L’ampliació de l’aeroport de Barcelona afectarà 27 hectàrees protegides i un «braç» de la Ricarda

En concret, l’afectació sobre els hàbitats d’interès comunitari serà de 27 hectàrees. Es tracta d’hàbitats d’aiguamolls que la Unió Europea qualifica com a prioritaris. Per tant, com ja ha repetit el president, Salvador Illa, al llarg d’aquest dimarts, les exigències ambientals de l’ampliació i les seves contrapartides ecològiques planejades per l’Executiu català hauran de ser màximes perquè la Comissió Europea doni llum verda al projecte.

Una part de la Ricarda

Però, ¿quins seran els espais protegits que desapareixeran? La primera conseqüència destacada serà el sacrifici d’un tros de llac de la Ricarda. La RESA vegetal (una zona de seguretat) se situarà al lloc on ara hi ha un dels braços d’aquests aiguamolls. Segons el Govern, es tracta d’una «ocupació mínima», que mantindrà la funcionalitat ambiental d’aquest espai.

No obstant, si l’ampliació es porta a terme, la Ricarda ja no tindrà la mateixa forma i quedarà modificada. El braç d’aigua que s’eliminarà al sud es contrarestarà ampliant la làmina d’aigua cap al nord.

A la llacuna no hi ha una gran presència d’aus, per la proximitat de l’aeroport. Però, en canvi, la Ricarda es tracta d’un dels hàbitats més ben conservats quant a la flora, ja que pràcticament no ha sigut modificat. També s’hi han trobat peixos i amfibis autòctons i amenaçats.

Illa ha anunciat un pla per millorar la qualitat de l’aigua d’aquesta bassa amb l’objectiu que l’ecosistema restant després de l’ampliació, amb una altra forma, pugui continuar allotjant espècies importants.

El Remolar

En el cas del Remolar, l’àrea humida situada al sud de l’aeroport de Barcelona, l’afectació serà menor. En teoria, la massa d’aigua no es veurà modificada. Però la pista i la zona de seguretat sí que envairan part d’aquest espai protegit i quedaran més a prop de l’aigua.

Normalment, a les zones immediates a la pista, els falcons s’encarreguen de foragitar les aus que s’acosten a l’aeroport. Amb la futura llargada de la pista, és possible que la presència dels falcons condicioni els moviments dels ocells, que solen estar actius a la maresma de les Filipines, just al costat de l’estany del Remolar. Per aquest motiu, les compensacions aniran centrades a generar nous aiguamolls en altres zones dels voltants.

¿Més emissions?

Un altre dels impactes previstos són les emissions d’efecte hivernacle. Els gràfics d’estimacions dibuixen un futur amb un augment de les emissions generades pels avions a l’aeroport de Barcelona amb la posada en marxa del ‘hub’ intercontinental en què el Govern pretén transformar la infraestructura.

Notícies relacionades

Prat FP celebra la graduació de la promoció 23-25

L’ús de la IA marca les eleccions dels advocats de BCN

No obstant, segons el punt de vista del Departament de Territori, Habitatge i Ecològica, el fet d’incrementar els vols de llarg abast i la capacitat de l’aeroport en hora punta, quan hi ha més demanda, és compatible amb mantenir un pla per reduir les emissions de CO₂. La idea és que les operacions permeses creixin però marcant uns objectius que minimitzin la contaminació, de manera alineada amb els objectius europeus del Green Deal.

¿Com s’aconseguirà això? Fonts de la conselleria expliquen que se seguirà el model d’aeroports com el d’Amsterdam: es potenciaran vols més eficients i avions amb combustible net per marcar un full de ruta ambiciosa que aconsegueixi minimitzar les emissions futures i capgirar les previsions actuals.