens la necessitat de saber-ho. No tothom té aquesta necessitat de certificar-ho. Si vols sortir de dubtes, ho fas. Però, vaja, no hi ha tractament ni res que s’hagi de curar.

L’alta sensibilitat afecta per igual dones i homes, però en els homes el repte és més gran.

Els rols estan establerts. Avui dia, encara hi ha la creença que els homes no ploren, que són competitius i que els agrada l’esport. Si llegeix poesia o plora en una pel·lícula, segons quina edat, serà molt criticat pel seu entorn masculí.

A banda de tenir bons hàbits alimentaris i practicar exercici amb regularitat, recomana a les PAS relacionar-se amb altres persones de la mateixa condició. ¿Per què diria que és important fer comunitat?

Perquè tot i que siguem un 20% de la població vivim en un món en el qual la gent, majoritàriament, no ho és. No podem exigir als altres que canviïn, així que fem un esforç diari per adaptar-nos. Adaptar-se al món és esgotador, tenim la sensació que sempre ens estem justificant. Si t’ajuntes amb PAS et sents comprès perquè no ets l’estrany, el diferent o l’inadaptat. Això t’ofereix una seguretat, et fa sentir-te bé.

Les PAS tenen una enorme virtut, l’empatia.

Un aclariment. Les PAS tenen, efectivament, un grau d’empatia més elevat, però això no significa que siguis millor persona que una altra que no ho és. La bondat no s’associa a l’alta sensibilitat. Hi ha PAS que són males persones.

Un risc és el temut cortisol i l’estat ansiós generalitzat, al qual les PAS són més proclius.

Pot ser una complicació, sí. Per això és tan important l’educació emocional, una cosa que es dona més cada vegada a les escoles. Funcionem a través de les emocions i saber gestionar-les és el que determinarà si funcionarem bé o no.

Notícies relacionades

Ginebra no aconsegueix segellar l’anhelat tractat global per reduir l’impacte del plàstic al món: «Hem perdut una oportunitat històrica»

Espanya revalida el seu lideratge mundial en donació d’òrgans

El mindfulness no és una vareta màgica, però recomana practicar-lo amb regularitat.

Seria ideal practicar-lo cada dia, però no necessitem molta estona. Uns 15 minuts diaris marquen la diferència pel que fa al funcionament de l’activació cerebral i la capacitat de gestió d’aquesta emoció. Perquè amb el mindfulness et centres en el present i ets capaç de deixar anar les emocions i no enredar-te amb pensaments sobre el passat o el futur. És una potent eina de gestió emocional.